Resultats de la cerca
Es mostren 645 resultats
Ernest Giralt i Lledó
Química
Químic.
Doctorat en química orgànica el 1974 per la universitat de Barcelona, d'on és catedràtic de química orgànica des del 1986 Ha estat professor visitant i investigador adjunt a la Universitat de San Diego i a l’Institut de Recerca Scripps Califòrnia, 1990-91 i a la Universitat de Yale La seva activitat científica se centra en el camp del reconeixement molecular, especialment en aspectes relacionats amb el disseny, la síntesi i l’estudi estructural de pèptids i proteïnes a partir de tècniques de ressonància magnètica nuclear RMN Membre fundador de la Societat Europea de Pèptids i…
molalitat
Química
Nombre de mols de solut continguts en 1 000 g de solvent.
La molalitat, que hom expressa per la lletra m , pot ésser determinada a partir de la molaritat M , mitjançant la fórmula on ρrepresenta la densitat de la solució, i P m , la massa molecular del solut
diàlisi
Química
En una solució, procés de separació dels soluts segons llur velocitat de difusió a través d’una membrana semipermeable adequada.
La diàlisi permet, per exemple, de purificar les solucions de proteïnes i altres biopolímers eliminant les substàncies de poc pes molecular i els possibles electròlits presents, i és el procés en què hom basa l'hemodiàlisi
colífag
Biologia
Bacteriòfag que infecta normalment Escherichia coli
.
A causa de llur extensa utilització en el laboratori, els colífags han tingut un paper dominant en els estudis sobre els virus bacterians, dels quals han derivat conceptes fonamentals de la genètica bacteriana i la biologia molecular
sistema d’armes d’energia dirigida
Militar
Giny militar que usa ones electromagnètiques de diferent longitud, generadors de partícules o de radiofreqüències, com també sistemes làser, emprat per a la identificació d’objectius i la guia de míssils.
Hom creu que alguns països també deuen experimentar amb aquests productes per a un ús antipersona, amb l’objectiu de produir cremades en el cos humà i fins i tot modificacions de l’estructura molecular dels teixits afectats
protostomats
Zoologia
Grup d’animals, alguns de pseudocelomats i uns altres de celomats, en els quals la boca i l’anus s’originen per protostomia.
Comprèn platihelmints, nemertins, asquelmints, anèllids, molluscs, artròpodes i altres Estudis de la filogènia molecular d’aquest grup realitzats el 2001 indiquen que els tàxons inclosos en els protostomats s’agrupen almenys en dues divisions principals ecdisozous i lofotrocozous
Max von Laue
Física
Físic alemany.
Féu importants investigacions sobre els raigs X difracció a través de cristalls, etc, que permeteren, més endavant, d’utilitzar aquestes radiacions per a analitzar l’estructura molecular de moltes substàncies El 1914 rebé el premi Nobel de física
gentamicina
Farmàcia
Antibiòtic aïllat dels productes de la fermentació del Microspora purpurea i d’altres varietats.
És format per dues cadenes fortament lligades, les gentamicines C 1 i C 2 , que hom ha pogut separar Es presenta en forma de pólvores amorfes que es fonen entre 102° i 108°C el pes molecular és de 543
ferritina
Bioquímica
Ferroproteïna que se sintetitza a les cèl·lules epitelials de la mucosa gastrointestinal, on regula l’absorció de ferro de la dieta.
Constitueix el principal emmagatzemador fisiològic del ferro en els teixits, principalment a les cèllules reticuloendotelials del fetge, la melsa i el moll dels ossos El seu component proteic és l’apoferritina, que té un pes molecular de 450 000
G-CSF
Medicina
Substància que regula al moll de l’os la maduració dels granulòcits i el seu alliberament al corrent sanguini perifèric.
Se sintetitza mitjançant tècniques de biologia molecular, i s’utilitza per a tractar els episodis neutropènics febrils i per a reduir la durada de les agranulocitosis Hom investiga el seu possible ús per a millorar la resolució de determimades malalties infeccioses
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina