Resultats de la cerca

Aprofita les possibilitats que proporcionen els ordinadors per a obtenir ràpidament la producció de tots els composts possibles amb propietats funcionals predeterminades, a partir d’un conjunt bàsic definit de components químics Es basa en dues premisses la primera, que la probabilitat de trobar una nova molècula per tempteig aleatori és proporcional al nombre de llocs on es busca i la segona, que la generació simultània d’un nombre elevat de molècules proporciona molts llocs on buscar Els procediments tradicionals de síntesi de passos són substituïts per estratègies de disseny de processos…

La dermatitis seborreica és una inflamació de la pell, d’origen desconegut, que provoca una descamació de plaques seques o grasses de color blanquinós o grogós, i que de vegades es presenta amb picor La forma més lleu i habitual de presentació d’aquesta malaltia és la caspa, que es localitza al cuir cabellut La dermatitis seborreica és una malaltia crònica de llarga duració El tractament aconsegueix una millora temporal, però no la guareix de manera definitiva Per aquesta raó, encara que s’arribi a una millora de la situació, convé continuar el tractament per evitar que les manifestacions…

Entre altres nutrients, és ric en hidrats de carboni complexos, que aporten molta energia, i no té gaire fibra, cosa que millora la seva digestibilitat El gra conté menys proporció d’aigua que el del blat convencional, la qual cosa el fa més resistent als insectes És el blat més antic que es coneix, per tant no és un híbrid, per la qual cosa no produeix allèrgies com el blat actual

El rom és anomenat també aiguardent de canya La graduació és molt alta fins a 70-80° i les millors qualitats provenen de les primeres fraccions de destillació El destillat és incolor rom blanc i hom hi pot afegir caramel rom negre L’aroma i el tast són forts i ja els té des de l’obtenció, però l’envelliment els millora El millor rom procedeix de Jamaica

Fou campió 1960, subcampió 1958, 1961 i tercer classificat 1956, 1962 en la prova dels 100 m del Campionat de Catalunya També fou quatre cops campió de Catalunya en els 4×100 m 1956, 1060, 1961, 1964, amb l’equip del Futbol Club Barcelona L’any 1958 millorà els rècords catalans dels 100 m i 200 m i se situà en el segon lloc del rànquing espanyol de l’any en 100 m

El procés més primitiu consisteix a hidratar el gra verd, acidificar i extreure la cafeïna amb dissolvents orgànics, assecar el gra per eliminar-ne el dissolvent i torrar-lo Una millora del procés és extreure la cafeïna amb aigua calenta 93°C i després separar-la'n amb dissolvents orgànics a fi que aquests no estiguin en contacte amb el cafè La cafeïna extreta és utilitzada en la indústria farmacèutica

Es matriculà al Conservatori de la Haia per estudiar piano i es diplomà en aquesta disciplina l’any 1953 Millorà la tècnica i els coneixements al Conservatori de Música de París amb Marguerite Long Interessat cada vegada més pel clavicèmbal, es perfeccionà en aquest instrument amb Robert Veyron-Lacroix i Eduard Muller Des del 1967 impartí classes a la Schola Cantorum Basiliensis És considerat un dels clavecinistes més importants dels Països Baixos

Membre del Club Natació Barcelona, fou campió de Catalunya 1951 i subcampió 1950, 1952 Millorà cinc vegades el rècord català de martell entre els anys 1951 i 1952, que situà en 43,79 m En els Campionats d’Espanya aconseguí dos cops el subcampionat 1950, 1951 i en dues ocasions el tercer lloc 1952, 1953 La seva millor marca l’establí el 1954 amb 44,53 m Fou internacional espanyol en tres ocasions

Format al collegi Sant Miquel de Barcelona, competí pel Club Esportiu Universitari i el Club Natació Barcelona Fou campió de Catalunya dels 110 m tanques 1973, 1978, els 100 m llisos 1975 i els 4 × 100 m 1977 a l’aire lliure i dels 50 m tanques 1972, 1974, 1978 i els 50 m llisos 1976 en pista coberta Millorà quatre vegades el rècord català dels 50 m tanques en pista coberta

Campió de Catalunya 1946, 1948, 1950 i d’Espanya 1950, 1951, 1952, establí el rècord ibèric d’Espanya i Portugal el 1984 amb una marca de 3,75 m, que el 1951 millorà fins a 3,86 m i mig Formà part de la selecció estatal en quatre ocasions Un dels seus salts figura a l’escut del Club d’Atletisme Calella, fundat el 1964 amb Joan Cano a la primera junta directiva