Resultats de la cerca

Probablement inicià la seva formació musical amb el seu pare, Alejandro de la Serna, cantor de la seu metropolitana de Sevilla Organista de la collegiata de San Salvador de Sevilla el 1593, al cap de dos anys obtingué el mateix càrrec a la cort de Lisboa, on romangué fins el 1604 Es traslladà al Perú, en una data no coneguda, i fou mestre de capella de la catedral de Lima fins el 1614 De la seva obra compositiva només s’han conservat dos tientos per a orgue

De formació autodidàctica, es traslladà a Nova York el 1930 i començà a actuar com a banjoista El 1937, ja com a guitarrista, entrà en l’orquestra de Count Basie, on, amb molt poques interrupcions, romangué durant cinc dècades Greene, sempre amb guitarra acústica, fou un guitarrista acompanyant La pulsació característica i immediatament identificable de l’orquestra de Basie resultava del seu suau però incisiu acompanyament, sempre amb acords, un per cada temps del compàs Contribuí al repertori de Basie amb algunes composicions, com Corner Pocket

Defensa que s’inicià com a extrem dret a les files de l’Artiguense la temporada 1948-49 Jugà successivament al Barcelona Aficionats, al Calella, al Martinenc i al Mataró, on romangué tres temporades 1953-56 Després d’un curt pas pel CE Sabadell 1956-57, fitxà pel RCD Espanyol, on disputà 82 partits de Lliga durant cinc temporades Després s’incorporà al Múrcia 1962-64 i acabà a la UE Sant Andreu el 1966 Disputà dos partits amb la selecció espanyola B el 1960

El 1958 jugà a l’Universitari i el 1959, amb dinou anys, arribà al FC Barcelona Romangué al club blaugrana deu temporades, en les quals guanyà un Campionat de Catalunya 1960 i una Copa d’Espanya 1963 També jugà puntualment al CP Vilanova i al CP Vic i amb les seleccions espanyoles júnior, amb les quals guanyà el Campionat d’Europa 1956, i l’absoluta, amb la qual guanyà la Copa de les Nacions 1964 Fou directiu de la secció d’hoquei patins del Barça 1979-89

Féu estudis de dret i participà en la política del dictador Rosas, contra el qual després lluità Més tard actuà de conseller del president, el general Urquiza, i, en ésser aquest derrotat per l’exèrcit de Mitre, s’exilià a París, on romangué fins a la seva mort A més de les Bases , escriví articles de costums que signà amb el pseudònim de Figarillo , la novella allegòrica Peregrinación de Luz del Día 1871, peces de teatre, etc La seva obra fou recollida en 24 volums 1886-95

Ingressà a l’Academia General Militar de Toledo el 1892 Fou destinat a Cuba, i hi romangué fins el 1898 El 1919 fou nomenat tinent coronel i el 1931 es retirà del servei actiu Publicà diversos estudis d’arqueologia i unes memòries de la seva estada al Carib, però la seva obra més important és Bélgida y su término municipal 1932 Creà un petit museu, la part de prehistòria del qual donà al Museu de Prehistòria de València, del qual fou collaborador durant 25 anys

Exercí el càrrec de veguer episcopal d’Andorra És autor d’una recopilació historicojurídica, el Manual Digest de les valls neutres d’Andorra 1748, que tracta de la història, de la forma de govern i dels usos i costums de les valls d’Andorra, escrita a requeriment del Comú General Fiter hi fa un ús abundant de la documentació d’arxiu L’obra fou utilitzada per autors posteriors, com ara Antoni Puig Politar andorrà , 1763 i altres Romangué manuscrita i ha estat editada modernament 1987

Ingressà en el Futbol Club Barcelona la temporada 1926-27 després d’haver jugat en el Futbol Club Palafrugell Lateral, romangué a l’equip blaugrana fins a mitjan temporada 1932-33 i disputà 161 partits, amb 3 gols marcats Guanyà una Lliga 1929, una Copa 1928 i cinc Campionats de Catalunya 1927, 1928, 1930-32 Al gener del 1933 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, amb el qual jugà fins a la temporada 1934-35 Formà part de la selecció catalana en tres partits

Anomenat Moisés García Fernández, es formà al Cádiz Club de Fútbol Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol l’any 1993 i hi romangué fins el 2003, exceptuant la temporada 2001-02 que jugà cedit al Rayo Vallecano Les nou temporades que jugà amb el Reial Club Deportiu Espanyol disputà 266 partits de Lliga i aconseguí 30 gols Assolí l’ascens a primera divisió la temporada 1993-94, guanyà una Copa del Rei 2000 i arribà a ser capità de l’equip Es retirà el 2007

Campió soviètic d’acrobàcia aèria el 1986 Participà en l’operació de rescat de l’estació espacial Salyut-7 el 1985 Viatjà a l’estació Mir al novembre del 1988 i hi romangué fins a l’abril del 1989 Hi tornà entre el juliol del 1991 i el març del 1992 També es convertí l’any 1994 en el primer cosmonauta rus que viatjava en transbordador nord-americà —concretament, el Discovery— en un dels vols preparatoris de l’estació espacial Alpha En total, ha estat a l’espai 471 dies