Ramon Llull o Francesc Eiximenis van ser els primers europeus que bastiren obres enciclopèdiques. Però, per a editar grans enciclopèdies il·lustrades, calia esperar la segona meitat del segle XIX, amb les impremtes no manuals, el paper continu, la revolució dels transports i l’inici de la generalització de l’escola.
Enciclopèdies catalanes arreu del món
De fet, l’elaboració d’enciclopèdies a Catalunya a partir de 1860-80 és el resultat d’una bona interacció entre empresaris, editors, professors universitaris, traductors, il·lustradors, gravadors, caixistes i llibreters, entre d’altres. A més, cal tenir presents també unes interessants connexions internacionals.
Primeres publicacions
El període 1887-99, l’editorial Montaner i Simon (que va tenir la seu al carrer d’Aragó, a l’Eixample de Barcelona, on és ara la Fundació Tàpies) publicà el Diccionario Enciclopédico Hispano-Americano (DEHA) . Una enciclopèdia, doncs, adreçada també a Amèrica. L’any 1911 va ser publicat tot sencer, conjuntament, per la casa editorial W. M. Jackson de Londres i per la Simonds Corp. de Boston.
D’altra banda, el primer volum de l’Enciclopedia Universal Ilustrada Europeo-Americana (EUIEA), de l’editorial Espasa, és del 1905. El director tècnic fou Miquel Utrillo, l’enginyer industrial modernista que havia viscut a París (on donà el seu nom al futur pintor Utrillo) i als Estats Units, i que dissenyà l’edifici de Maricel a Sitges. Els col·laboradors constituïren una nòmina impressionant de científics, tècnics i escriptors de primera categoria, de banda i banda de l’Atlàntic. El resultat fou una de les enciclopèdies generalistes més importants i més voluminoses fetes a Europa. L’editorial Espasa esdevingué un gran centre productor, amb oficines i magatzems a moltes ciutats americanes, un bon exemple del que fou la primera globalització. El debut de Josep Espasa com a editor se centrà ja abans en l’obra Diccionari de la llengua catalana, de Pere Labèrnia (1860).
Cal esmentar igualment la primera edició del Diccionari Enciclopèdic de la Llengua Catalana (DELC) , de Salvat Editors de Barcelona, del 1910. Després se’n feren altres edicions, excepte els anys “impossibles” del període 1938-1968, quan, així i tot, Salvat acollí Jordi Rubió i Balaguer, perseguit per la dictadura del 1939. L’edició que començà el 1968, es va fer amb fascicles setmanals, que es venien als quioscos i duien una coberta de Joan Miró. Salvat edità igualment enciclopèdies en llengua castellana fetes per catalans, amb mercat, també, a Amèrica.
Dirigida per Josep Fiter i Inglés, en 1912-13, es va publicar l’Enciclopèdia Catalana Moderna (ECM). Els editors foren Manuel Soler, de Buenos Aires, i Josep Gallach, de Barcelona. Aquest darrer, a partir del 1928, edità una substanciosa Geografia Universal dirigida per Ferran Valls i Taberner i Gonçal de Reparaç. Els articles eren signats per especialistes de l’estat espanyol, i també de Coïmbra, Belfast, París, l’Havana, Mèxic, Caracas, Bogotà, Lima, Paraguai, Rio de Janeiro, Montevideo i La Plata.
A Mèxic, UTEHA i Grijalbo
La gran realització de l’editorial mexicana UTEHA, Unión Tipográfica Hispano Americana, creada per exiliats espanyols i dirigida per Estanislau Ruiz i Ponsetí, que havia estat sotsconseller d’economia de la Generalitat, fou el Diccionario enciclopédico UTEHA. Editat a Mèxic a partir del 1950, hi col·laboraren Miquel Santaló (geografia), Francesc Carreras i Reura (química), Albert Folch i Pi (farmàcia), Lluís Ferran de Pol (literatura) i Pere Calders (il·lustració).
Joan Grijalbo i Serres, antic membre del Consell d’Economia de Catalunya, creà una editorial a Mèxic, Edicions Grijalbo, que, entre altres moltes obres, edità traduccions en castellà de diccionaris enciclopèdics temàtics de filosofia i d’economia de l’Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica. El traductor, August Vidal, vivia exiliat a Moscou. D’altra banda, el Diccionario soviético de filosofía, traduït per Vidal, es publicà primer a Montevideo (1946) i després a Mèxic, l’Havana, San Salvador, Guantánamo i Bogotà.
A l’Argentina, el DENT i la GEA
Manuel Serra i Moret, antic president del Consell d’Economia de Catalunya exiliat, amb Sara Llorens, a l’Argentina, confegí una petita enciclopèdia molt ambiciosa amb el títol de Diccionario Económico de Nuestro Tiempo (1944). Al segle XXI, aquest diccionari s’ha digitalitzat i es troba, sencer, a la xarxa d’Internet.
Dídac A. de Santillán, antic conseller d’Economia de la Generalitat exiliat a Buenos Aires, on, com Serra i Moret, ja havia viscut abans del 1931, va dirigir la Gran Enciclopedia Argentina. Aquesta obra fou, com la de UTEHA pel que fa a Mèxic, la primera gran enciclopèdia realitzada a la República Argentina.
La GEC
El primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana, la GEC, va sortir al carrer el 1969. El publicava Edicions 62 i els seus directors eren Jordi Carbonell i Max Cahner. Posteriorment ho edità Enciclopèdia Catalana i en foren els seus directors Joan Carreras i Jesús Giralt. El volum 15, el darrer, es publicà el 1980. Ha estat l’esforç més ambiciós i més reeixit de bastir una enciclopèdia universal en llengua catalana.
El 1997, la GEC –que, des del 1980, s’havia anat ampliant i actualitzant– esdevingué la segona enciclopèdia del món amb una edició en línia a Internet. La primera havia estat la Britannica, editada a Chicago. La Hiperenciclopèdia (actualment l’Enciclopèdia), en llengua catalana, i Encyclopaedia, en llengua anglesa, són, doncs, les versions digitals de la GEC.
Traduccions i adaptacions
L’enciclopèdia francesa Larousse fou traduïda al castellà per Planeta (1967-76) i al català per Edicions 62 (1990-2004). Ulisse. Enciclopedia della ricerca e della scoperta (Roma) fou traduïda i adaptada al català per Edicions Ulisses. Proa. Enciclopèdia catalana temàtica, publicada per Enciclopèdia Catalana (1997-99), es va traduir i adaptar de l’original italià, publicat per la UTET (Unione Tipografico Editrice Torinese) a Torí. L’Enciclopèdia temàtica Oxford és una traducció de l’original, editat en llengua anglesa per l’Oxford University Press i en català per Edicions 62 (1998-2002).
Biosfera
Dirigida per Ramon Folch i Guillén i Josep M. Camarasa, els onze volums de l’enciclopèdia Biosfera (1992-1998) editats per Enciclopèdia Catalana han estat traduïts a l’anglès, amb el títol Encyclopaedia of the Biosphere (2000), per Gale Group, de Detroit, Michigan, als Estats Units; i a l’alemany: Die Biosphere. Die Lebensraum der Erde (2004), per l’Institut Brockhaus, a Manheim, Baden-Württemberg, Alemanya.
Josep Pijoan i Soteras
Josep Pijoan i Soteras (Barcelona, 1881 – Lausana, 1963), arquitecte, poeta i museòleg, fou el primer secretari general de l’IEC, l’Institut d’Estudis Catalans, la màxima institució acadèmica catalana. El 1914 començà a treballar, successivament, en diverses universitats del Canadà, de Califòrnia i de la costa est dels Estats Units. El 1927 publicà una History of Art a Nova York i Londres. Des del 1931, esdevingué l’“editor of major art-history encyclopedia: Summa Artis”. Dirigí, i va escriure en bona part, aquesta voluminosa enciclopèdia temàtica d’art editada per Salvat, que, al segle XXI, encara continua. El 1977, l’editorial Odeon de Praga publicà en txec una adaptació en deu volums, situada entre la History i la Summa. Fins l’any 1989, primer Odeon, i després l’editorial Balios, en feren quatre edicions de 40 000 exemplars cadascuna.