Resultats de la cerca

Estudià a l’Acadèmia Franz Liszt de la capital hongaresa amb F Ferencsik i debutà a l’Òpera de la mateixa ciutat el 1947 Director del Cor de la Ràdio Hongaresa en 1950-52, el 1951 fou nomenat director permanent de l’Òpera de Budapest, càrrec que ocupà fins el 1988 A partir d’aleshores ha estat convidat a dirigir diverses orquestres en teatres d’òpera internacionals, especialment a l’Òpera Nacional Finlandesa de Hèlsinki El 1960 guanyà el premi Franz Liszt, i quinze anys després, el Kossuth El 1963 publicà una monografia sobre F Schubert

Entre els més importants cal destacar Frank Sinatra, Dean Martin, Sammy Davies Jr, Ella Fitzgerald, Bing Crosby, Barbra Streisand, Luther Vandross i Tony Bennet, alguns dels quals es basaven en composicions d’Irving Berlin, George Gershwin i Cole Porter Els crooners començaren cantant els anys trenta i quaranta, al capdavant d’orquestres i big bands L’arranjador i productor Nelson Riddle fou una peça clau en el seu triomf després de la Segona Guerra Mundial No obstant això, al final dels anys cinquanta el rock els apartà de la fama i no fou fins als anys setanta que recuperaren la seva…

S’estengué per tot el Carib i amb el temps passà a ser també una dansa de dos temps que es ballava als carnavals de Trinitat acompanyada de les steel bands , orquestres que utilitzaven com a instruments barrils de petroli buits que feien sonar per percussió Se’n fan diverses competicions, com la National Calypso Monarchy, per al millor autor, i la Road March, per al millor calypso de festa Un dels primers intèrprets reconeguts fou Growling Tiger, el 1930 El seguiren Arrow, Harry Belafonte, Black Stalin, Lord Kitchener, Lord Melody, Mighty Sparrow i David Rudder

Fill de Bebo Valdés , aprengué el piano de molt jove, però restà a Cuba quan el seu pare s’exilià el 1960 Liderà diverses orquestres, entre les quals la Orquesta Cubana de Musica Moderna 1967 i, sobretot Irakere 1973 que, amb músics com Paquito D’Rivera i Arturo Sandoval, es convertí en una de les primeres orquestes de jazz afrocubà És també un destacat pianista de jazz , al capdavant de trios i conjunts La seva discografia és nombrosa i al llarg de la seva carrera ha guanyat premis Grammy els anys 1979 amb Irakere, 1997 i 2000

Estudià a Munic amb JGR Rheinberger i Max Schillings Dirigí, entre altres, les orquestres de Lübeck 1905-15, de l’òpera de Mannheim 1915-20, de la Gewandhaus de Leipzig 1922-28 i, especialment, la Filharmònica de Berlín 1928-54 Actuà sovint als festivals de Bayreuth i Salzburg Malvist pel que fou considerada una actitud equívoca envers els nazis, reprengué el 1947 les seves actuacions i enregistrà discs i realitzà òperes filmades El seu repertori fou, preferentment, Wagner, Beethoven i Brahms Com a autor, deixà tres simfonies, un concert simfònic per a piano i orquestra 1937, un…

Del 1923 al 1926 acompanyà les grans cantants de blues , entre elles Bessie Smith, després tocà a les orquestres de Walter Page i Bennie Moten, fins que l’any 1935 fundà a Chicago la seva orquestra Com a pianista posseïa un estil potent, ple de swing Fou important com a solista i com a director de la seva orquestra, especialment pels seus arranjaments musicals El seu estil interpretatiu es caracteritzava per la repetició d’una sèrie de riffs , breus frases ritmicomelòdiques a manera d' ostinato , que variava inesperadament amb la introducció d’un acord original i impensat

Inicià els estudis musicals a la capital d’Estònia i completà la seva formació a Sant Petersburg amb Evgeni Mravinski A divuit anys inicià la seva carrera professional i el 1963 fou nomenat director de l’Òpera de Tallinn La seva presentació internacional tingué lloc el 1978 al Metropolitan Opera House de Nova York El 1980 emigrà als EUA, on inicià la seva collaboració amb les orquestres nord-americanes Des del 1990 és titular de l’Orquestra Simfònica de Detroit Ha enregistrat més de dos-cents discs amb un impressionant repertori, en el qual destaquen els autors russos i…

Fou un nen prodigi que debutà a set anys com a pianista, a Seül, i a disset dirigí l’Orquestra Nacional de Corea El 1968 es traslladà a Nova York per estudiar piano i direcció d’orquestra El 1974 inicià la seva carrera com a pianista solista i el 1978 fou assistent de Carlo Maria Giulini a l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles Obtingué la fama el 1989 en ser nomenat director musical de l’Òpera de la Bastilla, càrrec que abandonà el 1995 Com a director invitat, ha treballat amb les millors orquestres i teatres lírics d’Europa i Amèrica

El 1876 fundà a Alacant la banda La Lira dirigí la Societat de Sextets d’Alacant des de la seva fundació 1885 i les orquestres dels teatres Principal i Circ d’Alacant És autor de sarsueles, com La clau del pit 1884 Foren fills seus Ramon Gorgé i Samper Alacant 1898, violinista i director d’orquestra, i Pau Gorgé i Samper Alacant 1881 — Barcelona 1945, baix cantant i germans seus, Ramon Gorgé i Soler Alacant 1853 — Elda, Alt Vinalopó 1925, director de la banda municipal d’Elda, i Francesc Gorgé i Soler Alacant 1863 — 1933, contrabaix i constructor de pianos

Format en una família amb coneixements musicals, quan només tenia deu anys ja tocava en orquestres de Barcelona El 1886, arran de la reorganització de la Banda Municipal de Barcelona, entrà a formar-ne part com a primer flautista Alhora, des del 1893 tocà en l’orquestra de la Unió Artística Exercí la docència a l’Escola Municipal de Música de Barcelona -Banda i Escola eren entitats vinculades des del 1886- Fou també flauta solista de l’Orquestra del Liceu Quan Pau Casals organitzà l’orquestra que portà el seu nom, J Vila n’esdevingué primera flauta