Resultats de la cerca

Giuseppe Piras, conegut com a Pino Piras , va ser el més popular dels cantants algueresos, el que va visitar més vegades el Principat de Catalunya i un dels pocs que han tingut accés a la producció discogràfica, amb àlbums com Pino Piras en Poema , Sàtira i Cançó Les seves cançons són sovint populistes, divertides i satíriques Vivva Sant Pere , L’embriagoni nat , La baralla , per bé que tendeixen al lirisme Calma de azul que engamja i a la reivindicació històrica icultural de l’Alguer La ginqueta El 1996 es publicà Il teatro di Pino Piras - Opere inedite i el 2007 les seves…

Participà en la guerra numantina 134-133 aC i formà part del cercle hellenitzant dels Escipions Escriví trenta llibres de Sàtires , dels quals només han pervingut 1300 versos Fou l’autèntic creador del gènere de la satura , o sàtira, i li donà la forma mètrica i el llenguatge definitius Influït per la comèdia àtica antiga i per la diatriba cinicoestoica de l’hellenisme, seguí, en la forma, una evolució que va de la polimetria emprada per Enni a l’hexàmetre Ric de possibilitats expressives, amb uns tons que recorden la comèdia plautina, vigorós en la invectiva i el retrat, atacà…

Autor de la novella Smrt’ chodi po horách ‘La mort camina per les muntanyes’, 1948, sobre la revolta nacional eslovaca del 1944 Entre la seva obra, centrada en la complexa realitat de la Txecoslovàquia socialista i caracteritzada per l’anàlisi psicològica i la força satírica, cal destacar la trilogia Dlhý čas čakania ‘Llarg temps d’espera’, 1958, Živí a mŕtvi ‘Vius i morts’, 1959 i Zvony zvonia na deň ‘Les campanes anuncien el dia’, 1961 Posteriorment tractà temes de l’actualitat en els reculls de contes Tmavý kút ‘Un racó fosc’, 1960 i Záznamy ‘Anotacions’, 1963, i a les novelles de …

És el comediògraf romà més important Sota una ambientació superficialment grega, les obres de Plaute són una sàtira de la vida romana de l’època Creà tipus i escenes que han perdurat al llarg dels segles Les seves obres contenen escenes de dues menes diverbium i canticum Les primeres eren diàlegs, mentre que les segones -les més nombroses-, generalment acompanyades de tíbia, eren recitades o cantades a una sola veu o en grup Tot el teatre de Plaute és versificat, i es creu que els tipus de rima i metre que emprà estaven molt vinculats a la música interpretada, almenys pel que fa al principi…

Estudià a les universitats de Virgínia 1932-33 i Johns Hopkins 1937-39, i en 1956-66 fou professor a la Universitat de Nebraska-Lincoln En Poems 1935 emprà formes arcaiques i revelà influències del darrer Eliot i dels nous “metafísics” anglosaxons, però hi reaccionà i a partir del 1940 partí de l’experiència humana directa i conreà la sàtira social Entre altres reculls, publicà Person, Place and Thing 1942, V-Letter 1944, premi Pulitzer 1945, Poems of a Jew 1958, White-Haired Lover 1968, Adult Book Store 1976 i Love and War, Art and God 1984 Dirigí la revista Poetry 1950-56, i…

Comerciant de mitges i membre d’una cambra de retòrica, les seves primeres obres teatrals encara foren escrites sota les directrius d’aquestes associacions Estudià llatí i s’acostà als cànons del teatre clàssic Traduí Sèneca, Sòfocles i Eurípides El 1637 fou inaugurat el teatre d’Amsterdam amb una obra seva Els termes de què tractà són generalment bíblics, sobretot després de la seva conversió al catolicisme ~1640 La força de la seva dramatúrgia està en la gran sonoritat de la versificació barroca Conreà la poesia lírica i la sàtira, a causa de la qual fou molt temut De les seves…

Iniciat en la carrera periodística, collaborà a El Matí  i en altres publicacions, i fou cap de redacció de l’agència de notícies Fabra Després del 1939 es dedicà a la traducció i a l’ensenyament del català Traduí obres de Pellico i d’Ibsen ja en els anys trenta i després de Baring, Wodehouse, Jerome, Sherwood i Gold-smith, entre d’altres Publicà diversos reculls de contes en què predominen la sàtira i la fantasia, com ara L’assídua concurrent i altres contes 1962, Farandola 1963 i Casos especials 1967 És autor de treballs literaris dispersos sobre Maragall i Verdaguer, entre d’…

Estudiós de llengües com ara el grec i el sard, exercí de professor d’aquestes llengües al liceu de l’Alguer Fou l’iniciador de la represa de relacions culturals catalanoalguereses en entrar en relació amb l’arqueòleg Francesc Martorell i Peña Manuel Milà i Fontanals, amb qui mantingué correspondència, el donà a conèixer a Catalunya en publicar-li un poema a Lo Gai Saber 1869 Uns quants anys més tard fou collaborador d’Eduard Toda, cònsol a l’Alguer, per mediació del qual esdevingué un dels delegats a l’Alguer de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques Fou autor de nombrosos poemes…

Fill d’una modesta parella d’actors teatrals, fou actor còmic i actuà per primera vegada a la famosa companyia de pantomimes de Fred Karno 1907 El 1913 debutà als EUA a la productora Keystone de Mack Sennett Els seus primers 34 films, encara rudimentaris, apunten la seva forta personalitat a partir de Caught in a cabaret Desenvolupà la seva poètica de vagabund romàntic, marginat de la societat —que es popularitzà amb el nom de Charlot —, amb la seva producció d’Essanay 1915, Mutual 1916-17 i First National 1918-22 Carmen 1916, Easy Street 1917, The Immigrant 1917, The Adventurer 1918, A Dog'…

En la seva joventut dirigí algunes obres teatrals i, collaborà, entre d’altres, en coreografies d’Alicia Alonso S'inicià en el cinema amb documentals que exalçaven la Revolució Cubana Carta del presidente Dorticós a los estudiantes chilenos , 1960 Ganaremos la paz , 1962 Primero de Mayo socialista , 1962 un dels quals Gente de Moscú , 1963, tanmateix, li comportà dificultats amb la censura que continuaren en produccions posteriors Després de la retirada del seu primer de ficció, la sàtira El bautizo 1967, s’exilià a Espanya, on es nacionalitzà a mitjan anys setanta i rodà La…