Resultats de la cerca
Es mostren 153 resultats
Enric Ucelay Da Cal
Historiografia
Historiador.
Fill d’ Ernesto Guerra da Cal , es llicencià al Bard College de Nova York 1969 i, des del 1972, resideix a Catalunya Doctor per les universitats de Columbia 1970, amb la tesi Estat Català The Strategies of Separation and Revolution of Catalan Radical Nationalism 1919-1933 , i Autònoma de Barcelona 1983, amb la tesi El nacionalisme radical català i la resistència a la Dictadura de Primo de Rivera, 1923-1931 , de la qual és catedràtic des del 1995 Especialitzat en l’estudi del nacionalisme radical català i ha publicat, entre altres obres, La Catalunya populista 1931-1939 1982,…
Ignaz Joseph Pleyel
Música
Compositor, director, editor i constructor d’instruments austríac.
Vida Començà els estudis musicals a la seva ciutat natal i el 1772 anà a Eisenstadt per rebre classes de Joseph Haydn durant un període de cinc anys Durant aquest temps s’establí una gran relació d’afecte i admiració mútua entre els dos compositors Aquesta etapa d’aprenentatge fou molt profitosa i dotà el jove alumne d’una sòlida tècnica compositiva, influït clarament per les obres del seu mestre La profunda assimilació del seu estil provocà que algunes de les obres de Pleyel s’atribuïssin erròniament a J Haydn Ocupà el càrrec de mestre de capella del comte Ladislau Erdody El 1780 anà a…
Jérôme Savary
Teatre
Actor i director teatral francès.
Format a París, el 1965 fundà la seva companyia Le Grand Magic Circus et ses Animaux Tristes, en la qual collaboraren assíduament Roland Topor, Alejandro Jodorowsky i Fernando Arrabal En els seus muntatges utilitzà elements de gran guinyol, tot cercant, a través del sarcasme i la burla, de crear uns espectacles de participació collectiva que podien resoldre's en una festa Cal esmentar, entre els seus muntatges, els musicals Zartan 1971, Mélodies du malheur 1979, Le bourgeois gentilhomme 1981, Cabaret 1988, La Révolution Française 1989, Metropolis 1989 i Zazou 1990 Dirigí també obres d'altres…
Alícia Marcet i Juncosa
Historiografia catalana
Historiadora.
L’any 1939 s’exilià a París amb la seva família Cursà estudis superiors a la Sorbona i fou professora a la Universitat de Perpinyà des del 1969 fins a la seva jubilació el 1993 Centrà les seves recerques en la història de les mentalitats, els moviments socials dels segles XVI al XVIII i, sobretot, en la història de la Catalunya del Nord amb relació als problemes d’integració del Rosselló al regne francès després de la pau dels Pirineus 1659 Autora d’una extensa producció bibliogràfica, destaquen Breu història de les terres del nord 1988 i Le rattachement du Roussillon à la France 1995, on…
,
Al Pacino

Al Pacino
© Dreamstime
Cinematografia
Nom amb què és conegut l’actor cinematogràfic nord-americà Alfredo James Pacino.
Debutà el 1969 i en els anys següents es convertí en un dels actors més importants de la seva generació Els seus èxits més remarcables han estat The Godfather 1972 i The Godfather, Part II 1974, ambdós de F F Coppola Posteriorment intervingué en Scarecrow 1973, de J Schatzberg Serpico 1974 i Dog day Afternoon 1975, premi al millor actor al Festival de Sant Sebastià, ambdues de S Lumet Bobby Deerfield 1977, de S Pollack Cruising 1980, de W Friedkin Author Author 1982, d’A Hiller Scarface 1983, de B de Palma, i Revolution 1985, de H Hudson, després de la qual passà uns anys…
Pere Vidal
Pere Vidal
© Fototeca.cat
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Historiador i bibliògraf.
Vida i obra Cursà els estudis primaris a Perpinyà Més tard anà a Carcassona i París, on estudià crítica musical i periodisme tanmateix, en posar-se malalt, tornà al Rosselló L’any 1875, a vint-i-vuit anys, fou nomenat sotsbibliotecari de la biblioteca municipal de Perpinyà En principi, res no semblava orientar-lo cap a una carrera d’historiador de les terres catalanes ni pel seu naixement en terra de llengua occitana, ni per la seva carrera de crític musical i de periodista Però, ràpidament, s’interessà per la seva nova tasca, fins i tot abans de ser nomenat bibliotecari en cap de l’esmentada…
,
Paul Preston

Paul Preston
© P. Preston
Historiografia
Historiador anglès.
Estudià a l’Oriel College Oxford i a la Universitat de Reading Professor d’història moderna al Queen Mary College 1975-91, i de la London School of Econòmics des del 1991, on és catedràtic d’història internacional, s’ha especialitzat en història contemporània espanyola del segle XX, molt especialment sobre la Guerra Civil Espanyola i Franco De les seves nombroses publicacions, la majoria traduïdes al castellà, destaquen The Coming of the Spanish Civil War Reform, Reaction and Revolution in the Second Republic, 1931-36 1978 Spain, the EEC and NATO 1984 The Triumph of Democracy…
Pierre-Joseph Proudhon

Pierre-Joseph Proudhon el 1864
Biblioteca Nacional de França
Història
Política
Socialista llibertari francès.
Fill de família camperola, estudià amb beca a l’escola de Besançon després que la seva família s’hagué arruïnat, treballà com a tipògraf Posteriorment aconseguí una beca per a estudiar a la Sorbona, a París, on es posà en contacte amb els fourieristes Charles Fourier El 1840 escriví la seva primera obra, Qu'est-ce que la propriété , on qüestionava el fet que la propietat porti sempre a l’explotació i que els treballadors no posseeixin mai els mitjans de producció Treballà d’apoderat d’una empresa de navegació, a Lió, i es posà en contacte amb el moviment mutualista Fou l’iniciador 1848 del…
Escola rossellonesa d’inspiració francesa
Historiografia catalana
Moviment historiogràfic de la Catalunya del Nord del final del s. XIX i del primer quart del XX (~1885-1925).
Desenvolupament enciclopèdic La tercera escola rossellonesa del s XIX es defineix més com un conjunt contextual de persones i estudis que no pas com un objectiu historiogràfic El denominador comú en fou, però, la referència a la historiografia parisenca, és a dir, francesa Racionalitat , metodologia , crítica i planificació foren les paraules clau de la nova generació que es repartí i jerarquitzà la feina el paper de la centralització i la temàtica republicanes feren el seu efecte i cada historiador passà a ser un obrer Home intelligent i admirat pels seus coetanis, el coronel Antoni Puiggarí…
surrealisme
Art
Cinematografia
Literatura
Música
Moviment aparegut a França el 1924 que afectà primordialment la poesia i la pintura, però també la prosa, el teatre, el cinema i l’escultura.
Nascut com a conseqüència del dadaisme, formà escola, definida i mantinguda per A Breton que redactà el Manifeste du surréalisme , 1924, L Aragon, P Eluard, B Péret i P Unik, considerats els cappares en la maduresa de la nova estètica Proposa l’automatisme psíquic, mitjançant el qual hom pretén d’expressar de paraula, per escrit o de qualsevol altra manera, el funcionament real del pensament Es fonamenta en el món dels somnis i en el subconscient, cosa que el lliga amb la psicoanàlisi de S Freud Al grup inicial s’afegiren els pintors H Arp, M Ernst, A Masson i J Miró, i els escriptors M…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina