Resultats de la cerca
Es mostren 554 resultats
Alfons II de Provença
Història
Comte de Provença (1185-1209).
Fill d’Alfons I de Catalunya-Aragó i de Sança de Castella L’any 1185, Alfons I li cedí els comtats de Provença i de Millau, Gavaldà i Roerga, però a causa de la seva edat foren administrats per un procurador El testament del rei de Catalunya-Aragó 1196 hi afegí els seus drets sobre Montpeller Tres anys abans, havia estat signat el contracte matrimonial d’Alfons amb Garsenda, neta primogènita de Guillem IV, comte de Forcalquier, que la dotà amb la major part dels seus dominis La revocació per Guillem IV de part d’aquesta donació provocà la guerra amb Alfons, que reclamà la intervenció del seu…
Sanç de Cardona i Roís de Liori
Història
Primer marquès de Guadalest (1542).
Almirall d’Aragó i senyor de Betxí, Riba-roja i Gorga Es casà el 1543 amb María Colón y Toledo, neta de Cristòfor Colom Tercer senyor de moriscs en importància, després dels ducs de Sogorb i de Gandia, es mostrà contrari a la política del papa i del rei envers els moriscs, mantingué respecte als seus vassalls una actitud de tolerància religiosa i àdhuc permeté la construcció d’una mesquita a Albaida, que esdevingué un centre religiós important Davant la política de reconciliacions en massa duta a terme per l’inquisidor Miranda, intentà de convèncer el papa d’un canvi d’actuació i cercà…
Maria de Molina
Història
Reina de Castella i Lleó (1284-95).
Filla de l’infant Alfons de Molina, neta d’Alfons IX i muller de Sanç IV Exercí una notable influència política sobre el seu marit, el qual feu decantar a l’aliança amb França assemblea de Toro, 1288, en contra dels desigs del privat, Llop IV, senyor de Biscaia Un cop vídua, governà Castella com a regent 1295-1301, durant la minoritat del seu fill Ferran IV, i superà amb èxit corts de Valladolid, 1300 la guerra civil que enfrontà els partidaris del nou rei amb els seguidors dels infants de la Cerda, que tingueren l’ajut diplomàtic de Jaume II de Catalunya-Aragó, amb el qual no hi hagué cap…
Compra dels ous
Quan es compren ous és summament important verificar que la closca estigui intacta, ja que si presenta forats o fissures l’aliment podria estar contaminat en aquest cas, s’han de refusar sempre Encara que no és essencial, també és recomanable de refusar els ous que no tinguin la closca neta, especialment si no es pot observar clarament que estigui intacta Si bé els ous s’ofereixen en diverses categories, cal destacar que aquestes s’estableixen d’acord amb la grandària o, millor dit, del pes de cada unitat Quan en els plans d’alimentació es fa referència a la unitat, aquesta s’entén,…
Castell de Masricard (Tarragona)
Art romànic
L’indret de Masricard es troba al sud del nucli de la Canonja, antic terme municipal agregat a Tarragona l’any 1964 Segons EMorera, el nucli medieval de Masricard es constituí sobre les ruïnes d’una villa romana, car en aquest indret es localitzaren làpides i altres testimonis materials d’època romana El mateix autor suposà que la colonització de Masricard en temps medievals seria una de les més primerenques de tota la zona, possiblement un xic posterior a l’any 1128, moment en què el lloc de Masricard seria concedit en feu reial per tal de bastir-hi un castell tanmateix, no es conserva cap…
Pere Soler i Soler
Música
Oboista i compositor català.
Segons B Saldoni, feu els estudis musicals, entre els quals els de flauta, a Figueres En aquesta ciutat s’allistà molt jove en la banda d’un regiment militar francès que hi era de pas Anà a França i, arribat a Lió, rescindí el contracte amb la banda i s’hi quedà per a estudiar oboè amb M Donjou Feu progressos amb una sorprenent facilitat i fou contractat com a oboista en un teatre d’aquesta ciutat francesa Més tard marxà a París, on aconseguí entrar al conservatori i, segons Saldoni, obtingué el premi d’honor d’oboè en acabar els estudis El teatre de l’Òpera Còmica el contractà com a oboè…
serra de Finestres

Santa Maria de Finestres, a Sant Aniol de Finestres
© Fototeca.cat
Serra
Relleu de la Serralada Transversal Catalana, al sector central i més elevat del horst
de la Baixa Garrotxa, entre les fosses de Santa Pau i Mieres, al N i al NE, i les valls d’Hostoles i de Llémena, al SW i al S.
Damunt el sòcol paleozoic els materials eocènics de les vores de la Depressió Central es caracteritzen per l’alternança de gresos, que passen lateralment a conglomerats fins, amb les margues d’un gris blavós anomenades xalió , impermeables però inconsistents En resulta un relleu en cuestas amb els cingles cap a llevant i migjorn Per això és a llevant on culmina la serra, al puig de Finestres 1 027 m alt, mentre que l’altitud mitjana es manté entre 800 i 950 m La serra de Finestres enllaça, a ponent, amb la del Corb per la capçalera de la vall de Llémena, on no manquen els basalts i fins…
Castell de Centernac
La vila de Centernac domina el curs alt de l’Aglí 330 m d’altitud, a la seva riba esquerra, aigua avall de Sant Pau de Fenolhet El lloc, citat l’any 899 i grafiat com villare Centernacho , pertanyia en franc alou al noble Esteve i a la seva esposa Anna, neta del comte Berà I de Rasés i Barcelona Al segle XII compartien el seu territori diversos senyors, i passà, a poc a poc, per donacions successives, als templers de la comanda del Masdéu, a Trullars Rosselló, la qual establí una preceptoria dins el terme de Centernac Sembla que la senyoria del lloc al segle XIII era detinguda…
Queralt

Els Queralt (òlim Gurb)
Llinatge noble català iniciat quan els Gurb, antics vicaris i després senyors del castell de Gurb i del de Queralt, començaren a emprar el topònim Queralt com a cognom.
Això s’esdevingué amb Guillem de Gurb , que és el primer a aparèixer també esmentat com a Guillem I de Queralt mort en 1080/86 Fou pare de Bernat Guillem de Queralt , i aquest, de Berenguer I de Queralt mort després del 1135, que apareix amb el càrrec de senescal del comte de Barcelona La seva neta Sibilla de Queralt morta el 1198 es casà o almenys s’esposà primer 1164 amb Ramon Folc de Cardona, hereu del vescomte Ramon Folc III, i després amb Galceran de Sales, senyor de Pontons, amb el qual tingué Berenguer III de Queralt mort vers el 1227, el qual feu diverses donacions a Ripoll en…
Ponç I d’Empúries
Història
Comte d’Empúries-Peralada (1040-78), fill i successor d’Hug I.
En el seu temps fou construït el convent de Sant Miquel de Fluvià, consagrat el 1045, i començada la seu de Castelló, consagrada el 1064, amb l’assistència de la comtessa Almodis, del comte Ramon Berenguer I de Barcelona i del comte Guillem II de Besalú S'esforçà a mantenir bones relacions amb els seus vassalls i sobretot amb els seus veïns en 1064-66 assistí a Toluges Rosselló a la solemne proclamació de la pau i treva de Déu vers el 1067 reté vassallatge al comte de Barcelona reconeixent-li la supremacia jurídica el 1068 prengué part, amb Ramon Berenguer I, al concili de Girona que presidí…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina