Resultats de la cerca
Es mostren 3896 resultats
abellera
Abellera groga
Muriel Bendel iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Nom de diverses orquídies autòctones, pròpies de prats o llocs herbosos, de la família de les orquidàcies.
L’ abellera groga és l’ O lutea l’ abellera mosquera és l’ O muscifera , i l’ abellera becada, l' O scolopax
vanessa
Vanessa (Vanessa atalanta)
zyric (cc-by-nc-sa-4.0)
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, de la família dels nimfàlids, que inclou papallones de talla mitjana o grossa (30 a 90 mm), caracteritzades per les ales fistonejades i de colors vistosos.
De cos cepat i antenes en forma de maça, són papallones diürnes de vol ràpid les larves, proveïdes de tubercles i espines, es nodreixen de certes plantes cards, llúpol, salzes Als Països Catalans destaquen Vanessa atalanta 50-70 mm, d’ales negroses amb taques blanques, blaves i vermelles, Vantiopa 70-85 mm però inclosa en el gènere Nymphalis , Vcardui 50-65 mm però inclosa en el gènere Cynthia o vanessa dels cards i Vio actualment dins del gènere Cynthia
cocodril malai
Cocodril malai
Josh More (CC BY-NC-ND 2.0)
Herpetologia
Rèptil de la família dels crocodílids, que ateny uns 5 metres de llargada i que té el musell molt allargat.
Viu a les aigües interiors de la península de la Malaca i de les illes de Borneo i Sumatra
clavellina d’aire
Clavellina d’aire
Neptalí Ramírez Marcial (CC BY-NC)
Botànica
Jardineria
Planta epifítica, de la família de les bromeliàcies, formada per una roseta de fulles rígides, dilatades a la base formant un dispositiu de captació d’aigua, linears, amb el marge espinulós i punta espinosa i flors violàcies agrupades en espigues planes reunides en panícula erecta.
Originària del Brasil, és notable perquè es pot conrear en jardineria, penjada, sense terra
clavell de pastor
Calvell de pastor
Lino Veronesi (CC BY-NC-ND)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, cespitosa, de 20 a 40 cm d’alçària, de tiges ascendents, fulles linears, acuminades, trinervades, i flors de calze llarg, recobert per les cinc o sis esquames subulades del calicle, i corol·la purpúria o rosàcia, sovint amb un cercle de taques més fosques entorn del centre.
Es fa en pastures seques de muntanya
garsa de mar
Garsa de mar
James Bailey (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels hematopòdids, de 40 a 45 cm, amb el bec llarg i robust de color ataronjat, i amb les potes rosades.
Presenta el cap, la gola, el coll, les parts superiors i l’extrem de la cua negres i la resta del cos blanca És gregari, nia a terra i la posta és de tres ous Habita a les costes de tots els continents, excepte els polars nia a la costa valenciana, la Camarga i el delta de l’Ebre
diable de Tasmània
Diable de Tasmània
Arthur Chapman (cc-by-nc-sa)
Mastologia
Mamífer metateri marsupial, de la família dels dasiúrids.
El marsupi és poc profund, en forma de ferradura i proveït de quatre mamelles De règim carnívor, el crani és robust i proveït d’un dentat poderós, i les potes són curtes Fa uns 60 cm fins a l’acabament del tronc, i 30 cm més de cua El pelatge és curt, fosc amb taques blanques L’àrea de distribució ha estat progressivament reduïda des d’Austràlia, d’on desaparegué fa uns 3000 anys, probablement per una combinació de factors, entre els quals hi ha l’augment de les poblacions humanes, la introducció dels dingos i un canvi climàtic sobtat, fins a les zones més inaccessibles de Tasmània…
aranya banyuda
Aranya banyuda (Gasteracantha hasselti)
budak (cc-by-nc-4.0)
Aracnologia
Gènere d’aranyes que posseeixen un tegument resistent sobre l’abdomen, proveït d’espines i fiblons que els confereixen un aspecte estrany.
Hi ha moltes espècies d’aquest gènere, totes tropicals
herba vergera
Herba vergera
Jakob Fahr iNaturalist (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 5 a 15 cm d’alçària, amb fulles espatulades, en roseta basal, i amb capítols solitaris de lígules rosades i de disc groc.
Creix en herbeis humits, sobretot a les Illes Balears
herba pinera
Herba pinera
Sergey Mayorov iNaturalist (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les quenopodiàcies, de 5 a 30 cm d’alçaria, de fulles subulades espinescents i de flors inconspícues.
Es fa en camps, ermassos, vores de camins, etc