Resultats de la cerca

Fundat el 1929, el rei d’Espanya, Alfons XIII, feu la inauguració del camp original que el 1942 es traslladà més al sud i fou dissenyat per Javier Arana El 1950 organitzà l’Obert d’Espanya i, cada any, per cloure la temporada d’estiu, s’hi celebra el Campionat Internacional de la Cerdanya – Trofeu Comte de Godó, una prova amateur de molt prestigi Té un camp de 27 forats, una zona de pràctiques i una escola de golf

Els 380 cellers de la denominació d’origen Cava acorden l’establiment d’un nou sistema de zones, pel qual es divideix el territori on s’elabora la beguda en quatre Catalunya, València Requena, Extremadura i el nord d'Espanya Navarra, la Rioja, País Basc La divisió es fa segons l’origen del raïm, que ha de constar en l’etiquetatge de les ampolles Aquesta classificació té per objectiu millorar el prestigi de la denominació d'origen

Fundada per Gustau III el 1788 a Estocolm, juntament amb l’Òpera i l’Acadèmia, des del 1888, en què hom li retirà la subvenció estatal, sobrevisqué amb espectacles de tipus comercial El 1908 hom construí l’edifici actual i foren represes les subvencions públiques Des d’aleshores, ha esdevingut un dels grups teatrals europeus més sòlids gràcies, en part, al gran prestigi dels seus directors, entre els quals destaquen Olof Molander, Alf Sjöberg i Ingmar Bergman

Fou un intent de fer arribar a tot l’Estat espanyol les aportacions de la nova pedagogia europea i mantingué sempre un alt prestigi intellectual Hi collaboraren inicialment pedagogs de Madrid M Domingo, Giner de los Ríos, Cossío i gradualment foren més freqüents les aportacions de pedagogs catalans, com Pau Vila, Rosa Sensat, Eladi Homs, Joan Bardina, que en certa manera fou l’orientador de la revista que recollí l’esperit de la Revista Catalana d’Educació

Durant la República milità en el partit regionalista i fou regidor de l’ajuntament de Palma Després de la guerra entrà en contacte amb el grup democratacristià de Jiménez Fernández i el 1962 assistí a la reunió de l’oposició a Munic Com a advocat gaudí d’un gran prestigi Tractadista de dret civil balear, tingué una actuació destacada en defensa del dret foral al congrés de Saragossa 1947 Fou degà del Collegi d’Advocats de Balears 1956-61

El seu opuscle Lettera semiseria di Grisostomo 1816 ha estat considerat el manifest del Romanticisme italià A partir del 1812, exiliat, viatjà per Europa, i afermà el seu prestigi amb els poemes de I profughi di Parga 1821, Romanze 1822-24 i Fantasie 1829 Tornà el 1847 a Itàlia, formà part del govern provisional de Milà i fou diputat a Torí Amb la seva poesia intentà la creació d’un llenguatge popular deslligat de la tradició literària

Es transformà en diari del matí el 2 d’octubre de 1929, i de nou en vespertí el 25 de novembre de 1931 Malgrat el prestigi del director i la brillant redacció que aplegà, no aconseguí d’arrelar en el públic i desaparegué el 21 de gener de 1933 Es declarà liberal i democràtic, amb finalitat informativa En foren redactors i collaboradors, entre altres, Josep MMassip, Ambrosi Carrion, Manuel Brunet, Domènec Guansé, Felip Graugés, Armand Obiols i Manuel Valldeperes

Lluità a la primera guerra Carlina a la vall del Segre, al Solsonès i a la Noguera El 1834 dominava la zona de Ponts, i el seu prestigi semblava destinar-lo a substituir en el comandament suprem el general Juan Antonio Guergué, però fou designat Ignasi Brujó Ocupà Àger 1835 Fou sorprès a Vilanova de Meià pel coronel Niubò l’any 1836 i afusellat a Cervera La seva partida prosseguí la lluita, conduïda pel seu fill Josep Borges

Prengué part en la primera guerra Carlina, que acabà essent capità Passà a l’exèrcit isabelí, ascendí a coronel, a ajudant del general Joan Prim i a brigadier el 1868 Conspirà a favor del pretendent Carles VII, que el destinà a l’exèrcit de Catalunya 1872 en substitució del general Díaz de Cevallos, durant la tercera guerra Carlina, però pel seu prestigi entre els navarresos fou traslladat a Navarra Morí en el combat de San Pedro Abanto

El seu epònim és un personatge gairebé llegendari, Haci Bektaç àr Ḥaǧǧi Baktāš , deixeble probable d’Ahmet Yesevi La secta, combinació sincretista de xiisme, cristianisme i gnosticisme, tingué una estreta relació amb els geníssers otomans i assolí un gran prestigi Amb la supressió del cos dels geníssers el 1826, el poder de l’orde començà a declinar, i fou reduït pràcticament a Albània Avui en resta un monestir Qayġusuz Abdāl al mont Muqattam, prop del Caire