Resultats de la cerca

Carmelità, fou doctor en teologia El 1701 publicà a Girona una extensa collecció de miracles amb el títol Llibre de miracles de Nostra Senyora del Carme , que fou molt reeditada hom en coneix quatre edicions més a Girona 1750, 1790, 1802 i una altra sense data, dues a Barcelona 1730, 1863 i una a Vic 1883 L’obra conté també una història de l’orde carmelità, i molts dels miracles, els que tenen una major vivacitat, es refereixen a poblacions catalanes

El 1048 a la quadra de Benviure hi havia una església, de la qual no consta l’advocació El 1065 un personatge anomenat Bernat deixà a Sant Miquel de Benviure un mas i terres La capella, havent estat destruïda en la guerra de Successió, va ser reconstruïda el 1742 per la senyora del casal del Bori, Vicenta Bòria i Gomes, vídua de Barrientos El 1851 encara s’hi celebrava missa Ara en queden vestigis molt escassos adossats a la torre de Benviure

Fill de Dalmau de Palou Es casà amb Francesca del Vilar i amb Constança, segurament senyora del castell de Curull i de la força del Vilar Fou ambaixador de Jaume II i d’Alfons III de Catalunya-Aragó a la cort francesa El seu epistolari amb aquest darrer revela un magnífic estil narratiu i una àmplia curiositat El 1332, de retorn d’una difícil missió a França, fou nomenat batlle i administrador de la Vall d’Aran Morí arran de la Pesta Negra

Frare carmelità, subprior del convent de Perpinyà És autor del llibre Fènix català, o Llibre del singular privilegi, favors, gràcies i miracles de Nostra Senyora del mont del Carme Perpinyà 1644, en el qual defensa amb contundència l’ús de la llengua catalana Precedeixen l’obra un bon nombre de poesies liminars, moltes de les quals deuen ser compostes pel mateix autor Cap al final hi ha uns Goigs de la Immaculada Concepció El llibre incorpora també un “Elenc dels escriptors catalans”, curt repertori de 190 noms

De família noble, senyora de Castellet del Penedès, fou degà de l’església de Girgenti i abat comendatari del monestir basilià de la Grotta Sicília Fou nomenat abat comendatari del monestir de Montserrat Durant el seu episcopat, manà imprimir el missal de Vic 1496 i volia imprimir el breviari Arranjà els problemes de jurisdicció que mantenien els canonges de Manresa amb l’església de Vic Assistí a la cort de Barcelona 1493, ciutat on féu llargues estades Fou president de la generalitat de Catalunya 1491-93

Fill del vescomte Guiniguís, dit Mascaró, i de Gerosòlima, dita Gudrielda Es casà amb Aurúcia, i després amb Adelaida, senyora d’Ogern El seu hereu, Amat, que el succeí en el vescomtat, prengué el cognom o apellatiu de Montsoriu Posseí importants béns a Osona, compartits amb el seu germà Sisemund d’Oló És el probable tronc dels llinatges de Montcada i de Sesagudes Montseny pels seus suposats fills Ramon, senyor de Lloret, i Guillem, que rebé successivament els apellatius de Muntanyola, de Vacarisses i de Montcada

Segons una de les versions de la llegenda osiríaca, era germana d’Isis i d’Osiris i muller i germana de Seth En aquest mite, és partidària d’Osiris, la mort del qual plora en unió d’Isis Lamentacions d’Isis i de Neftis, Càntics d’Isis i de Neftis Hom la representava com una dona amb corns que envolten el disc solar o, més sovint, com una dona coronada pels dos jeroglífics del seu nom Nbt , Ḥwt , és a dir, ‘Senyora del Castell’

Vida i obra Fou procurador i mandatari del cardenal Roderic de Borja el 1483, i canonge de Palerm el 1489, on residia Participà a la justa poètica en llaor de la Mare de Déu del 1474 amb la troba Parlar de vós, alta senyora nostra , i defensà el grat en la Qüestió moguda per mossèn Fenollar, prevere, a mossèn Joan Vidal, prevere, e a En Verdanxa e a En Vilaspinosa, notaris Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel

Fou fundat el 1956 per un grup de residents de Sarrià de Dalt i conegut amb les sigles ADC Fitxà jugadors vinguts sobretot de Girona, entre els quals cal destacar el pivot Joan Bouzas, que esdevingué un referent al final dels anys cinquanta El 1962 es construí un complex esportiu i es crearen les seccions de botxes, escacs i teatre L’època de millor joc fou al final de la dècada dels seixanta El 1976 es fusionà amb el Grup Esportiu Nostra Senyora de Montserrat, de Sarrià de Baix, i crearen la Unió Esportiva Sarrià

S’inicià al CC Prat de la Riba 1935-36 i, posteriorment, jugà al Club Poliesportiu Nostra Senyora de la Medalla Miraculosa 1939-41 i La Salle Comtal 1946-53 Feu d’entrenador en diversos clubs adscrits a la competició eclesiàstica de l’Obra Atlètica Recreativa, on també ocupà càrrecs directius, tant en la Junta Rectora com en el Collegi de Preparadors També formà part de la junta directiva de la Federació Catalana de Basquetbol 1976-81 Rebé la medalla Forjadors de l’Esport 1995 i fou considerat històric del bàsquet català 2006