Resultats de la cerca
Es mostren 581 resultats
llengües daguestàniques
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües parlades al Daguestan.
Pertanyen al grup superior nord-oriental de les llengües nakhodaguestàniques el kúmik i l’àzeri, bé que són considerats daguestànics per raons de localització geogràfica, pertanyen a la família de les llengües turques Es descomponen en quatre grups l’àvar que inclou l’àvar, l’andi i el dido, el darguà, el lak i el lèsguic amb el lesguià, el tabassaran i l’agul Llurs característiques fonamentals són sistema fonètic complicat, amb un índex elevat de consonantisme gutural, divisió dels noms en classes, ampli índex flexiu i cas ergatiu L’escriptura era l’aràbiga fins el…
Santa Maria de Bolòs (Camprodon)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costal nord-oriental, curiosament el més interessant de l’edifici, a desgrat de trobar-se tapat per la vegetació M Anglada L’antiga parròquia de Santa Maria de Bolòs es troba darrere la serra de Nevà, en un fondal on s’origina la riera de Bolòs, en el veïnat de Bolòs, fora ja de la vall de Camprodon estricta, prop del límit de llevant del terme municipal que limita amb la Garrotxa Mapa 256M781 Situació 31TDG524837 Per anar-hi cal agafar el mateix camí que porta a Sant Valentí de Salarsa Prop del límit dels antics termes…
graèllsia

Graèllsia
Miquel Ranea (cc-by-nc-4.0)
Entomologia
Insecte de l’ordre dels lepidòpters de la família dels satúrnids, de 90 a 100 mm d’obertura alar i d’un color verd groguenc, un ocel acolorit i envoltat de negre enmig de cada ala, les antenes plomoses i les ales posteriors acabades cadascuna en una cua curta.
Les fulles de pinassa i de pi roig són el seu aliment en fase d'eruga Vola durant la primavera La graèllsia presenta un acusat dimorfisme sexual el mascle té les antenes plomoses i les ales posteriors acabades cadascuna en una cua excepcionalment llarga, mentre que la femella té les antenes filiformes i les ales posteriors acabades cadascuna en una cua curta És una papallona, molt perseguida pels colleccionistes a causa de la seva raresa i la seva bellesa, que habita sobretot en els boscos de pi roig És una espècie endèmica del quadrant nord-oriental de la península Ibèrica i del sud-est de…
Karakalpakistan
Divisió administrativa
República autònoma de l’Uzbekistan.
La capital és Nukus 185 000 h est 1993 La regió oriental forma part del desert de Kyzylkum a la regió central hi ha la vall i el delta de l’Amudarja, que desemboca a la mar d’Aral, la qual ocupa la regió nord-oriental de la república L’aridesa 110 mm de precipitacions anuals és el factor predominant del clima L’economia és bàsicament agrícola conreu del cotó a les àrees de regadiu i de blat de moro i arròs al delta de l’Amudarja La ramaderia bovina i ovina també és important El ferrocarril i la carretera la uneixen amb el Turkmenistan La majoria de la…
selva de Teutoburg
Serra
Relleu nord-oriental del land del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya.
És constituït per un seguit de turons cretacis, separats per profundes incisions de forma allargada i de poca altitud 468 m, que s’estenen un centenar de quilòmetres des de Bad Lippspringe, en direcció SE-NW, fins a Rheine, prop de l’Ems
la Torre de Vilella
la Torre de Vilella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Matarranya, al límit amb la comarca aragonesa del Baix Aragó, a l’esquerra del riu de Mesquí, límit oriental del terme.
El territori és drenat, a més, per diversos torrents que desguassen directament, per la dreta, al Guadalop El sector meridional és accidentat per la serra de la Ginebrosa 890 m alt, contrafort nord-oriental del Sistema Ibèric la resta del municipi és relativament plana L’agricultura és l’activitat econòmica predominant 987 ha cereals, arbres fruiters, ametllers i, sobretot, oliveres la resta són boscs de pins i alzines i matollars Hi ha bestiar oví i porcí La vila 217 h agl 1981, torredans 611 m alt és al peu de la serra de la Ginebrosa, a l’extrem meridional del…
Tshāidam
Província
Depressió tancada del Tibet nord-oriental, a la província xinesa de Qinghai.
És limitada al S per la serralada dels Kunlun, i al N per la de Nan Shan Té 200 km d’amplada i 850 km de longitud El fons de la depressió és a 2 700 m d’altitud, i és ocupada per una zona pantanosa Hom hi explota jaciments petrolífers
escític
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües parlades pels escites; pertanyen al grup irànic nord-oriental.
D’aquest grup lingüístic resta l’osset, que representa un enclavament irànic en territori caucàsic i és parlat a Ossètia i a Geòrgia Es conserven restes de l’escític antic en certs noms propis, transcrits en assiri i en grec
Montboló
Municipi
Municipi del Vallespir, estès a l’esquerra del Tec, que constitueix entre Arles i els Banys d’Arles el límit sud del terme i els primers contraforts dels Aspres (roc Redó, 1 338 m).
Drenen el terme, a més, diversos afluents del Tec, com el torrent de Bonabosc i el riu Ample límit nord-oriental El territori és en gran part boscat el bosc de Montboló , a l’W, és a la vall de Bonabosc L’agricultura és molt pobra la superfície agrícola es limita a 184 ha destinades a arbres fruiters 2 ha, vinya 1 ha, cereals 1 ha i, sobretot, a pastures i farratge 179 ha El cens ramader és baix 30 caps d’oví i prop de 80 de cabrum La funció de segona residència ha donat una mica de vida a l’economia, que es manté en part gràcies al sanatori del Solà i a diversos establiments…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina