Resultats de la cerca
Es mostren 782 resultats
arbre caducifoli

Arbre caducifoli
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Arbre les fulles del qual es mantenen actives durant un sol període vegetatiu.
Una vegada ha transcorregut aquest període, en general, les fulles s’assequen i cauen fulles caduques , com el castanyer però en algunes espècies les fulles assecades encara persisteixen llarg temps al brancatge fulles marcescents , com en el roure petri
carpí
Botànica
Tecnologia
Arbre de la família de les betulàcies, que pot atènyer 25 m, d’escorça grisa estriada, fulles ovades, acuminades, doblement serrades, infructescències en ament i amb involucres fructífers trilobulats.
Espècie pròpia d’Europa central i Àsia occidental, té el límit meridional al Llenguadoc Produeix una fusta blanca o rosada, de fibra sovint torçada i superfície llustrosa, molt apreciada en ebenisteria per la seva gran duresa superior a la del roure
La Bimba
Esport general
Setmanari
Setmanari satíric d’esports publicat a Barcelona el 1926.
Nasqué sota l’impuls que donà la revista Xut al gènere humorístic esportiu Tractava especialment de futbol i fou dirigida per Duvinyals , pseudònim d’Alfons Roure Hi collaborà el dibuixant Passarell Només se’n publicaren quatre o cinc números, que eren anomenats "bots"
Morella la Vella
Dena del municipi de Morella (Ports), al NW de la ciutat, entre el riu de Xiva i el Bergantes.
A més de les restes d’un poblat preromà, hi ha un important grup de pintures rupestres a les balmes de la Galeria Alta de la Masia, de la cova del Roure i de la Vinya, amb escenes de caça i de lluita
Revista Literària
Publicacions periòdiques
Publicació mensual en català fundada pel gener del 1883 a Barcelona per J.Freixes i Freixes, Alfons Parés, Gonçal Vehils i Jacint Laporta, que la dirigí.
Intentà de portar a terme una tasca de depuració lingüística i literària i disposà d’una molt notable llista de collaboradors Sardà, Roure, Guimerà, Oller, Bofarull, Pons i Gallarza i Matheu, entre molts altres Deixà de publicar-se per l’octubre del 1884
Els boscos mediterranis i submediterranis
Bosc mediterrani a les parts baixes de les muntanyes de Prades, a l'entorn del Glorieta MC La regió mediterrània septentrional, i més encara la submediterrània, són terra de bosc, baldament un secular procés d’humanització hagi reduït moltíssim la superfície de les masses forestals i hagi degradat la natura de les encara existents Els boscos mediterranis, densos i atapeïts, es compten entre les formacions vegetals més compactes d’entre les existents, cosa que contradiu la imatge que sovint hom en té Una estratificació singularment rica en components arbustius i lianoides, i pobra en herbes, n…
Castell de Montmarí (Pont de Molins)
Art romànic
Situació Un aspecte de les ruïnes del castell, erigides damunt una petita eminència del terreny N’és visible encara el mur perimetral de l’antiga construcció F Tur Les escasses restes del castell de Montmarí es troben en un tossal, prop de la riba dreta de la Muga, en un extrem del terme municipal de Pont de Molins a la divisòria amb el de Llers, a llevant del poble de les Escaules i a tramuntana de la vila de Llers Mapa 258M781 Situació 31TDG925855 Per visitar l’indret on s’aixecà el castell medieval de Montmarí cal anar a les Erugues, veïnat de masies del municipi de Llers, situat al nord d…
Lo Nunci
Setmanari
Setmanari de caràcter humorístic, editat a Barcelona del 21 d’octubre de 1877 al 9 de juny de 1883.
Publicà 300 números Fou dirigit de primer per Josep Feliu i Codina, i després, per Conrad Roure Hi collaboraren Frederic Soler, Emili Coca i FPelagi Briz, entre d’altres Apelles Mestres en fou el dibuixant més habitual Suspès governativament l’any 1878, durant dues setmanes sortí amb el títol Lo Pregoner
Enric Daniel i Ramona
Música
Compositor.
Nebot d’ Eusebi Daniel i Campalans Residí a París 1900-~1912 i a l’Argentina 1917-~1924 Autor d’obres per a piano, lieder , l’òpera inèdita Canigó i sarsueles en català La meva rosa no és per a tu , 1937, amb text d’Alfons Roure i en castellà També conreà la pintura i, professionalment, la fotografia
aiguardent de vi
Enologia
Begudes destil·lades
Aiguardent (60°-70°) obtingut per destil·lació del vi, sobretot dels vins blancs i lleugers.
La fabricació, amb alambins senzills, és feta a través d’una fase de destillació del vi i d’una segona fase de rectificació del líquid que en resulta, tot separant-ne caps i cues Per tal que envelleixi calen cinc o sis mesos, envasat en botes de roure L’aiguardent de vi és anomenat, en general, simplement aiguardent
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina