Resultats de la cerca

Gentil d’origen probablement d’Antioquia i metge, Lluc fou company de sant Pau a partir del segon viatge Segons la tradició, fou cèlibe i morí a 84 anys Altres narracions el fan del grup dels deixebles de Jesús, pintor i màrtir Els metges i els artistes el tenen per patró El seu símbol iconogràfic, originat en la visió del profeta Ezequiel, és el bou La seva festa se celebra el 18 d’octubre

Fou metge de la Unió Esportiva Lleida durant vint-i-cinc anys Fou fundador i president de la Societat Espanyola de Traumatologia de l’Esport i de l’Associació Espanyola de Metges d’Equips de Futbol També fou president de l’European Federation of Orthopaedic Sport Traumatology L’any 2004 esdevingué director mèdic de l’equip de futbol Shakhtar Donetsk Ucraïna i aconseguí la Menció d’Honor del Govern d’Ucraïna 2007

Doctor en medicina La defensa de les seves tesis, Theses hipocratico-galenico-lullisticae Palma, 1742, provocà una encesa polèmica entre els metges mallorquins Maties Armengual i Andreu Oliver sortiren en la seva defensa, però foren impugnades per Josep Ferrer i l’any següent per Pere Antoni Binimelis, Jaume Llinars i Joaquim Oliver Hi intervingué també el professor de fisiologia de la Universitat Lulliana Rafael Armengol en Veritas investigata doctrinae Raymundi Lulli 1743

La introducció en l’hàbit de fumar s’inicia des de la mateixa infantesa El nen petit, des del moment que comença a tenir consciència del seu entorn, descobreix que el tabaquisme és un hàbit molt estès entre els adults En aquest contacte del nen amb el seu entorn, les persones que exerceixen més influència són els pares, ja que durant les primeres etapes del seu desenvolupament, sobretot fins als cinc anys d’edat, descobreix el món principalment a través d’ells El comportament que el nen observi en els adults, i especialment en els seus pares, constituirà per a ell un model a imitar, a partir…

Aparegué a Venècia, a partir del s XIV, com a hàbit masculí Constituïa la vestidura pròpia dels magistrats, dels nobles, dels senadors i també dels metges Caigué en desús després de la Revolució Francesa, però encara actualment constitueix el revestiment habitual dels magistrats, advocats, jutges i personal lletrat en l’exercici de llurs funcions davant els tribunals, així com dels professors universitaris i doctors, en les cerimònies oficials o en els actes acadèmics més solemnes de la universitat

Llur nombre oscillava entre 3 i 4 i representaven els diversos estaments de la població A Lleida, a partir del 1499, el paer en cap havia d’ésser forçosament de la mà major, que incloïa des d’aquesta data els cavallers i gentilhomes des del 1509 havia d’ésser elegit entre els cavallers, i els tres restants corresponien als estaments de ciutadans, doctors o metges, al de mercaders, notaris o apotecaris i al de menestrals o llauradors

Llicenciat el 1898 i doctorat el 1927 Relacionat amb el Centre Escolar Catalanista, publicà treballs en diverses revistes i fou secretari de redacció de La Ginecologia Catalana 1898-99, la primera revista mèdica en català Clínic eminent, presidí el Collegi de Metges de Barcelona del 1931 al 1933, càrrec des del qual portà a terme una important tasca social, i inaugurà el Casal del Metge 1932 En dimitir el 1933, fou nomenat per unanimitat president honorari

La seva denominació inicial fou la d' Academia y Laboratorio de Ciencias Médicas de Cataluña , i el seu primer president fou Lluís Góngora En una etapa inicial, quan els laboratoris de la ciutat eren pràcticament inexistents, dedicà una atenció preferent a tasques experimentals cursos de bacteriologia, d’histologia, etc des del 1927 foren abandonats gradualment els laboratoris i hom procurà un engrandiment de la biblioteca, que ha arribat als 80000 volums i a les 500 revistes El mateix any de la fundació inicià la publicació dels Anales de la Academia y Laboratorio de Ciencias Médicas de…

Estudià a València i es traslladà a Madrid, on publicà 1687 una Carta filosófica médico-chímica que provocà grans polèmiques pel seu caràcter innovador, puix que refutava l’autoritat dels metges clàssics, com Galè, i propugnava un criteri basat en l’experiència S'inclinà per la iatroquímica i proposà la creació d’acadèmies i laboratoris en què treballessin científics estrangers Fou soci fundador de la Regia Sociedad de Medicina y Otras Ciencias, de Sevilla 1700 El 1714 exercia a Bilbao