Resultats de la cerca

L’evangelització fou considerada com una de les tasques principals de les primeres comunitats cristianes i es desenvolupà a partir de les seus més importants Jerusalem, Antioquia, Roma, Bizanci La història de l’evangelització és més coneguda com a història de les missions missió

Prengueren per model la lletra dels manuscrits llatins importants, amb la difusió del cristianisme, ja directament, ja a través dels manuscrits irlandesos Els grans centres episcopals i monàstics produïren, a partir del segle VII, una gran abundància de manuscrits, uns escrits amb tipus capitals o uncials, luxosament illustrats, altres amb una escriptura corrent de nexes característics, derivada de la “nova cursiva romana” Tant l’escriptura anglosaxona com les irlandeses tingueren una gran influència sobre els scriptoria dels monestirs continentals, principalment francesos i italians

Aquest costum és practicat per diferents pobles primitius de l’Amèrica Central i del Sud, d’Àfrica i d’Àsia Hi ha testimonis d’historiadors grecoromans sobre la pràctica de la covada entre alguns pobles muntanyencs del nord de la península Ibèrica

Els guineans, dolicocèfals, es caracteritzen per una alçada mitjana, pell d’un to bronzejat fosc, nas ample i poc prognatisme, i llavis gruixuts Alguns dels pobles guineans han desenvolupat interessants cultures ioruba, aixanti, baule, etc i tots aquests pobles parlen llengües de la família lingüística sudanesa

Ultra els grups berber i cuixític, comunament admesos, encloïa també en algunes classificacions els pobles txadians, fulbes, nilòtids i àdhuc hotentots, i s’estenia així a poblacions ramaderes de pell clara, per diferenciació racial i cultural amb les poblacions veïnes de raça negra Hom feia derivar aquests pobles dels suposats descendents de Cam llengües camítiques

Se separa de la prehistòria per l’existència de fonts escrites indirectes velles tradicions recollides posteriorment, notícies d’escriptors contemporanis d’altres pobles més desenvolupats, etc Els límits del període protohistòric dels diferents pobles, o zones, no sempre es poden marcar amb precisió Als Països Catalans, hom considera que correspon al primer millenni aC, fins a la conquesta romana

Els pobles més importants són els dink, els nuer i els massais Practiquen una economia mixta són pastors nòmades, pagesos, pescadors i caçadors A l’estació humida romanen als pobles, on habiten en cases circulars, i tenen cura dels conreus a l’estació seca guarden el bestiar als pasturatges d’alta muntanya i practiquen la caça i la pesca

El conjunt rebé el nom de Nuevas Poblaciones de Sierra Morena n'era el centre La Carolina altres pobles importants Navas de Tolosa, Guarromán, Santa Elena i Carboneros El nucli inicial de colons era format per bavaresos i suïssos catòlics posteriorment s’hi afegiren gallecs, murcians i també valencians i catalans Cada família rebé un lot de terra El finançament s’efectuà amb els béns de la Companyia de Jesús Malgrat les dificultats, el 1770 hi havia gairebé 7 000 colons en 15 pobles i 50 llogarets i uns inicis d’industrialització L’experiència s’acabà el 1775 El fur…