Resultats de la cerca
Es mostren 811 resultats
pregadeu
pregadeu
© Fototeca.cat
Entomologia
Insecte de l’ordre dels dictiòpters, de la família dels màntids, de cos allargat i amb una talla que va dels 45 mm els mascles fins als 75 mm les femelles.
És de color generalment verd, però també pot ésser marró o groguenc té les potes anteriors molt diferenciades amb funció prensora, amb dues rengleres d’espines contraposades amb les quals pot estripar les seves preses De règim diürn, habita els llocs secs i assolellats, on practica amb gran agilitat la cacera d’altres insectes de gran ferocitat, arriba al canibalisme, sobretot en el moment de l’acoblament, durant el qual sovint es menja viu el mascle
gríl·lids
Entomologia
Família d’insectes ortòpters omnívors, de llocs càlids i secs, que inclou els grills típics.
pim-pam
Onomatopeia que imita un seguit de cops secs o de trets d’arma de foc.
mul
Mastologia
Zootècnia
Híbrid de l’ase i l’egua o del cavall i la somera.
A causa de la seva gran resistència i de la seva forma, superior a la dels seus progenitors, és molt emprat per a transportar càrregues per llocs muntanyencs, difícils i arriscats, i especialment per a transportar material militar en zones de muntanya Llur adaptació als climes àrids i als terrenys pedregosos els fa insubstituïbles en els llocs secs de predomini minifundista, on el tractor resulta antieconòmic Hom els empra en petites explotacions agrícoles d’àrees pobres Tant el mul com la mula són infecunds
tocotrienol
Bioquímica
Membre de la família de la vitamina E.
Juntament amb els tocoferols, els tocotrienols tenen l’activitat antioxidant en medis lipídics característica de la vitamina E Com en els cas dels tocoferols, hi ha quatre tocotrienols alfa, beta, gamma i delta Els tocoferols i els tocotrienols comparteixen estructura i propietats, i es diferencien pel fet que els tocotrienols tenen tres dobles enllaços en la cadena lateral de la molècula Els tocotrienols es troben de forma natural en els olis vegetals comestibles i en alguns fruits secs, però en proporció molt més petita que els tocoferols
bardissa
Geobotànica
Formació vegetal, sovint espessa i impenetrable, constituïda especialment per lianes i per arbusts espinosos de fulla caduca, entre els quals dominen l’esbarzer, l’aranyoner i l’arç blanc.
Als Països Catalans, a les contrades mediterrànies humides, és molt freqüent la bardissa d’esbarzer i roldor de l’Empordà al Rosselló, en ambients més secs, la bardissa d’espinavessa i a la muntanya mitjana apareixen bardisses riques en esbarzers i rosers silvestres, de diverses espècies, les anomenades bardisses muntanyenques En general, les bardisses es fan en sòls profunds i força humits, als marges dels camps, on formen tanques, i a les vores dels boscs Sovint substitueixen temporalment comunitats forestals destruïdes per l’home ©
eriçó
eriçó
© Fototeca.cat
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels insectívors, de la família dels erinaceids, d’uns 30 cm de llargada i amb les parts superiors del cos i els flancs recobertes de punxes.
Habiten en llocs secs i entren en letargia per sota dels 12°C S'alimenten de fruits, petits invertebrats i àdhuc algun rèptil, com les serps Llur sistema de defensa és molt particular, car es fan una pilota exposant les punxes a l’enemic L' eriçó clar E algirus es diferencia de l' eriçó fosc E europœligus pel fet de tenir les orelles més grosses i les punxes de damunt del cap dividides en dues porcions per un solc Aquestes dues espècies habiten als Països Catalans
Fi de la política de visats per als cubans als Estats Units
A una setmana d’acabar el mandat, el president dels Estats Units, Barack Obama, posa fi al tracte diferenciat dels immigrants cubans L’anomenada política de peus secs / peus mullats donava el visat de residència a qualsevol cubà identificat dins dels Estats Units En canvi, eren retornats a l’illa els cubans interceptats al mar A partir d’ara, els cubans seran tractats de la mateixa manera que la resta dels immigrants El president justifica el canvi per la normalització de relacions entre ambdós estats l’any anterior
obac
Geomorfologia
Vessant d’una muntanya que dóna al N a l’hemisferi nord i al S a l’hemisferi sud.
L’obac és orientat talment, que els raigs solars no hi tenen tanta incidència com en el vessant contrari, és a dir, el solell o solana És, doncs, un sector més ombrívol, menys calorós, més humit En els països secs és el vessant caracteritzat per una vegetació més densa La diferència entre obac i solell, molt sensible a les latituds mitjanes, es perd tant a les latituds pròximes als pols com a les situades a prop de l’equador El terme bac abunda en toponímia catalana aplicat a masies, partides rurals, etc
bitxo
Fruits de bitxo
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Varietat de la pebrotera
, de fruits petits i allargats en forma de banya, intensament picants a causa de llur alt contingut en capsaïcina.
Són molt emprats com a condiment, secs o en pols, tant els de les varietats corrents a la península Ibèrica com d’altres de semblants conreades a l’Amèrica tropical, com les de Caiena, de Tabasco, el chile , l' ají i les conreades al subcontinent indi, que entren en la composició de molts plats i salses típics El bitxo té propietats estimulants de la digestió i carminatives En forma de tintura, és emprat externament com a rubefaent, contra dolors reumàtics, torticoli, etc A vegades hom empra la planta com a ornamental
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina