Resultats de la cerca

A la conferència de Jalta les tres majors potències aliades acordaren de fer recular la frontera oriental polonesa amb la Unió Soviètica cap a l’W, situant-la aproximadament a la línia Curron, però aquesta rectificació significava una pèrdua substancial de territori polonès Acabada la guerra, l’exèrcit soviètic havia ocupat totes les terres situades a l’E de la línia de l’Oder-Neisse i la seva administració fou transferida a les autoritats del govern polonès provisional, la qual cosa provocà la més enèrgica protesta per part de les potències occidentals Aquest afer es convertí en un dels…

Hom el coneix també amb el nom de Staroobrjadčestvo ‘Vell ritualisme’ i els seus membres són anomenats raskol’niki ‘cismàtics’ o també starovercy ‘vells creients’ La dura repressió —els seus capdavanters Avvakum , Lazar’ Romanovskij i el diaca F'odor moriren a la foguera 1682— no eliminà l’oposició, la qual, mancada d’una base teològica i dogmàtica, s’anà disgregant en múltiples sectes, entre les quals destaquen els popovcy 'presbiterians' —amb una jerarquia i un sacerdoci— i els bezpopovcy ‘sense preveres’, subdividits al seu torn en nombrosos grups, que coincideixen en llur refús del…

Abandonà la companyia a causa de dissensions amb el cap durant l’hivern de 1303-04 i passà al servei del duc d’Atenes S'hi reincorporà a la primeria del 1306, acudint amb una galera i uns 80 catalans i aragonesos en ajuda de les forces establertes a Gallípoli S'emparà del castell de Màditos i s’hi establí En sorgir desavinences entre Berenguer d’Entença i Bernat de Rocafort, prengué el partit del primer reconegué l’autoritat de l’infant Ferran Durant el xoc a dues jornades de Kabāla, que costà la vida a Berenguer d’Entença, cercà refugi, amb alguns dels seus homes, en un castell…

Creat com a senyoria, fou després un comtat que passà a diverses famílies de Provença i esdevingué principat al s XII A la darreria del s XIV s’alià amb el ducat de Borgonya L’any 1517 fou pres per Francesc I de França a Filibert I 1502-30, que fou succeït pel seu nebot, Renat de Nassau-Dillenburg, i aquest, pel seu cosí 1544, Guillem de Nassau-Dillenburg, el qual prengué el títol de príncep d’Orange, que hom li reconegué el 1559 Ocupat de nou per França 1672, fins el 1697 hom no en confirmà la sobirania als Nassau Mort Guillem III de Nassau-Orange 1702, França el pretengué i se…

Senyor de la casa d’Oms i de Montescot Berenguer III d’Oms Fill de Berenguer II d’Oms En 1343-44 fou fidel a Jaume III de Mallorca, però a la derrota d’aquest, reconegué Pere III de Catalunya-Aragó En 1354-55 anà amb el seu pare a la campanya de Sardenya i entrà després a formar part del consell reial El 1381 l’infant Joan li vengué en franc alou tota la jurisdicció dels llocs de Torèn, Menpet, Cauders, Pi els dos darrers havien estat de l’abat de Camprodon, Aituà de Grimau d’Avellanet, la Clusa, Saorra, Fullà, Creu i Vilanova de Formiguera per 1500 florins d’or, i el 1385 la…

Després d’exercir diversos càrrecs a Eichstätt, Ratisbona i Passau, el 1683 es traslladà a la cort de Munic, des d’on l’elector de Baviera Maximilià II, que reconegué el seu talent, l’envià a París a estudiar amb JB Lully El 1706 era mestre de capella a Freising Mayr compongué misses, ofertoris i salms, en els quals s’observa la influència de JK Kerll, gran impulsor de l’estil concertant italià a Munic La característica principal dels ofertoris de Mayr és l’estreta relació temàtica que comparteixen veus i instruments El seu Dominus regnavit consisteix en diverses seccions breus,…

Format a Girona i, amb E Arnau, a Barcelona Exposà a Girona el 1908 El 1910 participà en l’Exposició de Retrats de Barcelona i conegué Maillol, amb qui anà a París com a deixeble El 1913, quan A Vollard induí Renoir a conrear l’escultura, fou cridat per a executar les obres que aquest ja no podia fer a causa de la seva malaltia i, fins el 1917, n’esdevingué l’autor material Aquest any hom li reconegué legalment —en un procés que mogué polèmica— la compaternitat d’aquells treballs Feu després diverses exposicions a França, a Barcelona 1923 i a Girona 1932 En la seva primera etapa…

Dirigí les temporades 1896-97 i 1901-02 a Bayreuth, i hi tornà el 1904, per dirigir-hi L’anell del Nibelung , i el 1906 Desenvolupà una intensa carrera a Moscou i Sant Petersburg 1902-05 i posteriorment dirigí els concerts de Hallé, a Manchester A Barcelona estrenà Parsifal al Gran Teatre del Liceu, la nit del 31 de desembre de 1913 Es convertí en el director wagnerià de referència a la capital catalana durant uns cinc anys, i hi fou convidat sovint per l’Associació Wagneriana Durant la darrera dècada de la seva vida fou un director pràcticament oblidat, tant pel públic com pels empresaris

Emparentat amb la mare de Chopin, fou considerat pels seus contemporanis, entre els quals el compositor suís S Thalberg, un dels millors pianistes del seu temps, amb un estil d’interpretació clar, lleuger i melodiós que recordava el de F Chopin Estudià piano amb el seu pare a Cracòvia, i més tard continuà els estudis musicals al Conservatori de París També fou deixeble de Chopin, que reconegué el seu talent i l’animà a continuar la carrera pianística Després d’algunes gires internacionals, el 1850 s’establí a Varsòvia, on dugué a terme una important tasca docent i guanyà fama com…

Estudià teologia a Copenhaguen, on s’installà definitivament després d’una estada decebedora a Berlín Un modest però suficient patrimoni familiar li permeté dedicar-se plenament a fer d’escriptor Tot i deixar ben dit que el sensible només neix amb la diferència que el cristianisme genera entre aquest i l’intelligible l’espiritual, la idea, Kierkegaard intentà pensar un sensible pur, abstret de la diferència que el constitueix Aquest és el contingut paradoxal que donà a la música i que reconegué entusiasmat com el tema mateix del Don Giovanni de WA Mozart Precisament perquè el…