Resultats de la cerca

Els orígens de l’església parroquial de la Fuliola es remunten al final del segle XI, en el moment de la repoblació del lloc El 1080 el comte d’Urgell Ermengol IV cedí a Guillem Isarn la quadra de la Fuliola, al pla del Mascançà, més enllà del castell d’Almenara El comte encarregà a Guillem Isarn que, a la quadra, hi bastís una fortificació per a la defensa dels habitants contra els sarraïns, i es reservà la meitat dels delmes Segurament Guillem Isarn aixecà també l’església del lloc, vinculada al bisbat d’Urgell En el seu testament del 1093, llegà la meitat dels seus béns a la seva família i…

L’escut de Solsona en un capitell del Castellvell Olius ECSA – GSerra Al final del segle XII Solsona era una vila murada i pròspera, fins al punt que es construïen cases al solar del cementiri, la qual cosa el paborde va aturar el 1191 Una part dels seus habitants eren vassalls de la canònica augustiniana de Santa Maria, i una altra, dels Torroja El 1217, mitjançant el casament d’Agnès de Torroja amb Ramon Folc, fill i hereu del vescomte de Cardona, la vila, en la part que era dels Torroja, restà integrada al vescomtat La carta de guiatge i protecció que l’any 1201 concediren els…

Situació i presentació S’estén des de la plana fins als primers contraforts de la serra de la Mussara Una tercera part correspon a terrenys muntanyosos encara que d’escassa elevació El municipi limita amb l’Albiol N, l’Aleixar W, Almoster W i Reus S, de la comarca del Baix Camp, amb Constantí SE, un enclavament de Perafort Mas de Magrinyà, E, un enclavament del Morell E i amb Vilallonga del Camp E, del Tarragonès, i amb Alcover NE, de l’Alt Camp El punt més enlairat del terme és el puig d’en Cama, de 717 m, i el principal corrent d’aigua és la riera de la Selva, afluent del Francolí El…

Situació Vista de l’església des del costat de llevant, amb l’absis ornamentat amb motius llombards, característics de l’arquitectura del segle XI ECSA - A Roura L’església de Sant Martí és situada al petit poble de Riutort, al costat del cementiri Mapa IGN-2499 Situació Lat 42° 39′9″ N - Long 2° 5′46″ E Riutort és a 2 km de Puigbalador Des d’aquest poble la carretera D-32g mena a Riutort, que és molt a prop de l’estació d’esquí de Puigbalador CPO Història El primer esment del lloc i de l’església de Riutort és TAT de l’any 1019, en què Guifré, arquebisbe de Narbona, acudí al Capcir a…

Situació Antiga parròquia, ara una simple ermita, que s’ha mantingut gairebé inalterable en la seva estructura al llarg dels segles ECSA - A Roura Aquesta església, esdevinguda ermita, es troba al costat de la casa o mas d’Anes, situada als peus del serrat de Sobiró, entre els torrents de Prat de Codina i Faló, al NE del poble de Prullans Mapa 35-10 216 Situació 31TCG978939 Per anar-hi, cal arribar a Prullans i des d’allí seguir la carretera que mena a Ardòvol Poc després de Prullans, cal agafar una pista a mà dreta que passa per la casa forta d’Orèn i arriba al mas d’Anes RMAE Història…

Situació i presentació Limita al N amb el terme de Vila-rodona per on passa l’autopista AP-2 de Barcelona a Lleida i Madrid i el Pla de Santa Maria, a l’W amb el de Valls i al S amb els de Puigpelat i Bràfim S’estén al mig de la plana, a llevant de la ciutat de Valls, formant gairebé un triangle travessat en direcció W-E per la carretera C-51 de Valls al Vendrell, al llarg de la qual s’estén el poble, únic nucli urbà del municipi La població i l’economia Alió tenia 16 focs el 1339, 33 el 1365 i el 1392, 21 el 1413, 17 el 1553 i 22 el 1563, d’on es desprèn que no resultà afectat per les pestes…

Situació Una vista de la construcció actual, la qual aixopluga les antigues installacions d’origen medieval L Prat L’aprofitament i el desenvolupament de l’energia hidràulica durant l’edat mitjana convertiren Olius en un focus d’activitat econòmica important del Solsonès El municipi d’Olius, situat a la conca alta del Cardener, acollí des del segle XI un bon nombre de casals moliners a les vores d’aquest riu, aprofitant el seu abundant cabal Aquests casals podien aixoplugar diverses moles, que sovint eren propietat de moltes persones Un dels molins més importants d’aquesta àrea geogràfica era…

Castissent s’aixeca dalt d’un turó a 721 m d’altitud, des d’on es domina la riba de la Noguera Ribagorçana, a uns 15 km a l’oest del nucli de Fígols La primera notícia d’aquest castell és proporcionada per l’historiador musulmà ibn ‘Idārī L’any 904 el senyor de Lleida, Llop ibn Muhammad, sortí cap al comtat de Pallars i prengué, entre altres, els castells de Sarroca de Bellera, de Castissent i de Mola de Baro, i feu un gran nombre de morts i captius entre els quals el fill gran del comte Ramon, Isarn L’any 1066 Galind Bradila vengué al comte Ramon IV de Pallars una vinya situada al Castell…

El llogaret de Castellmeià, dit antigament Meià, és situat a migdia del poble del Llor, prop de la carretera de Tarroja a Sant Ramon de Portell El lloc és presidit per la majestuosa estampa del seu castell, el qual és esmentat com a castrum Mediani el 1044, quan era feudatari del castell Guillem Elomar Cal advertir de la possible confusió entre les referències a aquest castell de Meià i al de Mejanell, situat prop de la Manresana, ja que en les escriptures medievals ambdós són grafiats sovint com a castrum Mediano o Midiano La fortalesa de Meià era sota el domini de la canònica de Santa Maria…

Les primeres notícies sobre el terme de Concabella es remunten a l’any 1031, quan el bisbe Ermengol d’Urgell donà a Guifré i a la seva muller Bonadona un alou situat al terme de la ciutat de Guissona, que afrontava a migdia “ in termino de Concabela ” El castell de Concabella va dependre en un primer moment de la canònica d’Urgell En l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu de l’any 1040, entre les possessions confirmades a aquesta catedral, es fa esment del castell de Concabella Molts altres documents del segle XI informen de l’existència del terme i castell de Concabella A partir del…