Resultats de la cerca
Es mostren 4048 resultats
densitat d’energia electromagnètica
Electrònica i informàtica
Energia per unitat de volum present en un espai on hi ha un camp electromagnètic.
En presència d’un camp elèctric, la densitat d’energia elèctrica és w e =½ ED , i, en presència d’un camp magnètic, la densitat d’energia magnètica és w m =½ HB
anagirina
Bioquímica
Alcaloide present a les llavors del garrofer del diable i de la gatosa, de fórmula:
Forma una massa vítrica groguenca, soluble en aigua, i dóna un clorhidrat que es fon, anhidre, a 296°C
heptà
Química
Alcà que és present en el petroli i que pot presentar nou isòmers de cadena.
El més important és el n -heptà, líquid inflamable que bull a 98,4°C i que s’inflama a -1°C, insoluble en aigua i soluble en els dissolvents orgànics És emprat, juntament amb l’isooctà, per a determinar la velocitat de detonació dels combustibles líquids
cistozooide
Zoologia
Individu polipoide, present en els cormidis de les colònies dels sifonòfors, que té funció excretora.
caducicordat
Zoologia
Dit dels urocordats en els quals el notocordi només és present en l’estat larval.
Ho són els taliacis i els ascidiacis
mode imperatiu
Gramàtica
Mode verbal, amb funció lingüística purament apel·lativa o actuativa, que expressa una ordre donada a un interlocutor o més, en les frases afirmatives, o bé una prohibició, en les frases negatives.
Atès que una ordre s’adreça directament a un interlocutor, l’imperatiu és únicament usat en la segona persona, singular o plural per a les altres persones hom se serveix del present de subjuntiu En les proposicions negatives, les formes de l’imperatiu són substituïdes en algunes llengües, com el català, per les del subjuntiu El mode imperatiu no presenta interseccions de temps, només té present però, com que entre un manament i la seva execució existeix un cert lapse, l’imperatiu suposa una projecció implícita o explícita de futur D’aquí l’ús del futur d’indicatiu…
Aristip de Cirene
Filosofia
Pensador grec.
Fou deixeble dels sofistes i de Sòcrates, i a la mort d’aquest fundà l’escola cirenaica Considerà que el coneixement es limita a l’àmbit del sensible i que té valor purament individual Com els cínics, donà importància fonamental a les qüestions morals, però afirmà que el bé suprem de l’home és el plaer, entès com a individual i present La possibilitat de viure plenament l’instant present representava la realització de la llibertat humana, és a dir, el domini absolut de si mateix, sense deplorar el passat, ja inexistent, ni desitjar el futur problemàtic El plaer defensat per…
georgià
Lingüística i sociolingüística
Llengua caucàsica, la principal del grup de llengües kartvelianes.
Presenta dues etapes el georgià antic o clàssic i el georgià modern Aquest és parlat a Georgia, on és llengua oficial És parlat per uns 4 milions de persones La declinació té vuit casos nominatiu en dues formes, predicatiu, vocatiu, genitiu, instrumental, locatiu-datiu i terminal El plural té dues formes, equivalents a un plural i a un collectiu El verb té dos grups principals semblants als sistemes grec o armeni o als aspectes del verb eslau el de presentpresent, imperfet, futur primer i imperatiu primer i el d’aorist aorist, futur segon i imperatiu segon…
Contracte per a la direcció de les obres de la catedral de Tortosa
Art gòtic
Data 7 de gener de 1490 El capítol de la seu de Tortosa i el procurador de Joan Girona, clergue de la cambra apostòlica, d’una banda, i el mestre picapedrer Pere Compte o Comte, de l’altra banda, estableixen certs pactes per a la represa de les obres de la catedral sota la direcció del mestre esmentat Capítols concordats per e entre lo venerable capítol de la sglésia de Tortosa, ab intervenció e consentiment de l’honorable en Johan Jordà, de la present ciutat ciutadà, major de dies, procurador del reverent micer Johan Girona, doctor, clergue de la cambra apostòlica, de una part e…
futur
Gramàtica
Temps verbal que expressa la idea d’una acció que es realitzarà.
S'expressa, sobretot, mitjançant la conjugació amb unes unitats morfemàtiques afegides a l’arrel del verb procedents del present d’indicatiu del verb haver, com en el futur imperfet cantar + he → cantaré , o amb unes unitats auxiliars, com en el futur perfet hauré cantat El valor temporal futur pot ésser expressat gramaticalment per una forma verbal no futura per exemple, un present d’indicatiu té valor de futur en una frase com jo hi vaig després , gràcies a la presència de la forma adverbial després , indicadora del futur En canvi, el futur gramatical del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina