Situació
Una vista de l’interior de l’església i la capçalera, amb un absis cobert per un quart d’esfera que arrenca de damunt una cornisa.
E. Pablo
L’església de Sant Julià és el temple parroquial de Verges, municipi situat prop de la riba esquerra del Ter, damunt una petita elevació de 23 m d’altitud. El temple és emplaçat al bell mig del nucli medieval de la vila.
Mapa: 296M781. Situació: 31TEG038568.
La vila de Verges es troba a la cruïlla de les carreteres comarcals de la N-II a Torroella de Montgrí i l’Estartit i de la Bisbal d’Empordà a Figueres i Portbou. (JBH-JVV)
Història
A la “villa Virginibus” tenia possessions el magnat Riculf l’any 959, que li havien estat donades per precepte reial i confirmades aquest any pel comte Gausfred.
També, l’any 982, consta que hi tenia una propietat el clergue Guigo, un altre terratinent conspicu de l’època. “Virgines” se cita entre els límits d’un alou de Marenyà l’any 985. En el testament - de Guillem Umbert de Baseia, de l’any 1151, s’anomena l’església de “Sancto Iuliano de Virginibus”.
Aquesta església figura a les Rationes decimarum del darrer quart del segle XIII i en els nomenclàtors de parròquies del segle XIV i en els d’època més moderna. (JBH)
Església
L’església de Sant Julià, dedicada també a santa Basilissa, conserva de l’antiga construcció romànica dels segles XII i XIII l’absis semicircular i la meitat oriental de la nau. La resta de l’edifici fou bastida als segles XVII i XVIII i ha estat objecte, encara, de reformes posteriors. Al frontis hi ha la porta, amb decoració senzilla, a la llinda de la qual hi ha incisa la data de 1760; al centre hi ha una fornícula i a la part superior s’obre una rosassa. Sobre l’angle de tramuntana del temple s’alça un campanar de gran altura que correspon a una construcció encara més moderna.
L’absis romànic és cobert amb volta de quart d’esfera, la qual arrenca d’una cornisa incurvada. Al centre, hi ha una finestra de doble biaix amb impostes decorades; aquest finestral forma, a la part interna, dos petits arcs apuntats que actualment són separats per una barra de ferro, que converteix la finestra en biforada. El parament de l’absis no és igual en tota la seva altura; la part inferior fins a l’alçada de l’arrencada de l’arc de la finestra és construïda amb carreus més petits que els de la part alta. No obstant això, en tota l’obra romànica els carreus són ben escairats i formen filades regulars.
La part oriental de la nau, d’època romànica, té la volta apuntada i seguida de carreuada. L’arc triomfal ha estat reformat modernament i hi han estat construïdes unes columnes amb capitells que imiten els capitells romànics. La meitat occidental de la nau, que correspon a la reforma del segle XVIII, té també volta apuntada amb arcs torals.
Als segles XVII i XVIII, a banda i banda de la nau, foren afegides unes capelles laterals; i la sagristia, adossada al costat de tramuntana del presbiteri, té incisa a la llinda de la porta la data de 1600. L’església té, a la part superior de la nau, un mur de fortificació amb dues espitlleres.
Pel que sembla, la reforma de l’església a la qual pertany l’arc triomfal neoromànic fou feta els anys vint i projectada per l’arquitecte Rafael Masó i Valentí. (JBH-MLIR)
Bibliografia
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. I (Baix Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1977, pàgs. 453-454.