Resultats de la cerca
Es mostren 1365 resultats
entropia
Física
Magnitud termodinàmica, funció d’estat del sistema, introduïda per Clausius.
Hom la defineix per S 2 — S 1 = ∫ 2 1 dQ/T, S 2 — S 1 essent la variació d’entropia corresponent a dos estats d’equilibri del sistema, i ∫ 2 1 dQ/T , la suma de quocients de les quantitats de calor cedides al sistema i la temperatura absoluta en què es troba el sistema en tots els punts d’un procés reversible qualsevol que uneixi l’estat 1 amb el 2 L’entropia proporciona un criteri per a determinar quins són l’estat inicial i el final d’una evolució termodinàmica, puix que en qualsevol procés d’un sistema aïllat l’entropia augmenta o roman constant segon principi de la…
radi iònic
Química
En una estructura iònica, radi de l’esfera, al centre de la qual és situat l’ió, que conté, en primera aproximació, la totalitat de la seva càrrega.
L’estimació de radis iònics és feta a partir de cristalls constituïts per ions isoelectrònics, coneixent la distància interiònica i aplicant una correcció a causa de la càrrega nuclear efectiva dels ions Els radis iònics presenten poca reproductibilitat en diferents composts, puix que depenen de l' índex de coordinació i de la grandària relativa dels ions, anomenada factor d’empaquetat
persulfat
Alimentació
Química
Peroxodisulfat.
Els persulfats potàssic K 2 O 8 S 2 i amònic H 8 N 2 O 8 S 2 són sòlids blancs o cristalls incolors que hom pot emprar com a additius maduratius de farines, puix que en milloren les propietats per a la panificació El seu ús, però, és prohibit, car provoquen una malaltia professional anomenada èczema dels forners
anàlisi didàctica
Psicologia
Psicoanàlisi que segueix aquell qui es vol dedicar a la professió de psicoanalista.
Constitueix la peça clau de la seva formació, car, d’una banda, és l’ensenyament pràctic dels coneixements apresos teòricament, i de l’altra, és una cura que tot psicoanalista ha de realitzar, puix que en la relació de la transferència i la contratransferència ningú no pot anar més enllà d’allò que li permeten els propis complexos no resolts
sinergisme
Química
Augment d’una determinada activitat d’un compost provocat per la presència en mescla d’un altre compost, inactiu en el mateix sentit, anomenat agent sinèrgic
.
En són exemples característics la potenciació de l’acció dels detergents de tipus sulfonat per la presència de sulfat sòdic, i la millora de propietats de molts copolímers respecte als homopolímers de llurs components per separat La recerca sistemàtica d’agents sinèrgics és portada generalment a terme per prova i ajust, puix que en molts casos les causes del sinergisme resten encara fosques
bacitracina
Biologia
Farmàcia
Antibiòtic de molècula polipeptídica produït per algunes soques de Bacillus licheniformes, i de B. subtilis.
Es presenta en forma de pólvores blanquinoses, amargues, higroscòpiques, molt solubles en aigua i alcohol de 96° Presenta un ampli espectre microbià, però no pot ésser emprada per via parenteral, puix que produeix trastorns renals, ni per via oral, perquè es destrueix en l’aparell digestiu Altrament, és molt emprada en aplicacions tòpiques sobre ferides, afeccions de la pell, ulls, etc
Corona Boreal
Astronomia
Constel·lació de l’hemisferi boreal, situada entre les d’Hèrcules i del Serpent.
És molt petita, però de forma ben definida, puix que set dels seus estels principals dibuixen un arc de cercle al firmament Té 36 estels visibles a ull nu, dels quals un de segona magnitud, α-Coronae Borealis, que és un doble espectroscòpic situat a 71 anys llum Les seves components són blanques, i les seves magnituds respectives, 2,31 i 2,42
monestir de Lindisfarne
Monestir
Monestir situat a Northumbria, Anglaterra.
Important centre cultural i religiós, el 685 sant Cutbert hi introduí la regla benedictina, en ésser novament consagrada la reedificada església de Sant Pere La seva escola de copistes fou cèlebre, puix que creà formes pròpies d’entrellaçats, animals i plantes Evangeliari de Lindisfarne , al British Museum de Londres i exercí una gran influència Al segle X la comunitat es traslladà a Durham
pedra filosofal
Substància l’existència de la qual fou suposada pels alquimistes, alguns dels quals, com Paracels i Johann Friedrich Helvetius, fins i tot afirmaren que l’havien emprada.
Tenia la propietat de transmutar els metalls, com el plom, el zinc, el mercuri, etc, en or i en argent, i també la de perllongar la vida d’un manera indefinida, puix que hi eren concentrats tots els poders de l’esperit còsmic La pedra filosofal només podia ésser aconseguida amb l’ajut del favor diví, i això produí el desenvolupament de l’alquímia esotèrica
lapiaz
Geomorfologia
Conjunt de canals profundes separades per arestes tallants de forma irregular i amb mides que oscil·len d’un decímetre a un metre de profunditat, que s’originen en la superfície de les roques calcàries com a conseqüència de l’erosió d’aquestes.
En algunes ocasions les direccions d’arestes i solcs s’orienten semblantment a les diàclasis o plans d’estratificació, puix que aquests són fàcilment erosionables Les diferències de forma i mida del lapiaz són degudes a la diferent estructura de les roques, així com a diferents mecanismes d’erosió El lapiaz és una de les formes típiques de la morfologia càrstica Hom l’anomena també rascler
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina