Resultats de la cerca

El 1236 es casà amb Enric III d’Anglaterra Enèrgica i amant de les lletres —hom li atribueix poesies d’estil heroic provençal—, afavorí amb càrrecs importants els seus parents savoians i implicà el rei en llurs costoses ambicions italianes Sicília i Nàpols Vídua 1272, actuà de regent durant la minoritat del seu fill Eduard fins el 1274, i es retirà al monestir d’Amesbury És venerada com a santa La seva festa se celebra el 22 de febrer

D’ell es conserva la producció més extensa de tota la literatura trobadoresca si bé la música s’ha perdut 119 composicions vàries pervingudes amb el nom de Cerverí de Girona i uns Proverbis , en 1197 quartetes amb el de Guillem de Cervera , molt coneguts i citats En la seva obra troben ampli ressò fets històrics la revolta dels barons contra Jaume I, l’assassinat de l’infant Ferran Sanxis, l’empresonament de l’infant Enric de Castella, els projectes de partició dels regnes, la croada a Terra Santa, fet que la converteix en un document capital per a comprendre l’ambient i la ideologia de l’…

Vida i obra Inicià estudis de dret i es dedicà, tot reconeixent-se proper al naturalisme, a la crítica, a la difusió de la literatura espanyola, i especialment de la provençal i la catalana, per les quals s’interessà el 1878 a les Festes Llatines de Montpeller El 1879 començà a traduir L’Atlàntida de Verdaguer al francès 1883 i 1884 i a publicar treballs sobre literatura occitana i catalana Les origines du Felibrige 1879, Philippe V et la Catalogne 1880, Un poète catalan du XVIIe siècle, le Recteur de Vallfogona 1880, Théodore Aubanel et le théatre provençal 1884, La renaissance de la poésie…

Escriví la seva obra en occità, català i francès S’interessà per la cultura catalana i la divulgà Dirigí la Revue de la Catalogne , de Marsella Publicà els volums de poesia de tendència modernista Secret del temps 1951 i De paraules e d’images 1969, en què fusiona la tradició provençal i la catalana El 1945 participà en la fundació clandestina de l’Institut d’Estudis Occitans, del qual formà part També collaborà en revistes com Oc  i Gai Saber , entre d’altres

Entre el 1210 i el 1213 escriví en provençal la primera part de la Cansó de la crozada dels albigesos, de la qual fou testimoni presencial Contràriament al seu anònim continuador que el supera en valor literari, es mostra favorable a l’acció de l’Església i a Simó de Montfort, però tracta amb una gran consideració Pere el Catòlic i els catalans que lluitaren a Muret Tenia el propòsit de compondre una cançó semblant sobre la batalla d’Úbeda

Treballà preferentment a Parma, on esculpí el Davallament de la catedral 1178 i, el 1196, hi començà la construcció i decoració del baptisteri, separat de l’església, seguint el costum de l’època Els alts relleus dels Mesos de l’any de la catedral de Ferrara són atribuïts a la seva escola Fou l’escultor romànic més influent de la Itàlia del nord La seva obra, de ressonàncies bizantines i del romànic francès, especialment del provençal, presenta inicis del realisme propi d’èpoques posteriors

Usat sobretot en poesia popular, apareix tant en poesia lírica com narrativa Els poetes catalans l’han conreat des de l’edat mitjana, tant els que componien en provençal —Berenguer de Palol, Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany— com els que ho feien en català —Cerverí de Girona i, posteriorment, Pere Marc— A l’època de la Decadència apareixia sovint en una mateixa estrofa combinat amb el decasíllab, per influència castellana —en la poesia de Francesc Fontanella, per exemple— Posteriorment l’han usat, entre altres, Verdaguer, Maragall, Carner, Espriu i Gabriel Ferrater

Exercí a la cort cordovesa És autor d’una enciclopèdia mèdica, Kitāb al-taṣrīf liman ‘aǧiza ‘an al-ta'ālīf , traduïda al llatí per Gherardo da Cremona, i després també al provençal i a l’hebreu, i amb nombroses edicions llatines al llarg de l’edat mitjana L’obra d’al-Zahrawī constituí un dels texts més importants per a l’estudi de la ciència mèdica occidental, sobretot per les seves descripcions de malalties i llurs tractaments i per les seves innovacions en cirurgia, acompanyades de dibuixos de diversos instruments que ell mateix ideà

Professor de filologia romànica a la Sorbona, és autor de nombrosos treballs de crítica textual i d’etimologia del francès i del provençal medievals Representant destacat dels neogramàtics, intervingué en polèmiques contra l’etimologia impressionista o de geografia lingüística Fou collaborador, amb Hatzfeld i Darmesteter, del Dictionnaire général de la langue française sd, però 1890-1900 Els seus Essais de philologie française 1887 i Nouveaux essais de philologie française 1904, així com els Mélanges d’étymologie française 1902 1927 són models de rigor científic i d’erudició…

D’origen provençal, era ja casat amb Delfina el 1300 Segons la tradició conservaren la virginitat, fet que els valgué l’aurèola de santedat Prengué part en les guerres del centre i el sud d’Itàlia contra l’emperador Enric VII 1312 i en el setge d’Ariano, que conquerí, cosa que li valgué el títol 1313 Fou conseller de Carles d’Anjou 1317 Enviat d’ambaixador a París, hi morí Hom esmenta, de la seva vida, una consulta mèdica feta a Arnau de Vilanova essent aquest a Marsella