Resultats de la cerca
Es mostren 1918 resultats
Johann Bayer
Astronomia
Astrònom alemany.
Confeccionà el primer atles celeste pròpiament dit, la Uranometria 1603, on per primera vegada designà els estels amb una nomenclatura racional de tipus científic Ordenà els estels d’una constellació segons llur brillantor relativa, assignant-los lletres correlatives de l’alfabet grec Establí dotze noves constellacions australs i uns cinc-cents estels més dels catalogats per Tycho Brahe
explicatiu | explicativa
Lingüística i sociolingüística
Dit d’un element lingüístic que, referit a un altre, n’expressa una qualitat que, de fet, ja hi és continguda.
L’element explicatiu pot ésser un adjectiu, una frase relativa, etc A un bon home, bon és un adjectiu explicatiu no especifica home A l' escriptura, que serveix per a reflectir gràficament les expressions orals, és un codi de signes convenionals , la proposició que serveix per a reflectir gràficament les expressions orals explica l’escriptura sense modificar-la
teorema de Bernoulli
Matemàtiques
Donat un nombre ε arbitràriament petit, la probabilitat que la diferència entre la freqüència relaiva f de l’esdeveniment favorable en una sèrie de proves i la probabilitat p d’aquest esdeveniment sigui, en valor absolut, superior a ε tendeix a zero en augmentar indefinidament el nombre de proves.
O sigui Aquest teorema fa aparèixer el lligam que hi ha entre freqüència relativa i probabilitat, la qual és el valor mitjà de la freqüència per a un nombre molt gran de proves Com que hi intervé un nombre de proves tant gros, aquest teorema és conegut també amb el nom de llei dels grans nombres
Claudi II
Història
Emperador romà (268-270).
Fou elegit pels conjurats que, a Milà, donaren mort al seu antecessor Galliè Guanyà el sobrenom d' el Gòtic per la gran victòria que aconseguí a Niš anihilant una irrupció de gots Durant un segle el poder d’aquest poble restà atenuat, la qual cosa permeté una relativa reorganització imperial Morí víctima de la pesta i el succeí Aurelià
Arnau de Castellnou
Història
Mestre del Temple a Catalunya i a Aragó.
Potser fill petit del vescomte de Castellnou Guillem V Figura com a mestre del Temple el 1268 i el 1269 El 1271 arbitrava, amb Jaspert de Botonac, abat de Sant Feliu, potser concunyat seu, una controvèrsia entre Jaume I i els templers rossellonesos, relativa als drets que aquests reivindicaven al Rosselló, al Vallespir i a la Cerdanya
termohigrògraf
Física
Aparell per a mesurar i enregistrar la temperatura de l’aire i la humitat relativa.
crominància
Electrònica i informàtica
Comunicació
En els sistemes de televisió en color, informació relativa al color de la llum analitzada.
Consta de dos components, el to i la saturació , i és completament independent del valor de la luminància
L’Avenç
Historiografia catalana
Revista mensual d’història relativa als Països Catalans apareguda a Barcelona al desembre del 1976.
Se subtitula Revista d’Història i Cultura , tot i que en un primer moment se subtitulà Revista d’història dels Països Catalans Prengué el nom de l’homònima revista literària apareguda entre el final del s XIX i l’inici del s XX Deixà de publicar-se entre el novembre del 1977 i l’abril del 1978 a causa d’una sèrie de dificultats econòmiques i editorials Fins al setembre del 2000, se n’han publicat 250 números La revista publica articles d’investigació històrica divulgativa i combina una presentació acurada hi apareixen força illustracions, gràfics i estadístiques amb el rigor científic els…
memòria RAM dinàmica
Electrònica i informàtica
Memòria d’accés aleatori de gran capacitat relativa, preu baix i poc consum d’energia.
Hom hi inclou les memòries de lectura/escriptura RAM que tenen com a element bàsic per a guardar informació la capacitat porta-font d’un transistor MOS
obertura
Física
Magnitud que mesura la dimensió dels feixos de llum que, procedents de l’objecte, penetren en un instrument òptic.
En el cas de telescopis i de cambres fotogràfiques, té molt d’interès l’anomenada obertura relativa , que és definida com el quoficient d / f entre el diàmetre d de la pupilla d’entrada i la distància focal f En el cas dels microscopis i, en general, quan l’objecte és situat a distància finita, hom utilitza l’anomenada obertura numèrica microscopi
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina