Resultats de la cerca

Estudià a la Escuela de Bellas Artes de Madrid Aconseguí una beca de la Diputació Foral de Navarra que li permeté estudiar a Anglaterra i a Itàlia Durant els anys setanta realitzà una activitat propera a l’art conceptual, amb installacions i muntatges de contingut social A la dècada següent, formà juntament amb altres escultors bascos un collectiu que investigava qüestions espacials i constructives L’any 1988 presentà a la Sala Montcada de Barcelona l’exposició Tramuntana Intervenció a l’espai , en què plantejava el procés de l’escultura i les seves implicacions morals, en el sentit de la…

Nascuda en una família de professionals del teatre des de generacions, actuà des d’infant El 1954 es casà amb l’actor i dramaturg Dario Fo, amb el qual fundà la Companyia Dario Fo-Franca Rame, que esdevingué un dels grups teatrals més polèmics per les seves agressives sàtires contra l statu quo i el seu posicionament d’esquerra radical, tant a Itàlia com a l’estranger el 1980 i el 1983 els fou denegat el visat per a viatjar als EUA Bé que el premi Nobel de literatura –molt criticat per diverses institucions i sobretot pel Vaticà-- recaigué 1997 en Dario Fo, en molts dels seus…

Estudià dramatúrgia amb Mauricio Kartun i teatre de titelles amb Ariel Bufano Començà la seva carrera teatral com a actor i mim L’any 1989 creà el grup El Periférico de Objetos, centrat en el treball d’integració d’actors i objectes Molts dels seus textos com a dramaturg estan recollits als volums Cuerpo de prueba i La deriva , i com a director teatral ha presentat espectacles com Máquina Hamlet 1995, Mujeres soñaron caballos 1999, Espía a una mujer que se mata 2007 o Los hijos se han dormido 2011 En els seus muntatges acostuma a revisar textos clàssics canviant-los sovint el…

Estudià a l’Acadèmia d’Art Dramàtic Silvio D’Amico de Roma, encara que la seva formació veritable beu del teatre popular, que segueix la tradició de la Commedia dell’Arte, i de referents com Eduardo de Filippo, Giorgio Strehler o els mètodes de treball actoral del Living Theatre El 1971 fundà a Roma una companyia pròpia, Granteatro, en referència irònica al Piccolo de Milà Ha realitzat muntatges, com a director i actor, d’autors clàssics i contemporanis El 1996, en una gira de Fi de partida muntatge guardonat amb dos premis Ubú a la direcció i interpretació arribà a Palerm, on s’…

Entre els anys 1976-89 dirigí nombroses obres clàssiques i contemporànies a l’RDA La fama dels seus primers treballs a l’Alemanya reunificada el portà el 1992 a la direcció de la Volksbühne Berlín, d'on es retirà el 2017 És un dels directors més controvertits de la seva generació per la violència i l’eclecticisme amb què recrea les obres que escenifica El 1994 fou guardonat amb el premi Kortner Entre els seus muntatges cal destacar versions de HMüller Carrer Wolokolamk , 1996, HGibson Trainspotting , 1997, GHauptmann Els teixidors , 1997 i Sartre Les mans brutes , 1998 També…

El 1978 s’inicià en el teatre professional i fundà, juntament amb Pep Bou, la companyia de teatre infantil Pa de ral El 1979 s’incorporà a Els Joglars per a l’espectacle L’Odissea El 1983 estrenà La tigressa i altres històries , de DFo i FRame, monòleg que, representat al llarg de gairebé vint anys, suposà la seva consolidació com a intèrpret solista, que Shylock , de GArmstrong 2000, pel qual rebé l’any 20001 el Premi Ciutat de Barcelona d’arts escèniques, ha acabat de consagrar Ha participat en altres muntatges, com ara Fiestaristófanes , amb direcció de SDoufexis 1985,…

S'inicià en diverses companyies de teatre amateur a Paterna i a València L’any 1950 debutà com a professional i treballà després a la companyia Victòria Carbonell i als teatres Espanyol, María Guerrero i Lope de Vega de Madrid L’any 1972 creà la seva pròpia companyia D’entre les seves moltes interpretacions cal destacar les que dugué a cap en muntatges de Jean Anouilh, Valle-Inclán, Ionesco, Miguel de Unamuno, etc Treballà també per a la televisió, on assolí una gran popularitat amb el personatge de ‘Chanquete’, de la sèrie Verano azul , i al cinema en films com Mi querida…

Format inicialment en la disciplina de guitarra flamenca, més tard estudià guitarra clàssica amb Ll Gàsser i William Waters Fou deixeble de G Brncic al laboratori de música electrònica Phonos i d’A Lewin-Richter al Conservatori de Música de Barcelona També ha assistit a seminaris de composició impartits per JM Mestres Quadreny, Ll Callejo i L Nono i el 1986 seguí els Cursos de Darmstadt Ha guanyat diversos guardons, com ara el primer Premi de Composició Musician’s Accord de Nova York 1985 i el Premi Ciutat d’Alcoi de Composició Musical 1994 i les seves obres han estat interpretades en…

La seva carrera es desenvolupà en bona part a redós del Gran Teatre del Liceu, on participà en l’estrena, el 1899, de Tristany i Isolda El 1905 intervingué a Lohengrin , al Teatre Tívoli, i en l’estrena al Liceu de Die Meistersinger von Nürnberg 'Els mestres cantaires de Nuremberg' El 1911 interpretà, en un concert que es feu al Gran Teatre del Liceu, La valquíria , el primer acte de la qual fou cantat en català Intervingué als concerts del 1913 celebrats al Palau de la Música Catalana amb motiu del centenari del naixement de R Wagner Fou un dels cantants que participà en l’estrena de…

Estudià magisteri i exercí de mestra, feina que compaginà amb estudis a l’Institut del Teatre 1970-73 Cofundadora i actriu d’ Els Comediants 1971, el 1976 passà a formar part de la companyia del Teatre Lliure , on treballà durant 10 anys sota la direcció de Fabià Puigserver, actuant en la majoria dels muntatges Després ha continuat la seva carrera sense una vinculació estable D’entre les nombroses obres que ha interpretat es poden esmentar Elsa Schneider 1989, de Sergi Belbel, dirigida per Ramon Simó el monòleg No havies d’haver vingut 1991, de Feliu Formosa Desig 1991, de Josep…