La introducció en l’hàbit de fumar s’inicia des de la mateixa infantesa. El nen petit, des del moment que comença a tenir consciència del seu entorn, descobreix que el tabaquisme és un hàbit molt estès entre els adults. En aquest contacte del nen amb el seu entorn, les persones que exerceixen més influència són els pares, ja que durant les primeres etapes del seu desenvolupament, sobretot fins als cinc anys d’edat, descobreix el món principalment a través d’ells.
El comportament que el nen observi en els adults, i especialment en els seus pares, constituirà per a ell un model a imitar, a partir del qual desenvoluparà els propis patrons de conducta. Aquesta influència comença en edats tan precoces que hom considera que les impressions que el nen rep durant el primer any de vida són les que més influeixen en la seva posterior conducta respecte al tabac.
Si el nen ha pogut observar que els adults fumen, considerarà el consum de tabac com una activitat habitual dels adults. Difícilment podrà entendre després que els mateixos adults li prohibeixin el tabac, per més raons justificades que li demostrin el seu efecte nociu. Les imatges dels seus pares i d’altres adults respectats fumant prevaldran moltes vegades sobre els raonaments conscients oposats al tabac.
La influència dels pares fumadors sobre els fills ha estat posada de manifest per diversos estudis. Així, en una investigació efectuada a Noruega entre el 1975 i el 1980, es va comprovar que el 67% dels nois i el 75% de les noies de 15 anys fills de pare i mare fumadors eren fumadors habituals. En canvi, només el 9% de nois i l’11% de noies fills de pares no fumadors fumaven a la mateixa edat.
A mesura que el nen es desenvolupa, es va independitzant dels seus pares, i aquests deixen d’ésser el model a imitar. En arribar a l’adolescència, altres persones, com ara els companys, els professors, o els ídols de la música o del cinema, poden exercir molta més influència. Aquestes persones representen per a l’adolescent uns determinats valors que ell pretén assolir, i si fumen, pot considerar el tabac com una de les característiques dels models a imitar.
És lògic que l’adolescent atribueixi al tabac qualitats positives si els herois de les pel·lícules acaben les seves gestes encenent un cigarret, i els galants inicien les conquestes oferint foc per a fumar. En el moment que els seus companys ja iniciats li ofereixin tabac, l’acceptarà, i tot i que li pugui causar trastorns, és probable que acabi trobant plaer en l’acte de fumar.
De poc valen en aquesta edat els raonaments que hom li pugui fer sobre l’efecte nociu del tabac, i menys encara les prohibicions, que el poden incitar més al consum a causa de la rebel·lia natural pròpia de l’adolescència. Més invàlids considerarà aquests arguments si veu que els seus propis professors, a qui atribueix la possessió del saber, fumen.
La influència dels models socials és més petita en l’edat adulta, però continua reforçant els comportaments apresos. L’aparició dels personatges de la vida pública, com ara polítics, actors, o poderosos financers, fumant, col·labora en la difusió i el manteniment de l’hàbit de fumar. Entre els models que poden influir en els hàbits de la població ocupen un lloc destacat els professionals sanitaris, de qui hom considera que són imatge de salut. En els països on més aviat es va prendre consciència de l’efecte nociu del tabac i del paper destacat dels metges en el seu control, el tabaquisme s’ha limitat molt entre aquests professionals. Així, a Anglaterra només un 12% dels metges són fumadors. En el nostre país, més endarrerit en la lluita contra el tabac, encara fuma un 50% dels metges. Això no significa que els metges del nostre país refusin les raons contra el tabac; poden haver entrat en el consum del tabac com qualsevol altra persona, i si molts d’ells encara no l’han deixat és degut als condicionaments que mantenen aquest hàbit, alguns dels quals potser són més grans en aquests professionals que en altres grups socials.