Resultats de la cerca

Després de rebre una notable formació cultural es dedicà d’una manera decidida a la pintura El seu primer mestre fou Nöel Jouvenet, però qui influí decisivament en la seva vocació fou Quentin Varin L’any 1612 Poussin es traslladà a París, on treballà als tallers de Georges Lallemand, Ferdinand Elle i Alexandre Courtois Aquest darrer li permeté l’accés a les colleccions de la corona, on descobrí Rafael Després de dos intents d’arribar a Roma, l’any 1621 s’installà a París, on collaborà amb Philippe de Champaigne Finalment, l’any 1624, arribà a Roma, on romangué bastants anys Els primers…

Format a Llotja En els primers anys de la seva activitat obtingué diversos premis, entre els quals destaca l’extraordinari de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts a l’Exposició de Belles Arts del 1896 i, durant diversos anys, el de l’Acadèmia Mariana de Lleida Com a decorador —sempre amb un regust vuitcentista— treballà en el taller de Coll i d’Oleguer Junyent i collaborà amb Vilaró i Valls, J Busquets, A Serra, S Marco i, principalment, amb Gaspar Homar, per a qui dibuixava gran part de les famoses marqueteries Realitzà motius decoratius i plafons murals per a la Banca Soler i Torra 1918, el…

Filla i deixebla del pintor Orazio Gentileschi , seguidor de Caravaggio L’obra d’Artemisia és considerada un dels principals exponents del caravaggisme Deixebla també del paisatgista Agostino Tassi, fou violada per aquest Durant el judici a Tassi per ofensa a l’honor familiar —pel qual fou condemnat a ser expulsat de Roma—, Artemisa fou també sotmesa a judici 1612, durant el qual fou torturada per a verificar el seu testimoni Un mes després del judici, es casà amb el pintor florentí Pierantonio Stiattesi, amb qui tingué quatre fills La seva primera pintura coneguda fou Susanna i…

Deixeble primer del seu pare, Lluís Labarta i Grané , entrà a Llotja el 1897 En acabar els estudis 1904 s’incorporà a l’equip de Lluís Domènech i Montaner , dins del qual participà especialment en les obres de l' Hospital de Sant Pau , on dissenyà molts mosaics, entre els quals el de la façana principal Dugué a terme un gran nombre de projectes en el camp de les arts aplicades, com ara ferro forjat, mosaic, ceràmica, vitralls dels quals hom pot destacar els de l’ajuntament de Sants-Hostafrancs, esgrafiats, teixits, catifes, domassos, etc i tingué una participació destacada en l’Exposició…

Alumne de Giovanni Chiesa a Maó, es traslladà a Itàlia el 1770 per ampliar estudis de pintura Estigué a Gènova, a Venècia i el 1774 anà a Roma Fou cridat a Viena el 1779, i hi fou nomenat primer delineant de la galeria imperial de Viena L’estil classicista de Calbó contrastava amb el rococó que aleshores predominava a la cort imperial Successivament fou nomenat primer pintor de cambra de l’emperadriu i director de la galeria imperial Una qüestió de caràcter sentimental tallà en sec la carrera de Calbó El 1780, totalment desfet, tornà a Maó, i en sortí el 1788, cap a Amèrica, on començà una…

Fill d’un candeler, estudià dibuix a la Universitat de Greifswald i completà estudis a l’acadèmia de Copenhaguen amb Jens Juel i N Abilgaard 1794-98 Establert a Dresden el 1798, intimà amb Philip Otto Rünge El 1805 Goethe, que després tingué diversos contactes amb ell, li concedí un premi dels “Amics de l’Art” de Weimar per dues obres presentades a l’exposició anyal d’aquella ciutat L’any següent començà a pintar regularment a l’oli, i el 1808 formà part del grup “Phöbus” juntament amb H Kleist Fou elegit acadèmic de Berlín el 1810 Durant l’ocupació francesa de Dresden 1813 es retirà a…

Deixà els negocis familiars, contra la voluntat del seu pare, i esdevingué deixeble a Llotja d’ACaba i LRigalt Tingué també per mestre Meifrén El 1892 ja participà en una exposició a la Sala Parés i a l’Exposición Nacional de Madrid El 1894 obtingué el primer èxit oficial amb la medalla d’or del IV Centenari del descobriment de Puerto Rico, on el museu li adquirí Tardor Amplià estudis a Roma 1895-99 i es féu molt amic d’Enric Serra El 1897 fou premiat a Madrid per Pantans de Nemi Museo de Arte Moderno de Madrid i Cánovas del Castillo li adquirí Ruïnes de Nimfa També fou premiat a l’exposició…

De pares humils, ja de molt jove fou posseït d’una vocació precoç per dibuixar i pintar Els pares, que no entenien les seves dèries, es confiaren al doctor Xibelli, home culte i afeccionat a les arts, que, impressionat pels dibuixos seus, el presentà a Soler i Rovirosa A disset anys complerts esdevingué deixeble de Josep Serra i Porson a la Llotja de Barcelona Assistí alhora a l’acadèmia particular de Tomàs Moragas El 1876, juntament amb els sabadellencs Joan Figueras i Ramon Quer, parlà ja de fundar una Acadèmia de Belles Arts a Sabadell, fet que es consumà, amb la collaboració del pintor…

Deixeble d’Antoni Caba a Llotja Feu una estada a París, on gairebé coincidí amb l’inici públic de l’impressionisme De retorn guanyà medalla d’or a l’Exposició Regional de València 1879 Concorregué a moltes exposicions a les Nacionales de Madrid, des del 1881 hi obtingué la primera medalla el 1906, a les de Belles Arts de Barcelona, des del 1891 primera medalla el 1896, i a nombroses d’internacionals, a Chicago 1893, París 1899, Brusselles 1910, Santiago de Xile 1910, Buenos Aires 1910, Amsterdam 1912, San Francisco 1915, San Diego 1916, Venècia, etc Obtingué nombrosíssims premis, entre els…

En paraules del crític literari Terry Eagleton, la novella, “tal com suggereix el seu nom, derivat de ‘nou’, és el producte del món modern secularitzat Les novelles es consumeixen en privat, a diferència del teatre clàssic o de la narrativa oral A diferència de la tragèdia antiga o de la mascarada cortesana, la novella és informal, sense vincles oficials amb l’estat o el sobirà” Autors i títols De fet, aquest mateix autor segueix afirmant “la novella, mescla promíscua de drama, poesia, tragèdia, èpica, narrativa i romanç, és la més híbrida de les formes canòniques” Ja que “la…