Resultats de la cerca

Professor de mineralogia 1828-32 i de filosofia moral 1838-55 a Cambridge, modificà l’empirisme tradicional en destacar una activitat a priori de l’esperit en la reunió i conformació de les sensacions i considerà la ciència com un procés de creixement orgànic de la raó La seva obra principal, History of the Inductive Sciences 1837, tingué una gran influència en el neopositivisme del cercle de Viena

Defensà la teoria de la generació espontània, que pensava haver demostrat amb un experiment el 1740, el qual donà lloc a una llarga polèmica amb Spallanzani Comentà en New Microscopical Discoveries 1745 les seves recerques microscòpiques Autor d’una notable teoria sobre la formació del relleu terrestre i d’algunes obres filosòfiques

Autor d' Historia Medicinal de las cosas que se traen de nuestras Indias Occidentales 1565-74, que conté les primeres descripcions d’un nombre considerable de plantes americanes, així com les indicacions sobre llurs aplicacions mèdiques

Es doctorà en medicina a Leiden 1749, però s’establí a Berwickshire el 1754 per a dedicar-se a la gestió de la seva pròpia granja El 1768 marxà a Edimburg, on els seus estudis feren que hom el consideri actualment un dels pares de la geologia Defensà la teoria del plutonisme , la qual assegurava que les roques eren el producte solidificat del magma interior de la Terra L’any 1785 publicà Theory of the Earth , on introduí el concepte que dècades després Charles Lyell anomenà uniformitarisme , que consisteix en què la història de la Terra pot ser interpretada a partir dels processos bàsics…

Estudià gramàtica, filosofia, matemàtiques i medicina a València, i dret a Salamanca S'interessà per l’arqueologia i la botànica Fou membre de l’Academia Naturae Curiosorum i de la Göttingen Akademie der Wissenschaften i mantingué correspondència amb Linné de qui traduí la Philosofia botanica i el Species plantarum al castellà i amb Haller a qui facilità la informació sobre els botànics catalans i hispànics que figuren a la seva bibliografia botànica El 1769 es retirà a Tovarra, on exercí com a metge La seva publicació més destacada és Teoremas y problemas para examinar y saber…

Recorregué una gran part de Colòmbia i l’Equador, estudiant-ne la vegetació, i participà en l’expedició de Humboldt i Bonpland A causa del seu lògic aïllament científic hagué de fer-se ell mateix els instruments d’observació, i inventà l’hipsòmetre Collaborà en l’expedició de José Celestino Mutis, i s’encarregà de la direcció de l’observatori astronòmic de Santa Fe Participà com a coronel en la guerra d’independència, i fou empresonat i afusellat per les tropes reialistes Les seves obres més importants són Memoria sobre la nivelación de las plantas que se cultivan en la vecindad del Ecuador…

Fou catedràtic de mineralogia i zoologia a la facultat de farmàcia de Barcelona 1898-1904 i més tard a la de Madrid, on ocupà la càtedra de botànica Durant la seva etapa barcelonina fou un dels fundadors de la secció catalana de la Sociedad Española de Historia Natural 1901 i regidor republicà 1903-04 a l’ajuntament de la ciutat És pare del també botànic  Salvador Rivas Goday  

Treballà en geometria de molt jove i ideà el 1730 un termòmetre d’alcohol graduat segons una escala ideada per ell, que anava de 0° a 80° Estudià els metalls i els aliatges de ferro hom el considera l’iniciador de la metallografia El 1740 donà a conèixer l’anomenada porcellana de Réaumur També és important la seva obra en el camp de les ciències naturals estudià els insectes, els crustacis, els peixos, etc, com també la digestió, la incubació artificial, el suc gàstric dels ocells, etc Fou contrari a la teoria de la generació espontània Cal destacar, entre altres obres, L’Art de…

Interessat principalment per l’entomologia i la botànica, publicà alguns treballs sobre cicindèlids, entre els quals es destaca Assaig monogràfic sobre les cicindeles catalanes 1911, i collaborà amb Joan Cadevall i Diars, especialment en l’estudi de la flora de la part oriental dels Pirineus catalans Fou soci fundador i, el 1904, president de la Institució Catalana d’Història Natural

Donà nom al microscopi quan era encara un instrument poc conegut Metge del papa Urbà VIII, fou un dels fundadors de l' Accademia dei Lincei