Resultats de la cerca

El 1644, després de llargues investigacions i de fer alguns assaigs previs, publicà la seva obra fonamental sobre Catalunya La Catelogne françoise où il est traité des droits que le Roy a sur les Comtez de Barcelonne et de Roussillon et sur les autres terres de la Principauté de Catelogne El treball, aparegut en plena guerra dels Segadors, és un tractat dels drets històrics de França sobre Catalunya, per tal de justificar-ne el “recobrament” realitzat mitjançant la intervenció militar francesa del 1641 Després d’una introducció on posa en qüestió la veracitat dels historiadors espanyols, en…

Es formà a la Facultat de Lletres i Ciències Humanes de la Universitat de Tolosa 1952-55 sota la direcció de Philippe Wolff Obtingué el diploma d’estudis superiors 1955 amb el treball La organización del trabajo en Barcelona a fines del siglo XV 1975, fruit d’una primera recerca en arxius barcelonins 1954-55 sota la direcció de J Vicens i Vives Agregat d’història el 1957, després d’haver ensenyat en liceus de Marsella i Tolosa 1957-62 passà a exercir la docència a la Universitat de Toulouse-Le Mirail 1962-97 Entre el 1961 i el 1972, amb estades freqüents als arxius de Vic, la Seu d’Urgell,…

Inicià la seva formació musical al Conservatori de Bordeus, on estudià violí i trompeta, i la perfeccionà al Conservatori de París, fins a acabar els estudis amb un primer premi L’any 1960 debutà professionalment tocant en l’Orquestra Filharmònica d’Israel El 1966 obtingué la plaça de primer trompeta de l’Òpera de París Fundador del quintet d’instruments de metall Ars Nova, formà part de diversos conjunts orquestrals francesos, com Domaine Musical o Musique Vivante Estigué vinculat a algunes iniciatives per donar a conèixer la música contemporània i desenvolupà una important carrera de…

Es graduà al Conservatori de París, amb un primer premi, el 1896 Durant algun temps es guanyà la vida tocant en un cafè fins que Édouard Colonne el descobrí i el contractà per a l’Orquestra dels Concerts Colonne de París, amb la qual obtingué els seus primers èxits com a solista La seva fama es consolidà després de la primera gira que aquesta formació dugué a terme pels EUA la temporada 1903-04 Thibaud fou un excellent intèrpret de música de cambra, i tocà sovint en trio amb Pau Casals i Alfred Cortot Aquest trio participà, els anys 1922 i 1923, en els cicles organitzats per l’Associació de…

Nasqué en una família d’artistes ambulants i en un principi es formà com a acròbata i ballarí Debutà en el ballet de l’Òpera de Montpeller, fet que li permeté d’entrar en contacte amb el món de l’òpera Llavors es decidí pel cant i a vint-i-dos anys començà a rebre classes en aquesta matèria De primer orientà la seva carrera cap als papers de heldentenor El 1964 el seu debut com a cantant, a Verviers, en el paper de Pinkerton Madama Butterfly , el dugué a presentar-se successivament a l’Òpera Còmica de París i a Tolosa de Llenguadoc A partir del 1970 projectà la seva carrera a escala…

Dedicat a l’acció prooccitana a Bearn, la seva poesia lírica té poc relleu i la seva obra teatral és abundant i variada A la novella Los tres gojats de Bòrdavièlha 1934 analitza la vida d’una família de la burgesia rural El seu Dictionnaire du béarnais et du gascon moderne 1932 continua tenint autoritat

Favorable als caps de la Marsella secessionista, després de l’assassinat de Casaus 1596 es posà al costat dels dirigents imposats per Enric IV Edità les obres de Belaud de la Belaudièra 1595, que féu seguir pels seus propis poemes La barbolhada i L’antonada inèdit La seva poesia, caracteritzada per la verbositat i l’habilitat, no té, però, gaire volada

La seva Vida informa que escrivia bé però en excés En són conservats una tençó amb Sordèl, un sirventès moral i una allegoria —qualificada de nòva — sobre el Déu amor, trobat en un viatge

És conegut també com “lo monge de Montaudon”, del nom d’un priorat d’Alvèrnia, que ell governà Després de destacar-se a la cort del Puèi, fou el protegit d’Alfons el Cast Excellí en la cançó realista i satírica, d’inspiració festiva, que fa pensar en la dels goliards

Fill d’un burgès, fou canonge, però trencà amb l’Església per fer-se joglar El seu mestre fou Marcabrú i, com ell, fou moralitzador Hom en coneix 19 composicions, entre elles una tençó amb Bernat de Ventadorn