Resultats de la cerca

Fundat el 1917, el lloc de primer violí estigué ocupat successivament per Emil Hauer 1917-32 i Joseph Roisman 1932-67 Foren segon violí Alfred Indig 1917, Imre Poganyi 1917-27, Joseph Roisman 1927-32, Jac Gorodetzky 1932-33 i Alexandre Schneider 1933-45, 1955-67 István Ipolyi 1917-36 i Boris Kroyt 1936-67 foren els violistes, i Hary Son 1917-30 i Mischa Schneider 1930-67, els violoncellistes Després d’haver-se guanyat una reputació a Europa, el 1930 debutà als Estats Units, concretament a la Cornell University Nova York El 1938 el conjunt s’establí als EUA i fou quartet resident…

Es llicencià en dret el 1973, i el 1986 fou nomenat procurador general de l’estat, càrrec que exercí breument El 1989 defensà amb èxit un militar acusat d’alta traïció pel govern de Kenneth David Kaunda , fet que contribuí a la seva popularitat i comportà un fort impuls a la democratització de Zàmbia Posteriorment s’uní al Moviment per la Democràcia Multipartidista, encapçalat per Frederick Jacob Titus Chiluba , que guanyà les eleccions del 1991, i fou vicepresident fins el 1994, que dimití en desacord amb altres membres del govern Posteriorment ocupà la presidència de la Comunitat per al…

Decidí dedicar-se a l’activitat pública després de la mort del seu pare, també polític, l’any 1958 Es llicencià en literatura anglesa a la Universitat Waseda de Tòquio 1962 L’any següent, fou elegit per a ocupar l’escó del seu pare a la cambra baixa del parlament Exercí el càrrec en les onze eleccions subsegüents, i es guanyà la reputació de polític hàbil, capaç d’aconseguir acords entre partits polítics de signe polític contrari L’any 1973 fou cap de gabinet del primer ministre, i l’any 1987 fou nomenat secretari portaveu del govern Guanyà molt poder en l’LDP Partit Democràtic…

El canvi de lideratge que s’havia iniciat l’any anterior a Geòrgia va quedar consolidat durant el 2013 Bidzina Ivanixvili, que ja controlava el Parlament des de l’octubre del 2012, va ser elegit president del país a les eleccions del 27 d’octubre, amb el 62,1% dels vots David Bakradze, del Moviment Unit Nacional, el partit governamental fins llavors, va obtenir el 21,7% dels vots Així, es va completar un procés de relleu polític que va donar per acabada una dècada de controvertida presidència de Mikhaïl Saakaixvili, considerat per molts el responsable directe de la guerra amb Rússia del 2008…

L’ús de tropes mercenàries fou molt difós a l’antiguitat entre els fenicis, els perses i, en menor grau, entre els grecs El primer estat que se serví a gran escala dels mercenaris fou Cartago També Roma contractà mercenaris sobretot a partir de Mari, que posà els fonaments d’un exèrcit professional romà Durant el Baix Imperi la major part de les fronteres eren defensades per mercenaris A l’edat mitjana, sobretot a partir de la guerra dels Cent Anys, la importància dels mercenaris augmentà considerablement i nasqueren les grans companyies, el paper de les quals fou preponderant en les guerres…

Vida A l’igual del seu germà gran, rebé les primeres classes de violí del seu pare, però molt aviat s’inclinà cap al cant i el contrapunt, matèria aquesta darrera en la qual fou instruït per F Gasparini Ocupà càrrecs importants en l’administració pública i també fou advocat, magistrat i professor Formà part de l’Acadèmia Arcàdica de Roma i de l’Accademia dei Filomusi de Bolonya El 1708 aparegué la seva primera publicació musical, una sèrie de dotze Concerti a cinque amb violí i violoncel obligat Però són les obres vocals, tant sacres -oratoris- com profanes -cantates-, el nucli més important…

A catorze anys era organista de la catedral de Nevers Cap al 1689 s’establí a París, on esdevingué un virtuós molt admirat Entre el 1703 i el 1707 fou organista a Saint-Honoré, i a partir del 1708, un dels organistes del rei, tot ocupant la plaça que havia deixat vacant GG Nivers Entre el 1713 i el 1717 realitzà diverses gires per Alemanya, on tocà davant l’emperador i diversos prínceps electors El 1717, s’organitzà a Dresden una competició d’orgue entre Marchand i JS Bach, però Marchand no s’hi presentà, possiblement per por dels resultats Tornà a París, a l’església dels Cordeliers, on…

Arbre genealògic de la família Hotteterre © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura Originaris de La Couture-Bousey, a Normandia, diversos membres de la nissaga es traslladaren a París des de mitjan segle XVII, on assoliren una gran reputació com a fabricants d’instruments de vent i instrumentistes a la cort reial i també als Hautbois et Musettes du Poitou i al Grand Hautbois En el seu tractat sobre la musette , Pierre Borjon diu que Jean Hotteterre ~1605-~1692 era únic en la construcció de tot tipus d’instruments de fusta, ivori i caoba Amb el seu fill Martin ~1640-1712…

La saga s’inicià amb Johann Christoph Denner Leipzig 1655 - Nuremberg 1707, fill d’un torner constructor de corns de caça, que, després de fer d’aprenent en el negoci del pare, el 1680 s’establí pel seu compte Cap al 1684 començà a arribar de França una nova versió d’aquest instrument que s’allunyava del model renaixentista fabricat d’una sola peça i deixava pas a models fets de tres peces, en els quals variava també la collocació dels forats de les notes, mentre la seva aparença adoptava plenament l’estil barroc Denner seguí aquesta nova moda, i els seus intruments aviat foren d’una qualitat…

Vida i obra El 1958 guanyà el Premi València de Literatura-Poesia amb Les quatre estacions Després d’alguns anys de silenci, el 1981, juntament amb Manuel Boix el qual s’encarregà de la part gràfica publicà les narracions Ocells miralls i el llibre de poemes Devastació , el qual li valgué el Premi de Crítica del País Valencià d’aquell any L’any 1982, també en collaboració amb Manuel Boix, publicà l’assaig titulat Acròstic Després publicà els llibres de poemes Inventari 1984 i Frontissa 1986, el llibre de contes La serp El riu 1986 i Alfabet 1989, una aventura tipogràfica que li valgué el…