Resultats de la cerca
Es mostren 1569 resultats
onzè

onzè o terç de trentí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda barcelonesa d’or, que circulà a la primera meitat del segle XVII.
Creada amb autorització del lloctinent duc d’Alburquerque per llicència del 2 de març de 1618, corria amb un valor legal d’onze rals catalans També era conegut amb el nom de terç de trentí , moneda coetània L’onzè tenia un pes teòric de 2'35 g i un diàmetre de 17 mm, i porta a l’anvers el bust del rei mirant a l’esquerra i, a sota, les armes de la ciutat i al revers l’escut coronat amb les barres de Catalunya entre XI i R marques del valor i la llegenda Civitas Barcino seguida de la data La darrera emissió coneguda és la del 1641
bolívar
Economia
Moneda de curs legal i forçós de Veneçuela, que pren aquest nom en honor de Simón Bolívar.
Entre el 1879 i el 1965 fou moneda de plata amb un pes de 4,18 grams A partir d’aquesta data fou fabricat de níquel Tingué divisors de plata i múltiples, de plata i or
parpallola
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent de baixa llei, que al segle XV corria pels comtats de Rosselló i Cerdanya.
Les disposicions emanades del rei Ferran II, l’any 1493, regulant la moneda catalana, determinaven la recollida d’aquestes parpalloles en el terme de quatre mesos, a fi que les seques n'aprofitessin el metall per a l’encunyació de croats
a cara o creu
Procediment emprat per a decidir (alguna cosa) a l’atzar consistent a llançar una moneda enlaire.
Hom pren una o altra decisió segons que la moneda caigui presentant la cara o la creu En alguns esports, ultra emprar-se per a sortejar els camps de joc abans de començar una competició, és una forma reglamentària per mitjà de la qual hom procedeix al desempat definitiu entre dos conjunts reiteradament igualats en puntuació
pacífic
Anvers i revers d’un pacífic d’or de Renat I de Provença (1467-70)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda catalana d’or, de curs general, creada pel rei Pere IV de Catalunya-Aragó, l’any 1465, a fi de fer cara a les despeses de la guerra contra Joan II.
Contenia 2, 94 g d’or, tenia talla de 68 peces per marc, llei de 20 quirats i li fou assignat un valor de 18 sous La moneda, creada en la línia del cruzado portuguès, fou acceptada però en el mercat a un curs de 20 sous, equiparable al del ducat venecià, molt ben valorat El rei també baté migs pacífics i un múltiple de 20 L’èxit de la moneda permeté al sobirà de fondre florins d’or i de reencunyar-los en forma de pacífics A l’anvers, la moneda porta la imatge del rei, vist de cara, amb corona i ceptre dintre un camp limitat per orla multilobulada i la…
llei
Arts decoratives
Numismàtica i sigil·lografia
Proporció de metall preciós, or o argent, que conté una moneda, una joia o una peça.
Actualment la llei és expressada en millèsimes Abans del sistema decimal, hom mesurava l’or en quirats or pur 24 quirats i l’argent en diners argent pur 12 diners Per a les amonedacions era fixada en l’ordenament de fabricació, bé que a la pràctica no sempre era complerta Per aquesta raó hom parlava de moneda de bona llei o de mala llei
denari
denari ibèric dels ilergets, amb la llegenda ILTIRDASALIRBAN (inici del s II aC)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda romana d’argent encunyada a partir del 268 aC, amb el quinari i el sesterci com a divisors.
Equivalia a 10 asos i pesava uns 4,5 g El tipus inicial duia el cap de Minerva i el numeral X a l’anvers i, al revers, els Dioscurs a cavall amb la llegenda ROMA Durant el període republicà moltes famílies patrícies encunyaren denaris amb llur nom i tipus propis, fet que en donà una gran varietat tipològica El 217 aC valia 16 asos i el numeral X fou substituït per XVI i, després, abreujat amb un asterisc El seu pes havia baixat a uns 4 g Hom en continuà batent durant el període imperial, generalment amb el bust de l’emperador El seu pes i la seva llei anaren decreixent Caralla creà una nova…
control de canvi
Economia
Mètode, adoptat regularment en el camp monetari, per a influir en la balança de pagaments, consistent a limitar la convertibilitat de la moneda nacional per divises.
El control de canvi pot operar també discriminatòriament sobre les importacions, afavorint les provinents d’estats amb moneda excedent en la balança de pagaments deficitària Els inconvenients que pot generar l’aplicació d’aquesta mesura en forma massa rígida són aparició de ‘mercat negre’ de la moneda escassa, restricció de la lliure iniciativa de comerç dels particulars i provocació de represàlies per part dels estats discriminats
flotació
Economia
Situació en la qual la paritat d’una moneda respecte a d’altres és deixada lliure a les forces del mercat.
Hom marca els límits dins els quals es mou la moneda flotant
millarès
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent introduïda per Constantí el Gran, corresponent a 1/1 000 part de la lliura d’or (d’aquí el seu nom) i a 1/14 part del sòlid d’or.
Passà a ésser la unitat de la moneda d’argent bizantina Amb Justinià I el seu pes augmentà de manera que 12 feien el sòlid Més endavant el valor encara varià segons les diferents relacions or-argent Com a moneda desaparegué al s XI
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina