Resultats de la cerca

Li fou annexada la grandesa d’Espanya el 1714 El títol passà per enllaç 1890 als Galard de Brassac de Bearn, comtes de Marsan

Passà als Cortit 1571, als Bartomeu 1574, als Agulló 1613, als Ribera 1625 i, des del 1741, als marquesos de Gironella

Passà als Cardona-Anglesola, ducs de Somma, i als Osorio de Moscoso, ducs de Medina de las Torres

El 1591 li fou confiscada al justícia d’Aragó Juan de Luna y Celdrán i el 1609 fou concedida a Juan de Chávarri i Larrain Passà als Albizu, als Bonfill el 1673, per adjudicació, als Molina, als Zamora, als Dara, als Franquet, als Sirera i als Pérez

Dels Mediona passà als Durfort, als Calders i als Ferran Gaspar de Ferran i de Calders la vinculà el 1583, i per mort sense fills passà a Elisabet Castellana de Mesquita i de Ferran, muller del primer comte del Castell de Centelles A la mort sense fills de llur filla Alamanda Carròs de Centelles i de Mesquita, passà de nou als Calders, barons de Segur En morir sense fills Ramon Calders-Ferran i Lleu passà a la seva muller Teresa de Marimon i Roger, però li fou posat plet pels Calders, que el perderen 1662 Mitjançant un casament s’arribà a un arranjament familiar Els Calders el 1689 la…

La senyoria fou adquirida el 1463 pel vicecanceller del Regne de València, Jaume Garcia d’Aguilar, mestre racional des del 1468 Una besneta seva, Jerònima d’Aguilar, es casà amb Pere Asnar Pardo de la Casta, i llur fill, Joan Asnar Pardo de la Casta, heretà la senyoria o baronia, elevada a comtat per Felip III el 1601 a favor del fill d’aquest, Lluís Pardo de la Casta El comtat fou suprimit en crear-se el marquesat de La Casta, restituint, però, el títol de baró d’Alaquàs 1627

Sovint s’ha dit que el baró era un sobirà dins la seva baronia El sistema feudal ordenava la societat rural de manera que les potestats jurisdiccionals baronials o de domini territorial fossin, per als camperols, un món complet i tancat dins de la senyoria En aquest marc, els interessos individuals o de grup i les seves confrontacions s’havien de sotmetre a la mediació i al judici del baró o senyor directe això dins d’un territori idealment autosuficient, on els senyors tractaven de mantenir apagades totes les tensions socials sorgides entre ells i els seus vassalls Com a resultat de la…

El seu terme comprenia un sector de l’horta regat per la séquia de Favara, un petit nucli de cases i nombroses alqueries A més de l’activitat agrícola, tingué al s XIX una important fàbrica sedera, que fou la primera a utilitzar el sistema de vapor al País Valencià Les noves edificacions volten l’antic nucli, que ha conservat el seu caràcter tradicional la casa senyorial fou reedificada a la fi del s XV i al s XVII fou construïda l’església parroquial, que depengué de la de Sant Joan del Mercat de València i l’horta ha restat molt reduïda per la construcció de nous barris de…

Solia celebrar-se en diades determinades, i en particular quan corria la veu d’algun perill Era convocada per mitjà d’una crida del batlle normalment a suggeriment dels jurats, del procurador senyorial o del governador, com en el cas de Mallorca Cada cap de casa tenia l’obligació de posseir les armes corresponents defensives Una vegada presa la relació, aquesta era tramesa al lloctinent o virrei cada cap de casa havia de declarar, després d’un jurament previ, quants homes propis hi havia a casa seva, per tal de saber el nombre total d’homes útils Les mostres es feien amb so de…