Resultats de la cerca
Es mostren 430 resultats
patronal
Economia
Política
Sociologia
Associació de fabricants o patrons per a defensar llurs interessos econòmics i socials.
Hom pot considerar el Cos de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó, creat el 1799, com la primera associació patronal sorgida al Principat Procurà la defensa dels interessos econòmics propis, en especial el proteccionisme, i posteriorment, a més, la resistència a les demandes dels obrers Aquell organisme amplià el seu abast i adoptà diferents denominacions Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de cotó a partir del 1821, Junta de Fàbriques a partir del 1847, etc Posteriorment, el 1889, hom fundà el Foment del Treball Nacional i, més especialment adreçada a combatre…
Joan Baptista Peres i Robert
Cristianisme
Historiador eclesiàstic.
Estudià, a València, teologia i dret canònic El 1559 era professor d’hebreu a la universitat valenciana El 1566 es traslladà a Madrid, on l’inquisidor general i bisbe de Conca Gaspar de Quiroga li encarregà l’estudi i revisió dels concilis de Toledo Quiroga, ja arquebisbe de Toledo, i el papa el recompensaren amb una canongia a Toledo i, el 1582, aquell el designà com a secretari del concili provincial de Toledo Bisbe de Sogorb 1591-97, celebrà un sínode i procurà la conversió dels moriscs De sarracenis neophytis, Sobre la reformación de los moriscos en el reino de Valencia…
Joan Antoni Desvalls i d’Ardena
Joan Antoni Desvalls i d’Ardena
© Fototeca.cat
Història
Hisendat i científic, sisè marquès de Llupià, quart del Poal i marquès consort d’Alfarràs.
Net d’ Antoni Desvalls i Vergós , estudià al collegi de Cordelles, a Barcelona Fou deixeble i collaborador del matemàtic Tomàs Cerdà i un dels fundadors, el 1764, de la Conferència Fisicomatemàtica Experimental des del 1887 Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, Reial , de la qual fou secretari perpetu i en la qual llegí comunicacions sobre meteorologia i física Posseí una biblioteca important i es procurà diversos aparells científics En una propietat seva d’Horta feu construir, amb l’ajut de l’arquitecte italià Domenico Bagutti, els jardins anomenats del Laberint Publicà…
Charles Rennie Mackintosh
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Arquitecte i dissenyador escocès.
Director de l' escola de Glasgow El 1913 s’installà a Londres, on dissenyà mobles i teixits Els últims anys de la seva vida es dedicà a pintar aquarelles Conjuntament amb Herbert Mac Nair i les germanes Mac Donald constituïren el grup The Four , que se significà pel refús als historicismes i eclecticismes acadèmics, posició que ja es manifestà en la seva primera obra, l’edifici per al diari Glasgow Herald 1894 La Glasgow School of Art amb la seva biblioteca 1898-1909, la casa de camp Hill House Helensburgh 1902-03 i diversos salons de te per a Miss Granston són les seves obres més…
Maurice Mathieu de la Redorte
Història
Militar
Militar francès.
Lluità a favor de Napoleó a Itàlia i a Prússia 1806-07 El 1810 fou enviat a Catalunya com a governador militar de Barcelona, a les ordres de JÉMacdonald però eixamplà les seves atribucions i esdevingué, de fet, el veritable cap de l’ocupació francesa Emprà mètodes conciliadors i procurà de normalitzar la vida ciutadana Restablí la Junta de Comerç i autoritzà la reobertura del seminari i el retorn del clergat regular, amb limitacions reformà el sistema judicial i el tributari, d’acord amb el model francès, i creà nous tributs Féu subvencionar el teatre de la Santa Creu, per tal…
Ignasi Ferretjans i Sanjuan
Història
Economia
Dirigent obrer i activista polític.
Obrer de la construcció, s’afilià al Partido Socialista Obrero Español i fou secretari de la Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble en 1918-21 Partidari de la Tercera Internacional, participà en l’organització de l’Agrupació Comunista Palmesana del PCOE, pel maig del 1921, i fou un dels fundadors d’ El Comunista Balear El 1924, després d’haver estat processat, anà a Barcelona, on figurà com a membre del comitè de la Federació Comunista Catalanobalear, però reingressà al PSOE el 1926 Regidor i tinent d’alcalde de Palma a partir del 1931, encapçalà la tendència centrista dins la…
Antoni Villalonga i Pérez
Història
Política
Dirigent republicà federal.
Fill de Francesc Villalonga i Escalada Fou un dels primers militants del partit democràtic i del republicanisme a les Illes Els anys seixanta actuà a l’Ateneu Balear Membre de la junta revolucionària del 1868, fou, amb M Quetglas, R Manera i I Vidal, l’organitzador del Comitè Republicà Federal de les Balears i del Partit Republicà Federal de l’Estat Balear Després fou alcalde de Palma febrer-juliol del 1872 i diputat a corts elegit l’abril del 1872 i el maig del 1873 Fou empresonat el 1875 a València, amb la Restauració Tanmateix, continuà sempre fidel al republicanisme federal i, en especial…
Pius XI
Cristianisme
Nom que adoptà Achille Ratti en esdevenir papa (1922-39).
Prefecte de la Biblioteca Ambrosiana 1907-14 i de la Vaticana 1914-18, després d’una ràpida nunciatura a Varsòvia, fou arquebisbe de Milà 1921 i cardenal Com a papa estimulà la creació de collegis nacionals a Roma, reorganitzà els estudis i graus acadèmics eclesiàstics Deus scientiarum Dominus , 1931 i fundà l’Acadèmia Pontifícia de Ciències 1937 Afavorí l’acció missionera de l’Església i es preocupà del seu arrelament mitjançant la formació del clergat autòcton Del seu magisteri, força ampli, es destaquen Casti connubii , encíclica sobre el matrimoni, Quadragesimo anno , sobre la qüestió…
Ida Vitale

Ida Vitale
RTVE
literatura castellana
Poetessa uruguaiana.
Mestra de professió, collaborà en diverses publicacions literàries Després del cop d’estat que instaurà la dictadura militar a l’Uruguai 1973 s’exilià a Mèxic, on continuà la docència i, amb el suport del poeta Octavio Paz, les activitats literàries, en les quals ocuparen un lloc important les traduccions Tornà a viure a Montevideo els anys 1984-89 i posteriorment residí a Austin Texas fins el 2016, que tornà a la seva ciutat natal Ha publicat els poemaris La luz de esta memoria 1949, Palabra dada 1953, Cada uno en su noche 1960, Oidor andante 1972, Fieles antologia 1977, Jardín de sílice…
benedicció
Judaisme
Cristianisme
Acte o fórmula ritual que té com a finalitat consagrar persones o objectes al servei de Déu o bé impetrar de Déu beneficis espirituals o temporals.
Hom troba la benedicció ja a l’Antic Testament, com a pregària d’acció de gràcies pels béns que Déu concedeix a l’home i com a lloança amb què aquest reconeix que només Ell és bo i origen de tot bé Fou en el marc de la benedicció jueva berakah que Crist instituí l’Eucaristia en grec, eukharistía, 'acció de gràcies’ En la litúrgia catòlica hom distingeix les benediccions constitutives , que concedeixen a les persones, els objectes o els llocs un caràcter sagrat i els sostreuen de tot ús profà per exemple, benedicció d’abats, d’ornaments, d’oratoris, i les invocatives , que demanen la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina