Resultats de la cerca
Es mostren 11252 resultats
Santa Eulàlia de Puig-oriol

Vista general del poble de Sant Eulàlia de Puig-oriol
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi de Lluçà
(Osona).
El 905 ja existia l’església de Santa Eulàlia, com a sufragània de Lluçà La primitiva església, refeta el 1435, es trobava prop del mas Puig-oriol, a l’àmbit de l’actual cementiri, on resta part de la vella edificació El 1855 s’independitzà eclesiàsticament de Lluçà, i per això es construí aleshores una nova església dins el nucli de la població El poble es formà a partir del s XVIII Després d’un període d’estancament s’ha renovat, gràcies a les modernes carreteres que l’enllacen amb tot el Lluçanès i a dues noves indústries de teixits
l’Ametlla de Montsec

Poble de l’Atmetlla de Montsec
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Camarasa (Noguera), a la vall d’Àger, situat a la dreta de la Noguera Pallaresa, al peu del Montsec d’Ares.
L’estació d’Àger del ferrocarril de Lleida a la Pobla de Segur es troba vora la Noquera PAllaresa, a uns 2 km del poble dins el seu antic terme Els castells i llocs de l’Ametlla i de Montaspre foren adquirits pel monestir d’Àger el 1333
Aramunt Vell

Vista del poble abandonat d'Aramunt Vell
© CIC-Moià
Poble
Poble antic del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), limitat, al sud, pel riu Carreu i, a l’oest, pel barranc de Mians.
Aturonat a 628 m d’altitud, és força enrunat, i actualment deshabitat Conserva el camí medieval d’accés, el portal d’entrada, les restes de la capella gòtica de Sant Antoni, la font i, en el lloc més elevat i mig enrunada, l’antiga església de Sant Fructuós, amb elements romànics Prop d’una torre medieval mig enrunada hi ha l’ermita de Santa Maria, dels segles XVII i XVIII La població es troba a 500 m del nou poble d’ Aramunt , que acollí els habitants d’Aramunt Vell cap als anys seixanta del segle XX El poble està documentat per primera vegada l’any 959 amb el nom d…
etrusc | etrusca

Territori del poble etrusc
© fototeca.cat
Història
Individu d’un poble format i desenvolupat a la regió d’Etrúria entre els segles VIII i I aC.
La teoria d’un origen oriental dels etruscs es basa en dades antigues tradicionals així, degueren ésser un dels pobles de la mar esmentats en les fonts egípcies del segle XII aC La teoria de l’origen autòcton pot ésser explicada per una evolució in situ a partir de les cultures villanovianes , evolució similar a la d’altres pobles mediterranis, com la cultura de Tartessos El desconeixement de la llengua etrusca no permet la investigació directa a partir dels documents escrits hom pot treballar només a partir de fonts escrites alienes o de les troballes arqueològiques Els períodes de la…
l’Argilaga

Vista del poble de l’Argilaga
© Marc Dalmau
Poble
Poble del municipi de la Secuita (Tarragonès) situat a 170 m d’altitud, a la divisòria d’aigües entre el Francolí i el Gaià.
Situació i presentació Es localitza a la porta a les fèrtils planes de l’Alt Camp, a la vora de l’antic camí reial que comunicava Tarragona amb el monestir de Santes Creus Ubicat al sector est de la Secuita, ocupa uns 4,2 km 2 , una quarta part de tot el terme municipal Resseguir els límits en detall és complicat, però limita amb el terme de Nulles pel nord a través del bosc que hi ha a Mas de Molins, amb Renau pel nord-est a través de la carretera TP-2031 que va de Tarragona cap al Pont d’Armentera i per l’est amb l’antic camí que porta de Peralta al Catllar Pel sud-est, una bona part del…
Joan Roig i Alfonso
Economia
Empresari.
És propietari i president de l’empresa de distribució d’aliments Mercadona , que va adquirir als seus pares poc després de la seva fundació el 1977 que ha esdevingut la primera companyia del sector a l'Estat espanyol Ha estat president de l’Institut de l’Empresa Familiar Com a empresari ha obtingut diversos reconeixements, com el de doctor honoris causa de la Universitat Politècnica de València o l’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana pel seu caràcter emprenedor En l’àmbit esportiu, Joan Roig ha estat president del Pamesa València de bàsquet L’any 2013 fundà la societat limitada Angels…
Ferran Roig i Alfonso
Economia
Esport general
Empresari i dirigent esportiu.
Com a empresari destaca la seva tasca com a president i propietari de l’empresa ceràmica Pamesa, a més de participar en altres companyies com Mercadona, propietat del seu germà Joan, i l’eòlica Renomar Com a dirigent esportiu adquirí el Vila-real CF el 1997 Amb el seu mandat l’equip es consolidà a primera divisió i disputà diverses temporades competicions europees com la UEFA i la Lliga de Campions També ha estat propietari i president del Pamesa València de bàsquet, que deixà en mans de Joan Roig, i accionista del València CF També és soci de Valmor Sport, l’empresa que gestiona els drets…
l’Espelt

Vista parcial del poble de l’Espelt (Òdena)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Òdena (Anoia), situat al nord-oest de la ciutat d’Igualada.
L’església de Santa Magdalena abans, de Santa Maria depengué d’Òdena fins el 1868, que fou erigida en parròquia Tingué un castell que al segle XI fou donat a la seu de Vic formà part de la dotació de l’ardiaca En aquest poble existeix una villa romana que, fundada probablement al segle II aC, perdurà fins al segle VI de la nostra era Extensament excavada un 65% de la seva superfície entre el 1982 i el 1988, se’n coneix un sector de les zones de treball i emmagatzematge pars rustica , situades al nord del conjunt, on es conserven diversos dipòsits, conduccions i sitges, així com…
Altron

Vista panoràmica del poble d’Altron (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sort (Pallars Sobirà), situat a la vall d’Àssua (935 m alt.), a la dreta del riu de Pamano, prop de l’aiguabarreig amb la riera de Sall.
Formà part del vescomtat de Castellbò, en el quarter de Rialb i vall d’Àssua, des del 1460 Fou municipi independent fins el 1976, any en què fou annexat a Sort Comprenia els nuclis d’Altron, cap de municipi, Sorre, Bernui i el despoblat d’Espós Poble agrícola, per la proximitat de l’estació d’esquí de Llessui s’hi ha desenvolupat el turisme L’església parroquial és dedicada a sant Sadurní i a llevant del poble hi ha l’oratori de Montserrat
Boí

Vista del poble de Boí
© Fototeca.cat
Poble
Poble (boinesos; 1 282 m) del municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), a la dreta del riu de Sant Martí, prop de la seva confluència amb la Noguera de Tor.
Després de confluir la Noguera de Tor amb el riu de Sant Nicolau, hi ha, a l’esquerra de la primera, la presa del canal de Boí, que porta l’aigua a la central elèctrica de Boí amb un salt de 187 m, prop del poble de Barruera la potència installada és de 21 600 kW/A, i la producció mitjana anual, de 85 104 000 kWh Boí és un centre turístic L’església de Sant Joan, romànica, del s XII i contemporània de la de Taüll, és de tres naus, amb coberta de fusta substituïda per una volta que alterà la primitiva estructura només conserva un dels tres absis el campanar és de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina