Resultats de la cerca
Es mostren 509 resultats
Josep Pedreira i Fernández
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura catalana
Editor i escriptor.
Fill de pares gallecs, fou combatent al front republicà durant la Guerra Civil de 1936-39 i després pertangué al Front Nacional de Catalunya El 1949 creà els Llibres de l’Óssa Menor, sèrie eclèctica de poesia catalana, on publicà autors joves, autors en procés de consolidar-se i autors consagrats —Riba, Espriu, Pere Quart, Vinyoli, Teixidor, Sarsanedas— El 1950 creà el premi Ossa Menor, de poesia, que es transformà en el Carles Riba a partir del 1959 També creà el premi de poesia Joan Salvat-Papasseit per a poetes novells o poc reconeguts En aquest sentit, es va fer responsable…
,
Companyia Ínfima La Puça
Companyia de pallassos fundada el 1979 per Joan Joan Busquets i Portero
i Òscar Rodríguez (Barcelona 1956).
Del 1983 al 1992 s’hi afegí Pep Salvat Barcelona 1957 El 1980 presentaren el primer espectacle Potti-Potti , el qual seguiren, entre d’altres, Pernassos 1983, Pasatruà 1989, Fes-te la Festa 1994, Els cavallers del nas vermell 1996 i Un cas com un cabàs 1999 Han creat i dirigit diversos programes a TVE Catalunya Picapuça 1986-88, Festes de Nadal 1988-89 i Puçastoc 1989-91 El 1992 treballaren per a TVE1, amb Amigos Olímpicos, on també han dirigit i presentat la Cavalcada de Reis 1995-98 Assumiren la direcció artística de la 3a i la 4a edició del Festival Internacional de Pallassos…
Cir II de Pèrsia
Història
Rei de Pèrsia (559-529 aC).
Fill de Cambises I, fou el creador de l’imperi aquemènida, ampliat després per Cambises II i Darius I Com en el cas d’altres personatges de l’Orient antic, els seus propagandistes generaren una llegenda sobre el seu naixement que intentava provar el destí privilegiat del nounat condemnat a mort pel seu avi Astíages, rei de Mèdia, hauria estat salvat per un matrimoni de pastors i hauria estat perdonat després per Astíages Governador d’Ansham, Cir s’uní als súbdits del seu avi, que s’havien revoltat, i entrà victoriós 554 a Ecbàtana, capital de Mèdia Sotmesa aquesta, emprengué des…
L’enciclopedisme català. 1860-2008
Ramon Llull o Francesc Eiximenis van ser els primers europeus que bastiren obres enciclopèdiques Però, per a editar grans enciclopèdies illustrades, calia esperar la segona meitat del segle XIX, amb les impremtes no manuals, el paper continu, la revolució dels transports i l’inici de la generalització de l’escola Enciclopèdies catalanes arreu del món De fet, l’elaboració d’enciclopèdies a Catalunya a partir de 1860-80 és el resultat d’una bona interacció entre empresaris, editors, professors universitaris, traductors, illustradors, gravadors, caixistes i llibreters, entre d’altres A més, cal…
Josep Subirà i Puig
Música
Musicòleg.
Vida Després de realitzar els primers estudis a Ciudad Real, localitat on residia des que tenia tres anys per raons familiars, el 1896 anà a Madrid per estudiar música al conservatori i dret a la universitat Tot i que es llicencià 1904 i doctorà 1923 en dret, no exercí mai la jurisprudència Durant els anys 1906-08 collaborà amb la Universidad Popular de Madrid impartint conferències per als treballadors, i del 1908 al 1910 fou secretari al consolat de l’Argentina a Anvers, on continuà estudiant estètica i història de la música De jove s’interessà per la composició musical, però en no assolir…
Tomàs Garcés i Miravet
Literatura
Música
Història del dret
Escriptor i advocat.
Es llicencià en dret i en lletres a Barcelona El 1919 fundà l’efímera revista Mar Vella i, posteriorment, collaborà a La Publicidad i després a La Publicitat , on signava sovint Ship-Boy Escriví també a Revista de Poesia , Revista de Catalunya i La Revista Fou un dels fundadors de Quaderns de Poesia El seu primer llibre, Vint cançons 1922, amb pròleg de Carles Riba, fou una revelació El cant somniós, però no oníric, la melangia sense desesperança i l’aire juvenil, de cançó o de romanç, obriren una altra via al simbolisme català, installat en el Noucentisme, entre Carner i Riba L’adjectiu…
, ,
Casa Editorial Espasa
Empresa fundada a Barcelona el 1860 per Josep Espasa i Anguera i el seu germà Pau, amb el nom d’Espasa Germans.
Ultra El Mundo Ilustrado , edità el Diccionari de la llengua catalana 1864-65, de Labèrnia, la Gramàtica catalana , d’Antoni de Bofarull i d’Adolf Blanc, i Poesies catalanes 1875, de Frederic Soler Durant un període 1881-97 s’associaren amb llur cunyat Manuel Salvat sota el nom d’ Espasa i Companyia Pau Espasa es retirà del negoci el 1877 Ha publicat obres monumentals en castellà, de viatges, d’arqueologia i sobretot de medicina, a més de novelles en fascicles i publicacions periòdiques Des del 1908 l’editorial fou continuada pels seus fills Josep, Joan i Lluís Espasa i Escayola…
Armand Cardona i Torrandell
Pintura
Pintor.
Després d’una formació humanística, s’inicià en la pintura Adoptà en la seva obra, testimoniatge plàstic del món actual, moltes de les possibilitats materials de l’art nou Són característiques les seves composicions bigarrades, plenes de rostres humans, elements calligràfics i inscripcions que defineixen la seva iconografia particular Plasmà l’obra en “cicles” Retaules de la gent 1956, Barques, Màquines 1957, I cicle de les Testes 1958, Testimonis, Empremtes, Paisatges concrets 1959-60, Abismes, Contemplacions espacials, L’home d’Hiroshima 1961, II cicle de les Testes 1962-63, Univers…
Carme Sansa i Albert

Carme Sana i Albert, en la representació d’Aloma
© TNC / David Ruano
Teatre
Actriu.
Formada a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, des del final dels anys seixanta, ha estat una de les actrius més assídues de l’escena catalana Ha interpretat obres molt diverses, d’autors Salvador Espriu, Bertolt Brecht, Marguerite Duras, Carles Batlle, Albert Mestres, Claudio Magris, sota la direcció de Joan Castells, Boris Rotenstein, Ricard Salvat o Calixto Bieito Ha estat també important el seu vessant de recuperació del cabaret català Ha actuat també molt sovint a la televisió, tant en obres teatrals com en sèries i telefilms, gairebé sempre per als canals en català Hom pot…
Marc Vitruvi Pol·lió
Arquitectura
Arquitecte, enginyer i tractadista romà.
La seva activitat d’arquitecte i d’enginyer es desprèn de testimoniatges literaris, però no en resta cap vestigi conegut És famós, en canvi, pel seu tractat teòric d’arquitectura, en deu llibres De Architectura , escrit entorn de 27-23 aC i dedicat a August, sobretot perquè és l’única obra d’aquesta mena que l’antiguitat ha transmès, malgrat que, seguint l’exemple de texts grecs semblants, a Roma mateix foren escrits molts altres tractats, a més del de Vitruvi Versa sobre tota la problemàtica de l’arquitectura, des de la formació de l’arquitecte i els materials de construcció fins a l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina