Resultats de la cerca
Es mostren 175 resultats
bufador

Tall esquemàtic d’un bufador de soldar
© fototeca.cat
Tecnologia
Aparell que permet d’obtenir una flama estreta i llarga de temperatura molt alta mitjançant la combustió d’una mescla d’un gas combustible i oxigen i que, dirigida a mà sobre un objecte qualsevol, serveix per a escalfar-lo o fondre’l.
És constituït per un tub mànec, que serveix per a manejar-lo, per un cap del qual entren el gas i el tub de l’oxigen i que porta enroscat, a l’altre cap, el bec , format per un tub colzat, proveït a l’extrem del broquet el conjunt, bec i broquet, és canviable, per tal d’aconseguir la flama adequada en cada cas El material més emprat en la construcció de bufadors és el llautó, i per als broquets, el coure en el bufador, l’oxigen, que surt a pressió per una tovera, es troba amb el gas i l’arrossega per dins el bec, on es fa la mescla, que, sortint a pressió pel broquet, produeix la flama de…
iode
Biologia
Química
Element no metàl·lic pertanyent a la família dels halògens i situat en el grup VII B de la taula periòdica.
És un sòlid cristallí de color gris fosc, amb esclat metàllic, el vapor del qual és d’un color violaci Fou descobert el 1811 per BCourtois Hom li coneix 20 isòtops artificials, escalonats del 119 al 139, i cap isòtop natural Les valències principals són -1 iodurs, +1 hipoiodits, +3 iodits, +5 iodats, +7 periodats Al laboratori hom l’obté a partir de la reacció 2KI + CuSO 4 5H 2 O → CuI + K 2 SO 4 + 1 / 2 I 2 + 5H 2 O El iode és el menys electronegatiu dels halògens, amb els quals es pot combinar actua com a oxidant, i la seva acció sobre el tiosulfat de sodi, que transforma en…
combustible
Astronàutica
Substància química de caràcter reductor que conjuntament amb una altra d’oxidant constitueix el propergol
destinat a impulsar un coet.
Ceràmica islàmica de Balaguer
Art romànic
La ceràmica islàmica coneguda a partir de les intervencions arqueològiques efectuades en el conjunt medieval de Balaguer pot ser agrupada en 20 sèries identificades, de les quals 3 botella, ancolia i catúfol encara no estan perfectament definides No hem incorporat les sèries relacionades amb la construcció teula, totxo i tovot, ni amb la terrisseria soleres malgrat que també pensem que poden tenir funcions culinàries relacionades amb el pa, barres i tres peus, totes elles ben conegudes a la ciutat de Balaguer al segle XI Vaixella de taula Safa A dalt, una mostra de vaixella de taula d’època…
blanc de plom sublimat
Química
Pigment blanc compost de sulfat bàsic de plom produït per torrefacció de la galena o del plom fos en una flama oxidant.
Caracteritzat per les petites dimensions de les seves partícules, és emprat per a pintures industrials i de parets
monòxid de carboni
Química
Gas incolor, tòxic, descobert per Josep Priestley (1772) i estudiat per Humphry Davy (1808).
És el producte resultant de l’oxidació incompleta del carboni per l’oxigen és el constituent combustible de diferents mescles gasoses industrials i el reductor gasós més emprat en metallúrgia És preparat industrialment per combustió del carbó amb aire en defecte En el laboratori és obtingut pur per deshidratació de l’àcid fòrmic aquesta reacció no es reversible a la temperatura ordinària, la qual cosa el monòxid de carboni no pot ésser considerat com un anhídrid fòrmic, sinó que ho ha d’ésser com un òxid neutre L’estructura molecular és encara discutida, però hom accepta la següent , que…
acetaldehid
Química
Líquid molt volàtil, inflamable, irritant i narcòtic, d’olor pungent, que bull a 20,2°.
Miscible amb aigua i amb els dissolvents orgànics usuals És un dels principals productes intermediaris de la gran indústria química orgànica i és fabricat en tonatges molt importants, bé que sovint és utilitzat integralment a la mateixa fàbrica on és produït Els procediments d’obtenció industrial són quatre El primer, a partir de l’etanol, bé per deshidrogenació directa en fase vapor coure com a catalitzador, cobalt i crom com a promotors o bé per oxidació deshidrogenant sobre tela de plata en fase vapor El segon a partir de la mescla propà-butà gas natural liquidat, per oxidació catalítica…
biosfera
Ecologia
Unitat funcional constituïda pel conjunt de la matèria viva de la Terra i l’espai on es donen les condicions ambientals i funcionals compatibles amb la vida.
Aquesta concepció sistèmica o holística de la biosfera és relativament recent en un sentit més restringit també s’ha entès per biosfera la interfase entre atmosfera, hidrosfera i litosfera on és possible la vida o bé el conjunt dels éssers vius que poblen aquest espai Arrelada en el sentiment romàntic de la natura i en la ciència humboldtiana, però també en la síntesi fisiològica de Claude Bernard i en la termodinàmica, la idea de la biosfera com a indissoluble solidaritat de tots els éssers vius en una unitat funcional havia estat plantejada per primera vegada pel geòleg austríac Eduard…
clor

Propietats físiques del clor
Química
Element pertanyent al grup VII de la taula periòdica (grup dels halògens), de valències 1,3,4,5 i 7.
L’element natural és una barreja dels núclids 35 75,4% i 37 24,6% hom li coneix set isòtops artificials 32,33,34,36,38,39 i 40 és un gas diatòmic de color verd, d’on li ve el nom del grec χλωρόϚ, ‘groc verdós’ Johann Rudolph Glauber 1646 en descriví la preparació, i Joseph Priestley 1772 fou el primer a obtenir-ne d’anhidre pocs anys després 1774, Karl Wilhem Schelee l’obtingué per oxidació de l’àcid clorhídric L’escorça terrestre en conté un 0,2%, i l’aigua de les mars i dels oceans, una mitjana de 18,2 g/l d’ió clor, és a dir, 0,513 ions-gram/l, que corresponen a una proporció…
fosa
Tecnologia
Producte siderúrgic, no forjable, amb un contingut de C que pot variar entre l’1,9% i el 6,6%, amb petites quantitats de Si i Mn i, com a impureses, amb P i S.
Eventualment hom hi pot trobar d’altres elements, provinents del mineral emprat o addicionats com a elements d’aliatge Segons la velocitat de refredament i la presència d’elements grafititzadors o estabilitzadors dels carburs, el carboni pot restar en forma de grafit fosa grisa o bé formant carbur de ferro o cementita fosa blanca La major part de la fosa és produïda en alt forn, malgrat que, en petites quantitats, hom l’obté també per fusió i recarburació de ferralla en forns de cubilot en aquest cas hom l’anomena fosa sintètica La fosa de primera fusió , obtinguda a l’alt…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina