Resultats de la cerca

Jesuïta 1817 Traslladat a Madrid, fou professor d’àrab al Colegio Imperial des del 1824 i hi tingué cura de la biblioteca 1830 A Mallorca desxifrà inscripcions d’Alfàbia, traduí part del Llibre de repartiment , i féu interpretacions de monedes àrabs, reproduïdes per erudits com Bover i Villafranca, o apropiades per Furió Autor de les Observaciones sobre varias antigüedades árabes en España , que restaren inèdites

La circulació monetària en l’època romana tardana segles III-V La crisi del segle III en els dipòsits i en les troballes monetàries Mapa de les troballes de monedes visigòtiques de Catalunya T Marot La situació política i econòmica de l’Imperi i els esdeveniments relacionats amb les invasions germàniques converteixen la segona meitat del segle III en un dels períodes que han suscitat més estudis en referència a Hispània Molts d’aquests estudis han utilitzat els dipòsits monetaris datats al voltant d’aquesta cronologia per a justificar l’impacte de les ràtzies franques i alamanes…

Per la seva fabricació, molt similar a la de la pellofa eclesiàstica i de la qual és difícil a vegades de distingir, era coneguda amb el mateix nom i també amb el de senyal , per tal com duien freqüentment l’escut o senyal del lloc d’emissió La seva elaboració, tan simple, en facilitava la falsificació, fet que a la llarga determinà que aquestes monedes locals acabessin desapareixent

Pel fet d’eliminar equívocs monetaris, aquesta denominació fou acollida favorablement i així, el sequí, constantment imitat en diversos països foren anomenades sequins les monedes d’or semblants a les venecianes i superiors a l’escut d’or, fou fraccionat en meitats, quarts i múltiples de 2, 3, 10, 12 i 100 sequins En moltes ciutats italianes foren encunyats ininterrompudament del 1572 fins a la fi del s XIX

Els mercats financers europeus comencen a treballar amb euros, la moneda que des del passat dia 1 és la unitat de compte del Sistema Monetari Europeu En la seva estrena, l’euro revalora la seva paritat en relació amb les dues principals monedes del món, el ien i el dòlar Londres, on l’euro baixa la seva cotització el 0,05%, és l’excepció dels grans mercats europeus

Publicà Rocabruna Prehistòria, història, tradicions i llegendes 1932, Orígens de l’escut català 1961, El veritable escut de la ciutat de Barcelona 1964, en defensa de la composició a base de quatre pals reials, i no dos, en els quarters segon i tercer, i Els comtes-reis catalans Història i heràldica de la casa de Barcelona 1964 Reuní una collecció de més de 500 000 segells documentals, marques, escuts i monedes

En el seu origen, equivalgué probablement a Senatus Populus Quirites Romani quirit Més tard, però, com resta testimoniat per les monedes i inscripcions sobretot als arcs de Tit i Septimi Sever, designà inequívocament el senat i el poble de Roma, Senatus Populus Que Romanus El seu ús, a través de l’edat mitjana, ha perdurat fins a l’actualitat i figura encara a l’escut de l’administració comunal de Roma

Funciona com una unitat monetària , bé que, en no ser reconeguda per les autoritats econòmiques de cap país ni per les internacionals, no és de curs legal Els intercanvis amb criptomonedes, per tant, només són vàlids entre els usuaris que les accepten mútuament com a mitjà de pagament Les criptomonedes, a diferència de les monedes de curs legal, funcionen de manera totalment descentralitzada, és a dir, no depenen de cap autoritat que registri i certifiqui les operacions per a evitar els fraus o la duplicació d’operacions La descentralització és possible gràcies a la tecnologia de cadena de…

Foren vassalls de Maurya i el s I a C fundaren una dinastia independent, la dels Sātavāhana, que, escindida aviat en cinc branques, perdurà fins al s III dC Els reis andhres protegiren el budisme i construïren santuaris i monestirs Els andhres comerciaren amb regions de l’Àsia sud-oriental i encunyaren monedes d’or i argent El país dels andhres ha donat el seu nom a l’estat d’Andhra Pradesh

Cronista de Sagunt Estudià filosofia i medicina a València i, a partir del 1872, exercí de metge a Sagunt Publicà Historia de Sagunto y sus monumentos 1888 i diverses monografies locals, i reuní una interessant biblioteca i una collecció de làpides i monedes que hi foren trobades Escriví la lletra de l’òpera El Fantasma , estrenada el 1900 amb música de Salvador Giner Fou membre corresponent de l’Academia de la Historia