Resultats de la cerca

Els tetràedres de SiO 4 s’uneixen amb ells mateixos formant una estructura tridimensional que pot tenir, o no, valències lliures, a diferència dels feldespats, que tenen càrregues repartides en llur estructura a causa de substitucions de Si per Al en alguns tetràedres Quan això succeeix, resten punts febles per on es produeix un trencament inicial de l’estructura quan el mineral es destrueix i es descompon

Hom l’obté mitjançant la reacció 6HF + SiO 2 →H 2 SiF 6 + 2H 2 O o per hidròlisi aquosa del SiF 4 en fase de vapor es dissocia en els seus components H 2 SiF 6 ⇋HF 2 + SiF 4 Amb els metalls forma fluorosilicats, segons la reacció Zn + H 2 SiF 6 →ZnSiF 6 + H 2 ↑ És emprat com a agent esterilitzador

Situació i presentació És a l’extrem septentrional de la comarca, ja al límit amb la Noguera, a la Ribera de Sió Limita al N amb els termes d’Agramunt i Oliola Noguera, a l’E amb Ossó de Sió, Tàrrega i Tornabous, al S amb Barbens Pla d’Urgell i a l’W amb Agramunt i l’enclavament de Tarròs del municipi de Tornabous Puigverd d’Agramunt ocupa una superfície important de la vall del Sió, la qual s’estén al voltant del poble El terme, després de travessar en direcció S-W la serra d’Almenara, s’estira en una llenca llarga i estreta en la mateixa direcció fins…

Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic Pertany a la subclasse dels ciclosilicats, anomenats així perquè llur estructura és formada d’anells de tetràedres de SiO 4 Es dóna poc en cristalls generalment ho fa en forma de grans irregulars o en masses Té una duresa de 7 i una densitat de 2,55-2,75, que augmenta amb el contingut de ferro Els colors més característics són el blau o el violaci, però també pot ésser incolor, gris, groc o marró clar

És incompatible amb el quars primari, puix que hi reaccionaria i en resultaria una varietat de feldespat Al contrari del feldespat, els minerals d’aquest grup tenen simetria elevada Els més corrents són la leucita KAlSiO 6 , la nefelina NaAlSiO 4 , la cancrinita Ca 2 Na 6 SiO 4 Al 6  | CO 3 2 i la sodalita Na 8 AlSiO 4 Cl 2 Els àcids els ataquen amb molta facilitat, pel fet que la relació Al/Si és elevada Es presenten en les roques volcàniques i plutòniques

El lloc de Flix, bé que pertany al municipi de Balaguer, forma un enclavament entre els municipis de la Sentiu de Sió i Cubells Fou conquerit als andalusins vers el 1090, i poc després, el seu castell i terme foren infeudats a un tal Arnau Balaguer L’actual masia de Flix té una capella dedicada a sant Miquel que tingué consideració de parròquia a l’edat mitjana Es consigna per primera vegada l’any 1391 en la relació de la dècima de la diòcesi d’Urgell

La seva composició química és SiO 2 , i el seu camp d’estabilitat és entre 1 470°C i 1 713°C Aquesta última és la temperatura de fusió de la sílice, a partir de la qual la fase estable és la sílice líquida Cristallitza en el sistema regular, i sovint es presenta en forma de petits cristalls octaèdrics o també en forma d’agregats arrodonits De color blanc, té una duresa de 6,5 i una densitat de 2,32 Hom la troba sovint en les esquerdes i cavitats de les roques volcàniques

És formada per tetràedres de SiO 4 enllaçats entre ells en forma d’hexàgons sobre un pla La seva composició química és extraordinàriament variable, atès que aquestes capes de tetràedres són lligades per altres capes de brucita i hidrargillita i, a més, tenen una gran facilitat per a admetre tota mena d’àtoms en la seva estructura Les clorites es formen a partir de les miques a temperatures poc elevades Dins aquest grup hom considera dos subgrups les ortoclorites i les leptoclorites aquestes darreres tenen la propietat de perdre aigua a poca temperatura

Situació i presentació El terme municipal de Preixens, d’una extensió de 28,67 km 2 , confronta a llevant amb Agramunt, a migdia, amb aquest mateix municipi i amb Castellserà, ambdós de la comarca de l’Urgell, a ponent, amb Montgai, i al sector septentrional, amb Foradada, Artesa de Segre i amb l’enclavament de Montclar, que pertany a Agramunt El municipi és a la vall mitjana del Sió, i continua morfològicament la plana urgellesa regada pel canal d’Urgell Algunes partides del terme són els Ofegats de Sant Pelegrí, Lladrell, Caubera, la Tapiada, Coscolls, les Serres, Captermes,…