Resultats de la cerca
Es mostren 2663 resultats
cirenaic | cirenaica
Filosofia
Dit de l’individu d’una de les escoles socràtiques menors, coneguda com a escola cirenaica, fundada per Aristip de Cirene a la darreria del segle IV aC.
De tendència sensualista en gnoseologia i partidària de l'hedonisme en moral, l’escola ensenyava que res no és, per naturalesa, just o injust, i que cal que hom s’alliberi de prejudicis i de supersticions En foren principals representants Arete filla d’Aristip de Cirene i el seu fill Aristip el Jove, Teodor de Cirene, anomenat l’ateu , i Hegèsies Al s III aC l’escola cirenaica restà pràcticament absorbida per l'epicureisme
Hans Erich Nossack
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Perseguit pels nazis, no pogué publicar res fins després de la Segona Guerra Mundial El seu estil narratiu, amb domini de les tècniques surrealistes, duu dels fets a l’irreal, com en Interview mit dem Tode ‘Interviu amb la mort’, 1948, sèrie d’onze narracions crispants transcorregudes a Hamburg el 1943 En Spirale ‘Espirals’, 1956 domina l’horror davant el passat propi També escriví Der jüngere Bruder ‘El germà més jove’, 1958
Societat per a l’estudi del llenguatge poètic
Literatura
Societat fundada el 1916 a Peterburg que reuní investigadors del llenguatge en general, deixebles de Badouin de Courtenay (L. Jakubinskij) i estudiosos del llenguatge poètic especialment (V. Šklovskij, B. Eigenbaum, J. Tin’anov, B. Tomačevskij, O. Brik).
Aquesta escola de crítica literària reprengué l’estil crític esbossat per Aristòtil a la Poètica , en la mesura que considerava el fet literari, abans que res, com una estructura formal del llenguatge R Jakobson hi collaborà amb articles sobre la poesia futurista i altres temes fonamentals Foren criticats per L Trockij per manca de visió sociològica i per ambigüitat política L’OPOIAZ anà desapareixent vers l’any 1926, sota la pressió ideològica de l’estalinisme
Sant Pere de Viladecavalls (Calders)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Calders, al lloc de Viladecavalls Tingué categoria parroquial, que conserva en el nou emplaçament de la Colònia Jorba El lloc és documentat des del 965, i l’església apareix citada el 1063 el 1067 la trobem com a parròquia El 1092 trobem una donació per a l’obra de l’església, però l’edifici de l’antiga parròquia no conserva res de l’època romànica
Santa Maria de Monistrol (Rajadell)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Rajadell, al lloc de Monistrol Molt aviat degué adquirir la categoria de parròquia, que encara conserva anteriorment pogué ser un petit monestir de tradició visigòtica El lloc és documentat des del 978 i l’església apareix esmentada el 1023 El 1292 són esmentats els altars de Santa Maria, Sant Pere, Sant Joan i Santa Creu L’actual edifici no sembla que conservi res d’època romànica
Sant Martí de Castellgalí
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Castellgalí No sabem res de la seva categoria religiosa, si bé no deuria passar de capella rural L’església apareix citada el 1285 i el 1298 com a Sant Martí de Castellgalí, però ignorem totalment la seva ubicació Per la manera com és citada no creiem que es tracti de cap altar de l’església parroquial, per bé que no ho descartem del tot
Sant Salvador de l’Oluja Sobirana (les Oluges)
Art romànic
De l’església de Sant Salvador, no n’han pervingut notícies històriques directes Es tracta de la capella del castell de l’Oluja Sobirana i, per tant, s’ha de creure que fou aixecada al segle XI, quan es bastí aquesta fortalesa El temple actual fou edificat sobre el mur de contenció del planell del que fou el castell de l’Oluja Sobirana i no conserva pràcticament res de la construcció medieval
Lars Petersson
Cristianisme
Prelat i reformador suec, conegut també pel nom llatinitzat de Laurentius Petri.
Estudià juntament amb el seu germà Olof a Wittemberg, a l’escola de Luter De retorn, fou professor a Uppsala 1527 i des del 1531 arquebisbe d’Uppsala, sense comptar per res amb Roma Esdevingué l’organitzador de la nova església sueca, traduí íntegrament, amb el seu germà, la Bíblia 1541, publicà l’himnari 1555 i les ordenances 1561 Es destacà també la seva obra històrica, amb una crònica de Suècia 1559
ple
Qualitat d’una cosa que conté tot el que pot contenir, que té tot allò que cal que tingui, sense mancar-li res.
Francisco de I Peraza
Música
Organista castellà, germà petit del també organista Jerónimo Peraza.
Es formà musicalment a les catedrals de Sevilla i Toledo, on el seu pare exercia com a instrumentista Ben aviat adquirí una gran destresa amb l’orgue El 1584 fou nomenat organista de la catedral de Sevilla, on coincidí durant alguns anys amb Francisco Guerrero com a mestre de capella Gaudí de molta fama com a instrumentista Es té constància, a través de cròniques contemporànies, que escriví molta música, però no se n’ha conservat res
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina