Resultats de la cerca
Es mostren 709 resultats
benzoïna

Benzoïna
©
Química
Cristalls groguencs amb una lleugera olor de càmfora que es fonen a 137°C.
És obtinguda per condensació benzoínica de dues molècules de benzaldehid amb cianur potàssic com a catalitzador Té el punt de fusió a 137ºC i el d’ebullició a 344ºC És emprada en síntesi orgànica i en perfumeria, cosmètica i farmàcia
Kenichi Fukui
Física
Química
Químic-físic japonès.
Professor a la Universitat de Kyoto, compartí el premi Nobel de química del 1981 amb R Hoffmann , pels seus treballs d’aplicació de la mecànica quàntica a l’estudi dels orbitals fronterers en relació amb la reactivitat de les molècules
isomorfisme
Mineralogia i petrografia
Propietat de les substàncies que, essent químicament diferents, tenen unes mateixes característiques cristal·logràfiques.
Perquè dues substàncies siguin isomorfes cal que siguin isotípiques i, a més, que siguin compatibles les dimensions de les partícules estructurals àtoms, ions, molècules L’isomorfisme és un fenomen molt corrent en els minerals, i constitueix una de les bases de llur sistemàtica
nucli de sublimació
Meteorologia
Nucli de gel sobre el qual es produeix la sublimació del vapor d’aigua per a formar cristalls de gel en un núvol.
La sublimació de molècules de vapor d’aigua sobre cristalls de gel és molt freqüent a l’interior dels núvols amb temperatures inferiors als 0ºC, i en molts casos produeixen l’evaporació destillació de les gotes en subfusió, fenomen conegut com a procés Bergeron
àcid mevalònic
Bioquímica
Metabòlit intermediari de la biosíntesi dels composts isoprenoides.
És sintetitzat per condensació de tres molècules d’acetilcoenzim A Mitjançant diferents reaccions metabòliques, l’àcid mevalònic forneix la unitat estructural de l’isoprè a les diverses classes de terpens i derivats, com els carotenoides , el tocoferol , la ubiquinona , el cautxú , i l' esqualè
crotonaldehid
Química
Cadascun dels isòmers cis- i trans- del 2-butenal, de fórmula CH3-CH=CH-CHO.
Llur forma comercial és la trans - Són líquids inflamables, d’olor sufocant i lacrimògens, que bullen a 104°C i són poc solubles a l’aigua Obtinguts per condensació aldòlica de dues molècules d’acetaldehid, són emprats com a intermediaris en síntesi orgànica, solvents, monòmers, etc
agent antivíric
Farmàcia
Substància química natural o de síntesi que destrueix selectivament els virus infectants d’organismes vius.
Entre els agents antivírics de síntesi hi ha certes molècules anàlogues dels nucleòsids, que bloquen la duplicació de l’ADN víric com la vidarabina i l' acicloguanosina Entre els agents naturals hi ha l'interferó En medicina són emprats la idoxuridina i l’amantadina
amigdalina
Bioquímica
Glucòsid cianogenètic present en les llavors de moltes rosàcies, de fórmula:
Soluble en aigua i en alcohol calent, insoluble en èter, és obtinguda de les ametlles amargues desengreixades per extracció amb alcohol bullent.
Dóna un trihidrat que es fon a 200°C l’anhidre es fon a 214-216°C L'emulsina i els àcids minerals diluïts l’hidrolitzen i donen àcid cianhídric, benzaldehid i dues molècules de glucosa És emprada en perfumeria en forma d’essència d’ametlles amargues
Estructura present a tots els bacteris
Patologia humana
Totes les espècies de bacteris tenen una sèrie d’estructures o d’elements obligats, entre els quals s’inclou el nucli o nucli bacterià el citoplasma o substància que envolta el nucli la membrana cito-plasmàtica que envolta i delimita el citoplasma i la paret cellular El nucli bacterià es compon fonamentalment d’una gran molècula d’ADN, per bé que també conté diverses molècules d’ARN i proteïnes La característica més destacada del nucli bacterià és que, a diferència del nucli de les cèllules eucariotes, no és delimitat per una membrana nuclear La molècula d’ADN bacterià nuclear és…
Tipus d’hidrats de carboni
Els hidrats de carboni consten d’una o més subunitats fonamentals, anomenades sacàrids , que són molècules que es caracteritzen perquè no poden ésser fraccionades pels ferments digestius Segons el nombre de sacàrids de què disposin, els hidrats de carboni es classifiquen bàsicament en monosacàrids, disacàrids i polisacàrids Els monosacàrids , que són els hidrats de carboni més senzills pel que fa a llur estructura, consten d’una sola molècula de sacàrid i, per tant, no són fraccionats pels ferments digestius Els monosacàrids poden disposar de 3 o més…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina