Resultats de la cerca
Es mostren 792 resultats
Robert Atkins

Robert Atkins
Alimentació
Dietètica
Medicina
Metge cardiòleg nord-americà.
Fou fundador i cap mèdic de The Atkins Center for Complementary Medicine de Nova York El 1951 es graduà a la Universitat de Michigan i el 1955 rebé el títol de metge de l’Escola de Medicina de la Universitat de Cornell Exercí la curació natural com a alternativa als medicaments farmacèutics i a la cirurgia en moltes malalties debilitants Se centrà en la importància d’una dieta apropiada juntament amb un reforç nutricional per a prevenir i combatre les malalties cardíaques, la diabetis i l’obesitat Escriví diversos llibres que promouen la nutrició amb el control dels glúcids i les tècniques…
Paul Greengard
Medicina
Neurocientífic nord-americà.
Començà estudis de física i matemàtiques, que canvià pels de biofísica a la Johns Hopkins University, on es doctorà el 1953 Posteriorment feu recerca a la Universitat de Cambridge Gran Bretanya i el 1959 s’incorporà als laboratoris Geigy de Nova York El 1968 passà a la Universitat de Yale i el 1983 a la Universitat Rockefeller, on fou investigador en cap del Laboratori de Neurociència Molecular Fou guardonat amb el premi Nobel de medicina i fisiologia l’any 2000, conjuntament amb Arvid Carlsson i Eric Kandel Durant la dècada de 1960 les seves recerques demostraren que en moltes sinapsis els…
svedberg
Bioquímica
Unitat de coeficient de sedimentació, equivalent a 10 1 3 segons.
Així, les proteïnes tenen svedbergs compresos entre 1 i 200, segons el dissolvent, la temperatura i la forma de la partícula Pren nom de T Svedberg
ADN recombinant
Bioquímica
Molècula d’ADN artificial formada de manera deliberadain vitro per la unió de seqüències d’ADN provinents de dos organismes d’espècies diferents que normalment no es troben junts.
S'utilitza per a estudiar l’expressió d’un gen, per a produir proteïnes en el tractament d’una malaltia genètica, vacunes o amb finalitats econòmiques i científiques
L’equilibri nutritiu
Definir concretament i d’una manera generalitzada per a tota la població les pautes alimentàries idònies per a aconseguir un equilibri nutritiu ideal és una tasca àrdua, ja que són molts els factors que cal tenir en compte i nombroses les variacions individuals dels subjectes als quals van adreçats els consells Per això, en els darrers anys, nombrosos organismes nacionals i internacionals s’han dedicat a l’elaboració d’unes conductes d’alimentació bàsiques que permetin a la població cobrir els requisits nutritius mínims d’una manera òptima És clar que el seguiment d’aquestes pautes està…
aril
Anatomia vegetal
Excrescència que es forma en algunes llavors prop l’hílum o en el funicle i que a vegades cobreix d’una manera més o menys completa la superfície de la grana.
Té funció sobretot en la disseminació, com a òrgan de vol si és pilós, o com a eleosoma recercat pels animals si és ric en greixos o en proteïnes
correpressor
Biologia
Molècula que, unida a una altra, anomenada repressora, impedeix que els gens formin ARN missatger.
Contribueix, així, a la regulació de la biosíntesi de les proteïnes Per exemple, en el cas del triptòfan, aquesta mateixa substància actua com a correpressor en la seva biosíntesi
Stanford Moore
Bioquímica
Bioquímic nord-americà.
Investigà l’estructura química de proteïnes i aminoàcids utilitzant mètodes cromatogràfics Rebé el premi Nobel de química l’any 1972, compartit amb el seu collaborador WStein i amb ChAnfinsen
microxip de proteïna
Bioquímica
Disposició ordenada de mostres de proteïna sobre un suport sòlid.
Permet l’anàlisi simultània i automatitzada d’un gran nombre de mostres S'utilitza per a identificar la presència de proteïnes, detectar alteracions i determinar-ne el nivell d’expressió
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina