Resultats de la cerca
Es mostren 362 resultats
Lluc
Interior de l’església actual del santuari de la Mare de Déu de Lluc
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Lluc) situat al municipi d’Escorca (Mallorca), a 525 m alt., als vessants meridionals de la serra de Tramuntana.
Deixant de banda la llegenda de la meravellosa troballa del monjo i el pastor, el seu origen es remunta a mitjan segle XIII el 1246 consta Miquel Apiara com a rector de l’església d’Escorca, de Lluc i d’Almallutx —tres petites esglésies de tres alqueries del districte sarraí de les Muntanyes—, i és del 1268 un llegat testamentari a favor de l’obra de Santa Maria de Lluc La primitiva i humil església aviat atragué un gran nombre de pelegrins, i el senyor del lloc, Bernat Sacoma, cedí, el 1322, tota la terra necessària per a fer-hi un alberg o una porxada per a utilitat dels pelegrins El 1343…
Sant Julià de Verges
Art romànic
Situació Una vista de l’interior de l’església i la capçalera, amb un absis cobert per un quart d’esfera que arrenca de damunt una cornisa E Pablo L’església de Sant Julià és el temple parroquial de Verges, municipi situat prop de la riba esquerra del Ter, damunt una petita elevació de 23 m d’altitud El temple és emplaçat al bell mig del nucli medieval de la vila Mapa 296M781 Situació 31TEG038568 La vila de Verges es troba a la cruïlla de les carreteres comarcals de la N-II a Torroella de Montgrí i l’Estartit i de la Bisbal d’Empordà a Figueres i Portbou JBH-JVV Història A la “ villa…
fort de Sant Carles
Història
Fortificació de defensa del port de Palma (Mallorca), projectada el 1600 i construïda en 1610-12 a l’anomenada punta de Sant Carles, entre Portopí i cala Major, a càrrec del col·legi de mercaderia, el municipi i la corona.
Fou ampliat en 1662-63 el 1965 l’ajuntament en sollicità la cessió al municipi
torre Picada
Història
Torre de defensa de la costa, construïda en 1614-22 prop de Sóller (Mallorca) per tal d’evitar el desembarcament de pirates a la cala de ses Puntes; fou projectada ja el 1561, amb motiu del desembarcament turc a Sóller.
catedral de Girona
Façana principal de la catedral de Girona
© Fototeca.cat
Temple principal de la diòcesi de Girona, que té com a titular santa Maria.
La catedral immediatament posterior a la conquesta cristiana i potser també la dels segles V-VIII era a l’emplaçament de l’actual La restauració de la vida canonical consta des del 882, època a partir de la qual van unides les comunitats canonicals de Santa Maria i de Sant Feliu El bisbe Pere Roger restaurà l’edifici el 1015, i decidí la construcció de la catedral romànica, que fou consagrada el 1038, de la qual restà només una part de l’anomenada torre de Carlemany Hi havia vint canonges vint-i-quatre des del 1229, entre els quals quatre ardiaques de Girona o major, de Besalú, d’Empúries i…
Sant Antoni de les Codines (Seva)
Art romànic
Situació Vista exterior de la capella des del costat sud-oriental Hom pot veure la carretera N-152 que talla l’edifici pel costat de ponent Es tracta, malgrat tot, d’una vista que ben aviat desapareixerà, puix que hi ha la intenció de desmuntar aquesta capella i traslladar-la de lloc G Llop Aquesta capella es troba situada a la part de ponent del poble de Centelles, al terme de Seva, en el congost del Gorg Negre, en un barri que es creà entorn d’aquesta capella i l’hospital del camí ral Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior…
projecció

Diversos sistemes de projecció. projeccions còniques: cònica simple, cònica secant, Lambert; projeccions cilíndriques: Mercator, transversal de Mercator, UTM; projeccions zenitals (o planes): ortogràfica, estereogràfica, gnomòtica; projeccions preudo-cilíndriques: homologràfica (o de Mollweide), sinusoidal (o de Mercator-Sanson-Flamsteed), homolosiana (o de Goode)
© Fototeca.cat
Cartografia
Acció i resultat de representar una regió de la superfície terrestre sobre un pla.
Una projecció consisteix, en essència, a especificar un mètode per a fer correspondre els punts del globus terraqüi sia representat en la forma d’una esfera, d’un ellipsoide o d’un geoide amb els punts del pla escollit, que és necessàriament el resultat del desenvolupament d’una superfície desenvolupable La correspondència entre els punts del globus i els punts de la superfície desenvolupable pot fer-se de diverses maneres hom empra actualment més de dues-centes projeccions En aquest pas, es produeixen inevitablement algunes de les següents alteracions deformació de l’escala l’escala no és la…
caldera

Esquema d’una caldera de tubs d’aigua o multitubular
© Fototeca.cat
Física
Recipient, o sistema de tubs, emprats per a escalfar de manera contínua aigua, o un altre fluid, per mitjà del foc.
Segons el combustible, les calderes poden ésser de gas, de combustible líquid generalment olis pesants o de combustible sòlid principalment carbó En les de carbó, el foc és fet en una fogaina, i en les de gas i d’olis pesants la barreja inflamable, amb aire, produïda en un cremador, és conduïda a una cambra de combustió La flama d’ambdós fogars actua directament sobre la base del recipient que conté el líquid a escalfar en el recorregut dels gasos vers la xemeneia hom cerca llur contacte amb tubs per on circula el líquid o el seu vapor En les calderes modernes de combustible líquid o gasós, o…
Santa Maria de Gallecs
Ciutat
Nom d’una ciutat projectada (1970), anomenada inicialment també Riera de Caldes, que s’havia d’estendre per un ampli sector que abasta set municipis del Vallès: Lliçà d’Avall, Mollet, Parets, Montcada i Reixac, Palau de Plegamans, Santa Perpètua de Mogoda i Polinyà.
El projecte fou incorporat el 1976 al Pla Comarcal, però l’oposició popular féu que la Generalitat acabés desestimant el projecte, que fou substituït pel d’una àrea recreativa El nom prové de l’església romànica del poble de Gallecs
el Cap de la Nau
Departament que tenia la capital a Alacant i que comprenia la part del País Valencià entre el Xúquer i el Segura i, per l’interior, les terres murcianes de Iecla, Villena i Almansa, segons la divisió administrativa d’Espanya projectada per Juan Antonio Llorente.
En ésser acceptada aquesta divisió per Josep I el 1810, li fou canviat el nom pel de prefectura d’Alacant Tenia les sotsprefectures de Xàtiva i de Dénia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina