Resultats de la cerca
Es mostren 689 resultats
eustatisme
Geologia
Variació del nivell dels oceans per diverses causes geològiques.
L’augment, o transgressió, del nivell dels oceans es deu a l’acumulació gradual de sediments en el fons, a la fusió de les glaceres, a la formació de serralades al fons dels oceans per l’acció de moviments tectònics suboceànics o a la isostàsia El descens, o regressió, és originat per esfondrament de la cubeta de sedimentació d’origen tectònic o per la formació de glaceres Hom anomena eustatisme diastròfic el que ha donat lloc a nombroses superfícies d’erosió en funció dels diferents nivells marins corresponents a moviments eustàtics produïts per moviments isostàtics, i…
estuari
Estuari que forma el riu Bou Regreg a l’Atlàntic
© Corel Professional Photos
Geografia
Àmplia secció terminal d’un riu, afectada per les marees.
L’origen d’una gran part dels estuaris actuals es deu a la transgressió flamenca, que inundà zones baixes i, per tant, les desembocadures fluvials es poden originar també per esfondrament del sector costaner corresponent Els estuaris es formen normalment al llarg de les costes baixes i planeres, obertes a les mars i els oceans amb un alt grau de marees Els sediments són formats per una gran quantitat de llims, d’origen continental o marí, els quals són desplaçats regularment per la marea en un continu moviment de flux i reflux Els estuaris faciliten la penetració de les…
William Maurice Ewing
Geologia
Geofísic nord-americà.
Fou professor de geologia a la Universitat de Columbia Nova York de 1944 a 1974 i director de l’observatori geològic Lamont-Doherty associat a aquesta universitat de 1949 a 1974 Estudià sobretot els moviments sísmics en l’escorça terrestre i en el mantell superior oceànic, i postulà la relació entre les falles de les serralades centrals transoceàniques amb els terratrèmols, que es propagarien arreu del globus terraqüi amb caràcter episòdic Féu també recerca sobre sediments marins, acústica submarina i el 1939 feu les primeres fotografies dels fons abissals Publicà, entre altres,…
Himàlaia
Vista d’una de les nombroses valls que es formen a la regió de l’Himàlaia Mitjà
© Corel Professional Photos
Serralada
Gran sistema muntanyós de l’Àsia meridional.
S’estén, en sentit longitudinal, de la vall de l'Indus, al NW, a la vall del Brahmaputra, al SE, i en sentit transversal, del Tibet, al N, a la plana indogangètica, al S La seva longitud és d'uns 2500 km, i l'amplària mitjana, de 200 a 300 km Molts dels seus pics superen els 7000 i els 8000 m d'altitud A la part central forma un gran arc convex cap a la plana del Ganges Separa la Xina i l'Índia, però comprèn, així mateix, territoris d'altres països el Pakistan, el Nepal i Bhutan Format al llarg de la gran orogènia terciària, durant el Mesozoic i part del Paleozoic, el seu emplaçament actual…
Les espores i el pol·len fòssils
El pollen de les fanerògames i les espores de les criptògames formen part del grup de microfòssils orgànics caracteritzats per la seva bona conservació en el sediment, gràcies a la resistència de la seva paret, en part formada per esporopollenina Una altra característica que els és comuna són les seves petites dimensions i la possibilitat d’ésser transportats pel vent a grans distàncies abans de sedimentar-se, cosa que permet que tinguin una àmplia dispersió És important el fet que posseeixen una estructura i una escultura externa característiques, ja…
megaturbidita
Geologia
Capa turbidítica molt potent, generalment de composició carbonàtica o mixta silícica/carbonàtica.
Les megaturbidites es troben intercalades en sediments marins profunds de tipus flysch Poden tenir gruixos de desenes o fins i tot de centenars de metres, i presenten una continuïtat lateral a escala de conca, constituint bons nivells guia de correlació estratigràfica Comunament tenen un terme inferior de caire bretxoide, seguit de termes de sorra i argila granuloclassificats El seu origen és lligat a esdeveniments catastròfics, associats a collapses de les plataformes de marge de conca El mecanisme de transport del sediment correspon a un flux massiu per exemple, un debris flow…
geoarqueologia
Arqueologia
Ús en arqueologia de conceptes i mètodes elaborats per la geologia.
La utilització de nocions pròpies de la geologia, com ara estratigrafia, sedimentologia o fòssil director, és útil perquè les dues disciplines tenen un caràcter històric i busquen reconstituir una cadena d’esdeveniments a partir del registre sedimentari que n'és la conseqüència Un concepte relacionat és el de geologia arqueològica, que es pot definir com l’estudi de problemes arqueològics que són també rellevants per al coneixement del passat humà Les aplicacions principals es relacionen amb la reconstrucció dels paleopaisatges, l’estudi dels sediments arqueològics –cada vegada…
Vosges
Serralada
Serralada de l’E de França, paral·lela a la riba esquerra del Rin, estesa al llarg de 250 km en direcció SW-NE, entre la vall de Saverne (al N), el pas de Belfort (al S), l’altiplà triàsic de la Lorena i els turons argilosos de les Faucilles (a l’W) i la plana alsaciana (a l’E).
Originada en l’aixecament hercinià de l’era primària i recoberta successivament de sediments juràssics i cretacis, l’erosió de les aigües i el contracop de l’aixecament alpí hi obriren la vall del Rin, que la separa de la cadena contraposada de la Selva Negra S'eleva cap al S, on culmina a 1 424 m d’altitud al ballon de Gebweiler, i davalla fins a 400 m cap al N/> Els cims més alts són constituïts per roques cristallines, mentre que al voltant dels ballons presenten estrats de gres roig de fins a 500 m de gruix El bosc que cobreix els vessants ha tingut un gran paper en l’…
Aigüestortes

Riera al parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
© Fototeca.cat
Petit pla (1.818 m alt.), a la vall de Sant Nicolau (municipi de la Vall de Boí, Alta Ribagorça), entre l’estany Llong i l’estany de la Llebreta.
És cobert de bosc pins i avets i de prat natural, en el qual el riu forma una sèrie de meandres i d’illes, en una de les quals es troba la petita capella, moderna, del Sant Esperit Té l’origen en un antic llac reblert per les aportacions de sediments procedents del barranc de Morrano Al final del pla hi ha una presa que desvia les aigües del riu de Sant Nicolau cap a la central de Caldes, a través d’una galeria a pressió de 5746,6 m de longitud Els seus valors paisatgístics han estat protegits amb la declaració de parc nacional a favor de la zona on es troba inclòs aquest indret…
llicorella

Pissarres en una teulada de Tavascan
© Xevi Varela
Mineralogia i petrografia
Roca esquistosa, situada a l’inici del metamorfisme, que prové de la consolidació de sediments argilosos.
Bé que el grau de metamorfisme és baix, hi ha hagut una orientació dels minerals, la qual cosa fa que presenti una exfoliació notable en plaques Per aquesta propietat és molt emprada en la construcció, especialment per a recobrir les teulades Les llicorelles són molt abundants a tota la zona pirinenca Hom també l’anomena pissarra
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina