Resultats de la cerca

Habiten els nius d’altres himenòpters, com vespes solitàries i abelles, i es nodreixen de les provisions que hi són acumulades Destaca el gènere Polochrum, amb l’espècie Prepandum

Antigament els llistons dels bastidors emprats en pintura eren de secció rectangular, però, per tal d’evitar el fregament de la tela amb les arestes i les consegüents ruptures, foren introduïts els llistons amb el cantell bisellat o arrodonit, i posteriorment els de secció trapezial Els bastidors són denominats fixos quan els encaixos entre llistons són immobilitzats amb clavilles, cola o claus, i mòbils quan disposen d’un sistema de falques A partir de mitjan s XIX aparegueren els bastidors universals, que, mitjançant una numeració i els noms figura, paisatge i marina , estandarditzen una…

Construït generalment amb secció cilíndrica, actua com a primer segment del tub acústic, i de la seva forma i llargada en depenen el timbre i l’afinació de l’instrument Poden ser rectes i curts, com els dels oboès i tenores, o de més de 20 cm de llargada i corbats, com els dels baixons i fagots N’hi ha de mides intercanviables per a un mateix instrument També s’anomenen tudells els tubs metàllics exteriors per on s’introdueix l’aire en el cap de les flautes de bec més greus, els quals no tenen cap funció acústica i actuen simplement com a bufadors

Més petits que els llops, més aviat solitaris, que cacen individualment o en parelles i que es nodreixen de mamífers mitjans i petits, d’ocells i d’altres animals petits i de fruita, carronya i deixalles abandonades pels grans carnívors són representats per quatre espècies eurasiàtiques i africanes el xacal comú, el xacal de llom negre, el xacal gris i el xacal ratllat El xacal comú C aureus té una longitud d’un metre o una mica més, una alçada a la creu d’uns 50 cm, amb una cua de 20-24 cm, pesa uns 20 kg i el seu pelatge oscilla, segons la localitat, entre el terrós rogenc i el gris…

Quan el formigó s’ha endurit prou, hom desencofra l’element desmuntant el motlle Aquesta operació sol tenir lloc al cap de dos dies d’haver hom omplert l’encofrat Per a encofrar hom empra llates d’encofrar d’una polzada de gruix o bé peces de ferro acoblades i que formen caixons de les mides desitjades Els encofrats de pilars són formats per quatre costats, i els de bigues, per una sola i dos costats que hom manté en posició per mitjà de separadors o distanciadors i de tirants Diversos tipus d' encofrat © Fototecacat Hom aploma i manté a plom els encofrats de pilars per mitjà de…

N'hi ha de diverses formes i llargades el tub supera sovint els set metres de llargada Una forma primitiva, l’anomenat corn dels Alps , és de forma recta o lleugerament corba hom l’ha incorporat a l’orquestra La trompa de caça , de la qual deriva el corn d’harmonia, ha tingut diverses mides, i ha perdurat l’anomenada mitja trompa , de tres voltes i mitja de tub Al començament del segle XIX Stölzel hi incorporà un mecanisme de pistons la trompa de pistons , que li permeteren d’emetre d’una manera justa tots els graus de l’escala cromàtica a partir del 1865 la trompa de pistons en…

Descripció arqueològica Placa i sivella de cinturó, un anell i tres braçalets que havien format part de l’aixovar d’una tomba d’aquesta villa Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes El 1995 es localitzà un conjunt de peces de bronze en un enterrament de la villa romana de la Llosa Cambrils, Baix Camp La intervenció arqueològica fou dirigida per E Ramon i J Menchón, i organitzada per l’Ajuntament de Cambrils, el Servei d’Arqueologia i la Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya Actualment, aquest conjunt de bronzes es conserva al Museu…

Formada per cinc masies, actualment arruïnades, és esmentada ja el 1728 El mas més important dels que resten és el Mas dels Frares, una pedra del qual porta la data de 1762, encara que ja és esmentat el 1641 Es tracta d’una antiga granja d’Escaladei restaurada per Evarist Fàbregas, que fou integrada al campament militar de Los Castillejos, inaugurat el 1950 i tancat el 2001, en terres d’Arbolí, la Mussara municipi de Vilaplana i la Febró També se’ls coneix com  Masos del Po Prop del lloc, es descobrí un jaciment del Neolític on es trobaren tres destrals de basalt pràcticament senceres i…