Resultats de la cerca
Es mostren 619 resultats
Francesc Maranges i Juli
Història
Política
Polític.
El 1829 es doctorà en dret civil i en canònic El 1837, com a comandant de la milícia nacional, defensà l’Escala contra el capitost carlí Tristany i fou ferit en la lluita Diputat a corts el 1859, el 1863 signà, juntament amb altres diputats, un manifest progressista Fou president de la diputació provincial de Girona 1864-65 i el 1868 formà part de la junta revolucionària de l’Escala, que presidí Era amic del general Prim
El Guardia Nacional
Periodisme
Diari fundat a Barcelona el 15 d’octubre de 1835.
Progressista, defensà el restabliment de la constitució del 1812 Redactat en castellà, incloïa algunes poesies en català Publicà remarcables crítiques musicals de Pau Piferrer Arran dels fets del batalló de la Brusa 1836, el seu director, Francesc Xaudaró, fou deportat a les Canàries per Espoz y Mina El diari evolucionà en sentit moderat i el 1840 fou atacada la seva impremta Suspès governativament diversos cops, canvià el seu nom per “El Nacional” Desaparegué el 28 d’octubre de 1841
Ángel Fernández de los Ríos
Història
Polític castellà.
Membre del partit progressista, participà en la revolució del 1854 i en l’intent d’insurrecció del 1866 Després de la revolució del 1868 fou encarregat de gestionar la candidatura a la corona espanyola de Ferran de Portugal Acceptà la Primera República, i el 1876 fou desterrat pel seu ajut a Ruiz Zorrilla Fundà La Soberanía Nacional i fou director de La Ilustración Española y Americana És autor de Las luchas políticas en la España del siglo XIX 1879
Juan García Hortelano
Literatura catalana
Novel·lista.
Inscrit dins el realisme crític, es donà a conèixer amb Nuevas amistades 1959, on, sobre la base anecdòtica d’un avortament clandestí, descriu objectivament les situacions conflictives d’un seguit d’individus de la burgesia illustrada i progressista Altres obres seves són els relats Gente de Madrid 1967 i Mucho Cuento 1987 i les novelles Tormenta de verano 1962, premi Formentor, El gran momento de Mary Tribune 1972, Gramática parda 1982 i Muñeca y macho 1992
Joan Palou i Coll

Joan Palou i Coll (Fotografia de J. Truyol)
© Fototeca.cat
Teatre
Dret
Política
Literatura catalana
Advocat, polític i autor dramàtic.
Vida i obra Notari de professió i home de negocis, tingué una destacada actuació política a partir de la Revolució del 1868 Fou secretari de la Junta Revolucionària de Govern de les Balears l'octubre del 1868 Antic progressista, fou un dels caps de la Tertulia del Progreso 1868-73, adscrita successivament a la política de Prim i de Ruiz Zorrilla Fou diputat a les corts constituents del 1869 Posteriorment, encapçalà el Partit Republicà Progressista a Mallorca, organitzat a partir del 1881, i formà part de la Unió Republicana el 1893 S’inicià en el teatre amb la comèdia en vers, però la seva…
,
El socialista Antoni Diéguez, elegit president del Parlament balear
El socialista Antoni Diéguez és elegit president del Parlament balear gràcies als vots dels 31 diputats de PSIB-PSOE, PSM-Nacionalistes de Mallorca, EU-els Verds, Unió Mallorquina i Pacte Progressista d’Eivissa i Formentera, és a dir, totes les formacions parlamentàries excepte el PP Es tracta només d’un acord provisional, i Diéguez presenta la dimissió poc després per a facilitar que el 2 d’agost el diputat d’Unió Mallorquina Maximilià Morales sigui nomenat president del Parlament balear
José Gaspar Rodríguez Francia
Història
Política
Polític paraguaià.
Llatinista, advocat d’idees liberals, diputat 1809, s’uní als independentistes del Paraguai i fou un dels membres de la Junta Suprema Desplaçà la resta de dirigents fins a proclamar-se primer cònsol 1811-16 i dictador vitalici 1816-40 Establí un règim nacionalista, xenòfob, autocràtic i progressista que afavorí les classes populars gràcies a la supressió de les importacions i al conreu de productes autòctons El seu govern afermà la independència del Paraguai enfront d’Espanya, el Brasil i l’Argentina
Josep Miquel Trias i Capó
Història
Polític.
Advocat, fou el principal organitzador del partit progressista a les Illes i governador civil en 1840-43 i en 1854-56 Diputat a corts en 1846-50, aconseguí d’ésser molt respectat per les diferents tendències progressistes illenques i pels membres del partit democràtic Fou nomenat president honorari de la Junta Provincial Revolucionària de l’octubre del 1868 Després, es resistí, sense èxit, a acceptar el comandament peninsular de Ruiz Zorrilla, i intentà el manteniment d’una conciliació liberal enfront del partit radical
escola comprensiva
Educació
Centre educatiu que atén tota la població en edat d’escolarització secundària obligatòria a partir d’un tronc curricular comú, amb una formació polivalent.
Sorgí a la Gran Bretanya al final dels anys seixanta del segle XX amb el propòsit de democratitzar l’educació en no fer la separació entre escoles més elitistes acadèmicament grammar schools i les de formació professional technical school o fins i tot les modern schools Es volia evitar la segregació de l’alumnat de la mateixa edat que estava escolaritzat en escoles de tipus diferent segons la seva capacitat o la seva classe social Per tant, es considera una solució més democràtica i progressista
Francesc Castell i Miralles
Periodisme
Periodista.
Doctor en ciències i llicenciat en farmàcia, ocupà una càtedra a la Universitat de València Militava al partit progressista de Peris i Valero, i començà a treballar al periòdic Los Dos Reinos , d’aquesta ideologia El 1872 fou elegit diputat a corts El 1875 entrà a dirigir el diari El Mercantil Valenciano , al qual donà una orientació política de caràcter republicà independent relativament enfrontada amb el blasquisme d' El Pueblo , i aconseguí de fer-ne la publicació de més tiratge i de més difusió al País Valencià
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina