Resultats de la cerca

Bé que en el teatre grec i romà era aprofitada la llum del dia, hom emprava altres sistemes per a aconseguir efectes especials En els drames litúrgics els elements normals d’illuminació torxes, teies, etc tenien un valor simbòlic El teatre de l’Opéra, de París 1822, utilitzà per primera vegada la llum de gas La incorporació de la llum elèctrica 1846 creà un problema d’ombres, que hom volgué resoldre amb el sistema tetracolor llum blava, groga, blanca i vermella, però no fou resolt fins el 1883, amb la utilització, al Teatro alla Scala de Milà, dels llums d’arc voltaic i els…

Estudià a Roma L’any 1919 debutà a Viterbo amb I Puritani , de Bellini La gran extensió i bellesa de la seva veu el convertiren aviat en un dels primers tenors mundials El 1922 es presentà al Teatro alla Scala de Milà i al Liceu de Barcelona amb Rigoletto , de Verdi Des d’aleshores actuà per tot el món i enregistrà discs El 1935 tornà al Liceu, i hi actuà habitualment fins el 1945 hi cantà encara sorprenentment el 1972 Casat amb la soprano valenciana Maria Ros, s’establí a Burjassot El 1975 cantà al Teatre Principal de València, en un homenatge que li fou tributat Escriví Voci…

Format als conservatoris de Buenos Aires i París, a partir del 1929 fou director del Teatro Colón de Buenos Aires Aquest càrrec li permeté dirigir orquestres d’indrets d’arreu del món, com ara l’Uruguai, Cuba o Austràlia Com a compositor també obtingué diversos èxits La seva òpera Proserpina y el extranjero 1951, per exemple, li valgué el Premi Verdi del Teatro alla Scala de Milà 1952, prestigiós escenari on pogué representar l’obra Una altra de les creacions importants de Castro fou també una òpera, Bodas de sangre , basada en l’obra homònima de F García Lorca, que s’estrenà a…

Estudià solfeig i piano al Conservatori de París El 1923 es casà amb el tenor Maurice Sens, que la feu estudiar amb Lucette Korsoff El 1927 debutà a la Scala de Milà en el paper de Freia, de L’or del Rin Dos anys més tard hi interpretà els papers de Donna Elvira Don Giovanni i d’Elisabeth Tannhäuser Inicià així una intensa carrera que la convertí en una de les sopranos dramàtiques més importants de la seva generació, amb una seixantena de papers en el seu repertori, que interpretà arreu del món, aplaudida especialment en Turandot i La Gioconda Després d’un accident…

De molt jove ja mostrà bones aptituds per a la música Tingué com a mestre de piano i solfeig Ramon Vilanova El 1852 estudià cant a París i el 1854, malgrat l’oposició familiar, es traslladà a Milà, on inicià la seva carrera Allí amplià estudis de cant amb F Lamperti, entre altres El 1857 debutà al Teatro Carcano de Milà interpretant el paper d’Eleonora en Torcuato Tasso , i el 1858 cantà per primera vegada amb molt d’èxit al Teatro alla Scala Actuà durant tres temporades a Mòdena, i cantà als teatres de Perusa i Casalmaggiore i també a Madrid, Barcelona, Nova York i París Fou…

Inicià la seva trajectòria com a afeccionat, però ben aviat, aconsellat pel tenor Luis Lima, començà els estudis de cant al conservatori de la seva ciutat natal i, parallelament, realitzà els de medicina Aviat debutà al Teatre Arriaga de Bilbao en petits papers Finalment, el 1990 debutà a la Zarzuela de Madrid en el paper de Joaquín de la sarsuela La del manojo de rosas , de P Sorozábal A partir d’aquí inicià una brillant carrera que l’ha dut a la Scala de Milà, l’Òpera de Viena, el Covent Garden i el Festival de Salzburg, on debutà a l’estiu del 1998 en el paper de Rodrigo del…

Inicià la carrera de teologia a Friburg, però Vittorio Gui l’animà a dedicar-se al cant, que estudià a Milà El 1947 interpretà el paper de Varlaam de Borís Godunov a Trieste i un any després debutà amb èxit a la Scala de Milà El 1953 representà un memorable Falstaff a Edimburg, actuació que de seguida l’encasellà en papers còmics Fou un Leporello Don Giovanni i un Bartolo El barber de Sevilla de referència, i fins i tot interpretà a Salzburg Osmín, en una exitosa producció d' El rapte del serrall 1965 Participà en les estrenes mundials d’òperes de G Petrassi i GF Malipiero i…

Debutà a 14 anys amb un recital de piano Posteriorment estudià al Conservatori de Milà, centrat principalment en la composició i la direcció d’orquestra El 1943 fou nomenat director artístic del Teatre Coccia de Novara Enfrontat amb el règim feixista, fou confinat a un camp de treball a Alemanya i després a Settin, d’on s’escapà Debutà a la Scala l’any 1945 i el 1949 dirigí l’Orquestra de la NBC als EUA, convidat per A Toscanini Un any després participà al Festival d’Edimburg i inicià una sèrie d’enregistraments amb l’Orquestra Filharmonia Morí en un accident aeri En honor seu s’…

Estudià música a Florència i continuà els estudis a Siena i a Salzburg Perfeccionà la seva tècnica als Estats Units, amb Rafael Kubelik i Leonard Bernstein, fet que li permeté dirigir diferents orquestres En un principi compaginà la tasca artística amb la docència a Berkeley 1956-58 i en altres universitats dels Estats Units Novament a Europa, fou director a la Scala de Milà, i del 1969 al 1972 dirigí l’Orquestra Simfònica de la RAI de Torí Interessat per la música del segle XX, el seu repertori inclou obres d’autors contemporanis, com ara Darius Milhaud i Goffredo Petrassi, dels…

Féu estudis al Reial Conservatori de la seva ciutat i després treballà amb Erik Werba a Viena i Geoffrey Pearsons i Vera Rosza a Londres El 1982 debutà a l’òpera de Basilea i el 1984 participà en el Festival d’Aix amb La finta giardinera Mozart A partir d’aquell moment desenvolupà una important trajectòria internacional, amb actuacions a Ginebra, Colònia, Berlín i el Covent Garden londinenc El 1987 debutà a la Scala de Milà També treballa el repertori liederístic acompanyada pel pianista Bengt Forsberg Al llarg de la seva carrera ha demostrat una gran qualitat i versatilitat…