Resultats de la cerca
Es mostren 401 resultats
Sturm und Drang
Moviment literari alemany de la fi dels anys seixanta fins a la meitat dels anys vuitanta del s. XVIII, anomenat també Geniezeit (‘Temps del geni’) per la seva glorificació del ‘‘geni original’’, el qual fou considerat com la força inspiradora de la creativitat artística.
El nom del moviment deriva de l’obra dramàtica de FMKlinger, representada per primera vegada el 1776 Oposat a la Illustració, a les seves lleis poètiques racionalistes, fou iniciat per JJRousseau i rebé els seus fonaments teòrics amb els escrits de JGHammann i de JGHerder L’irracionalisme i el subjectivisme d’aquest moviment culminaren en la glorificació del grosser Kerl ‘el gran personatge’, el qual solament obeeix les lleis que li permeten una realització incondicional de la seva natura per exemple, en Götz von Berlichingen , de Goethe, Kabale und Liebe , de Schiller, etc
Mireia Calafell i Obiol
Literatura catalana
Poetessa.
Llicenciada en humanitats per la Universitat Pompeu Fabra, és autora dels reculls Poètiques del cos 2006, premis Amadeu Oller de poesia 2006 i memorial Anna Dodas 2008, Costures 2010, premi Vila de Vallirana-Josep M López-Picó de poesia, Tantes mudes 2014, premis Benvingut Oliver de poesia 2013 i Lletra d’Or 2015 i Nosaltres, qui 2020, premis Mallorca de poesia 2019 i Josep Maria Llompart de poesia 2021 L’any 2023 guanyà el premi Carles Riba de poesia per Si una emergència Des del 2018 és codirectora del festival Barcelona Poesia
Charles-Emmanuel Dufourcq
Historiografia
Literatura francesa
Historiador i escriptor francès.
Professor a les universitats de Tunis 1937-39, 1940-43, Alger 1954-68, Amiens 1968-70 i, a partir del 1970, París-Nanterre En 1943-54 residí a Barcelona, primerament com a agregat cultural del consolat de França 1943-44 i després com a professor de francès es dedicà a la investigació històrica, fruit de la qual fou L’Espagne catalane et le Maghrib 1966, versió catalana el 1969 Escriví obres poètiques dedicades a Catalunya Émail catalan i Estampes et mirages Fou acadèmic corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Duoda
Història
Comtessa de Barcelona, d’origen familiar desconegut.
Era casada, des del 824, amb Bernat de Septimània, comte de Barcelona i de Tolosa i Carcassona 826-32 i 835-44, de Narbona 828 i de Besiers, Magalona, Nimes i Rosselló i probablement d’Usès, el qual la confinà a Usès En foren fills Guillem abans del 829 i Bernat 841 S’ha fet cèlebre per una obra titulada Manuale , dedicada a l’educació del seu fill Guillem, escrita en 841-43 És un seguit de màximes bíbliques, de lamentacions poètiques mesclades amb detalls autobiogràfics i exhortacions al seu fill
Agustí Siré
Literatura catalana
Poeta.
Canonge de la catedral de l’Alguer Autor prolífic, les seves composicions poètiques no s’han conservat, però encara pogueren ésser consultades al segle XIX La seva obra constitueix una mena de crònica en vers dels esdeveniments de l’illa i hi alternen els sonets i les formes populars de temàtica religiosa i de circumstàncies Alguna composició ha perdurat en la tradició És autor, entre altres obres, de Paràfrasi de la Salve, A la vinguda de Carles Emmanuel en Sardenya 1799 i A l’arribada a Alguer del bisbe Blanch 1806
,
Igor Sever’anin
Literatura
Pseudònim d’Igor Vasil’evič Lotarev, poeta futurista rus.
Company de Majakovskij, fou un gran dominador i innovador de la llengua i de la poesia Bé que atragué més l’atenció del lector més refinat, fou també molt popular Creador de formes poètiques noves i originals, escriví, entre altres obres, Zarnicy mysli ‘Llamps del pensament’, 1908, Gromokipjasčij kubok ‘La copa que bull de trons’, 1913, Zlatolira ‘Aureolira’, 1914, Poezoantrakt 1915, Ververa 1920, Padučaja stremnina ‘El precipici caient’, 1922 i Kolokola sobora čustv ‘Dels sentiments de la campana de la catedral’, 1925 Traduí al rus Baudelaire, Verlaine i d’altres Alguns poemes…
Fèlix Quer i Cassart
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Eclesiàstic, llatinista i literat.
Estudià als seminaris de Barcelona i València, on es llicencià en teologia 1887 Fou catedràtic de llatí 1898 i de preceptiva literària 1913 al seminari de Barcelona Viatjà molt i estigué en contacte amb els principals erudits del seu temps Escriví manuals de gramàtica i filologia llatina i un Diccionari de la rima de la llengua catalana 1921, molt estimat en el seu temps És també autor d’obres poètiques de tema marià, compostes a imitació de Verdaguer Verger devot 1914, Flors místiques 1918, Flors de tardor 1919 i Flors i poncelles 1920
,
Gaspar Escrivà de Romaní
Història
Literatura
Cavaller i poeta.
Identificable amb algun dels membres del llinatge Escrivà de Romaní, pertangué al cercle de les justes poètiques de Bernat Català de Valleriola a València el 1602, en les quals presentà tres poemes Autor de dècimes, vuitenes i sonets cultistes i barrocs, presentats a diversos certàmens poètics i publicats ocasionalment al recull commemoratiu de la beatificació de Lluís Bertran 1608 publicà quatre composicions, en el recull dedicat a Tomás de Villanueva, dues 1608, 1620, una per la mort de Francesc Jeroni Simó 1614 i una en la justa en honor de sant Lluc 1623
,
Vicent Alarcon i Macià
Literatura catalana
Comediògraf i poeta.
Espardenyer d’ofici, posseïa una gran facilitat per a la improvisació i publicà nombroses composicions poètiques i articles de tarannà costumista i jocós en periòdics com “Trabajo”, “La Libertad” o “Nueva Illice”, que habitualment signava com El fregior o Un home flac De gran, exercí de mestre particular en els masos del camp d’Elx A banda de, composicions líriques, és autor de diversos sainets illicitans com Un diumenge en casa d’un colomista , Un cobrador d’aprèmit , o Un autor de poca llum , La política del dia , i, el més popular de tots, El Tenorio d’Atzavares 1891
Vicent Gomes i Corella
Literatura catalana
Cronista i poeta.
Dominicà 1581, es doctorà en teologia a Tarragona 1592 Tornà a València i exercí el magisteri a la universitat És autor de les relacions de festes i justes poètiques celebrades a València per la canonització de Ramon de Penyafort 1602, en honor del dominicà Domènec Anadon el 1606, juntament amb la seva biografia i uns quintets 1607, i amb motiu de la beatificació de Lluís Bertran 1609 és també autor d’una biografia de sant Ambròs de Siena, a més a més de traduccions del llatí, de l’italià i del portuguès i de sermons, tot en castellà
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina