Resultats de la cerca
Es mostren 786 resultats
El que cal saber del prolapse genital
Patologia humana
Els prolapses genitals femenins constitueixen un grup de trastorns deguts a una debilitat de la fixació dels òrgans continguts en la pelvis, caracteritzats per la protrusió anòmala en la vagina d’algun d’aquests òrgans, com l’úter, la bufeta urinària o el recte Hom diferencia diversos prolapses genitals segons els òrgans que en són afectats el prolapse uterí, en què l’úter davalla i produeix en major o menor grau per l’interior de la vagina l’hèrnia vaginal anterior, o cistocele, en què davalla un sector de la paret vaginal i una porció de la bufeta urinària, i l’hèrnia vaginal…
Cheliff
Riu
Riu del Magrib, Algèria (725 km).
Neix al Djebel Amour com a uadi Sebgag, flueix en direcció sud-nord, recorre els altiplans amb el nom de uadi Touil i rep per l’esquerra el uadi Nahr Ouassel Travessa l’Atles del Tell i gira en angle recte vers l’oest per una depressió, ruta natural aprofitada per les comunicacions est-oest ferrocarril, carreteres Després de rebre per l’esquerra el uadi Mîna, desguassa a la Mediterrània al nord de Mestghanem El riu i els seus afluents són aprofitats per al regatge i per a la producció hidroelèctrica
sistema parasimpàtic
Biologia
Zoologia
Part del sistema nerviós vegetatiu que, juntament amb el simpàtic, regula l’activitat automàtica dels aparells digestiu i circulatori, de tota la musculatura llisa, de les glàndules de secreció, de l’aparell uro-genital, del metabolisme, etc., no solament excitant o inhibint les distintes funcions implicades en ells, sinó també procurant la col·laboració harmònica dels diversos òrgans.
Les fibres nervioses perifèriques procedeixen dels nuclis del mesencèfal, del bulb raquidi i de la medulla espinal, dorsal i sacra La part cranial innerva l’esfínter pupillar, les glàndules salivals, la mucosa faríngia i, a través del nervi vague, el cor, els bronquis, l’estómac i el tub digestiu i altres vísceres abdominals La porció sacra innerva la bufeta, el recte i els òrgans genitals Així com el sistema simpàtic activa el cos, el parasimpàtic actua afavorint el restabliment i l’economia de les energies procura una digestió eficaç, el son profund, etc
oxiür
Helmintologia
Cuc nematode de l’ordre dels oxiuroïdeus, de la família dels oxiúrids, que parasita els tractes finals del tub digestiu de l’home i, sobretot, dels infants.
Fa de 2 a 12 mm, és d’un color blanquinós i té tres llavis retràctils i dues espines laterals a l’extremitat anterior del cos per a la fixació la cua del mascle no presenta punxa terminal Quan les femelles estan gràvides baixen fins al recte i es claven a l’esfínter anal això provoca una picor que fa que la persona es grati, amb la qual cosa els ous s’acumulen a les ungles i es produeix una autoinfestació Per a expulsar-los hom utilitza vermífugs a base de composts nitrogenats
Vicenç Monguillot Rodríguez
Esports de tir
Arquer.
Membre fundador de l’Arc Sant Celoni, s’inicià en el tir amb arc el 1986 i fou subcampió d’Espanya de recorregut de bosc amb arc recte 1989 Fou tercer al Campionat de Catalunya en sala 2003, 2009 i membre de la selecció catalana en l’enfrontament Catalunya-Llenguadoc 2003 És jutge de tir amb arc Aconseguí les estrelles FITA 1000, 1100 i 1200 i rebé el títol de Mestre Arquer de la Federació Espanyola de Tir amb Arc És responsable de l’escola de tir del seu club
estadi
Història
A l’antiga Grècia, lloc públic de 125 passes geomètriques per a curses, jocs atlètics, etc.
L’estadi era de forma rectangular, amb un extrem recte i l’altre en forma d’hemicicle on se situaven els jutges als costats hi havia graderies per al públic Inicialment servia per a les curses a peu, però després fou utilitzat per a d’altres esports Els més importants foren el d’Olímpia, considerat el primer, i els de Delfos, Epidaure, Efes i Atenes En la Roma antiga tingueren llur continuació eren de forma monumental, tenien més d’una pista i eren dividits per la spina i envoltats de graderies de marbre es destacaren els de Neró i Domicià
tricocèfal
Zoologia
Nematode de l’ordre dels triquiuroïdeus, de dimensions força petites (5 cm de longitud total màxima), amb la part anterior del cos filiforme i la posterior, que conté l’aparell reproductor, molt engruixida.
Parasita, sembla que exclusivament, l’intestí gros i el recte de l’home La femella fecundada pon de 2 000 a 6 000 ous cada dia, els quals són expellits amb els excrements, es desenvolupen —si cauen en terreny humit i càlid—, i, si són ingerits per l’home, són alliberades les larves a l’intestí prim i passen a l’intestí gros, on arriben a la maduresa sexual El cicle té com a mínim una durada d’uns tres mesos Si la infecció és en massa produeix danys greus És cosmopolita, però especialment abundant a les zones càlides
nominatiu
Gramàtica
En les llengües flexives que tenen declinació (com el llatí i el grec, entre altres d’indoeuropees), cas que expressa la funció gramatical del subjecte d’una oració de verb actiu en forma personal o bé el predicat nominal.
És el cas del nom, merament enunciat, sense declinar És anomenat també cas recte , per oposició als altres de la declinació, anomenats oblics , que exerceixen altres funcions complementàries en l’oració El nominatiu, com els altres casos, no té pràcticament raó d’existir en les llengües romàniques, havent substituït aquestes les funcions que exercien els casos pel règim de preposicions En català, com en altres llengües romàniques, hi ha restes del nominatiu llatí i dels altres casos de declinació en els pronoms personals jo, tu, nos, vós , en oposició als casos oblics me, mi, te…
gitano
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoària, pròpia dels gitanos.
A través de Pèrsia i d’Armènia s’estengué per Europa, i més tard arribà a Amèrica Anomenat en gitano Romanīčib , es divideix en les branques asiàtica, armènia i europea els parlars gitanos de la península Ibèrica reben el nom de caló El sistema vocàlic del gitano és parallel al del sànscrit La declinació presenta dos casos, el recte i l’oblic, i el vocabulari ha sofert moltes transformacions, segons els països Sovint es presenta com a llengua secreta, de la qual només el vocabulari és gitano i la gramàtica és la de la llengua del país
Biòpsia i punció
Patologia humana
La biòpsia constitueix una tècnica de diagnosi basada en l’obtenció d’un fragment de teixit per a examinar-lo al laboratori i observar-ne les possibles alteracions histològiques Aquest mètode és emprat fonamentalment per a determinar si les cèllules d’un teixit malalt presenten alteracions que assenyalin el desenvolupament d’un càncer o d’un altre tipus d’afecció Es poden efectuar biòpsies de qualsevol òrgan, però la tècnica emprada per a obtenir la mostra és diferent segons el cas concret que es presenta Per a efectuar biòpsies de la pròstata, habitualment hom realitza una punció amb una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina