Resultats de la cerca
Es mostren 353 resultats
Pius VI
Cristianisme
Nom que adoptà Giannangelo Braschi en esdevenir papa (1775-99).
Intentà de fer cara a la ingerència estatal en l’Església, condemnant el jurisdiccionalisme del sínode de Pistoia i oposant-se al josefinisme austríac, que intentà de frenar amb l’entrevista amb Josep II a Viena 1782 Enfront de la revolució francesa i les seves mesures anticlericals adoptà, primer, una actitud reservada, però després condemnà la Constitució Civil del Clergat 1791 Proclamada a Roma la república per obra dels francesos 1798, fou exiliat a Siena, a Florència, a Briançon i finalment a Valence, on morí
doctor de l’Església
Cristianisme
Escriptor eclesial que, per l’ortodòxia i el reconeixement de la seva doctrina, és declarat per l’Església Catòlica autoritat en matèria de fe o moral.
Relació de doctors de l’Església Albert el Gran, Alfons de Ligori, Ambròs, Anselm, Antoni de Pàdua, Atanasi, Augustí, Basili el Gran, Beda el Venerable, Bernat, Bonaventura, Caterina de Siena, Ciril d'Alexandria, Ciril de Jerusalem, Efrem el Siri, Francesc de Sales, Gregori de Narek, Gregori el Gran, Gregori Nazianzè, Hilari de Poitiers, Hildegarda de Bingen, Isidor, Jeroni, Joan Crisòstom, Joan Damascè, Joan d'Àvila, Joan de la Creu, Lleó el Gran, Llorenç de Brindisi, Pere Canisi, Pere Crisòleg, Pere Damià, Robert Bellarmino, Teresa de Jesús, Teresa de Lisieux i Tomàs d’Aquino
baster | bastera
Oficis manuals
Persona que té per ofici de fer basts i tots altres arreus per a les haveries, adobar-ne o vendre’n.
A Barcelona, antigament, els basters formaven gremi amb els albarders i els morrallers, fins que, a la baixa edat mitjana, se'n separaren Al s XVIII aquests oficis s’aplegaren una altra vegada en un sol gremi 1766 En general, totes les varietats de l’ofici formaven part de la confraria dels freners Les darreres ordinacions del gremi de Barcelona foren les projectades el 1834 A Palma, el 1683 els basters s’ajuntaren amb els sellers per formar una sola corporació i la confraria de Sant Bernardí de Siena
Alirio Díaz
Música
Guitarrista veneçolà.
Estudià a Caracas amb Raúl Borges i Clemente Pimentel i obtingué una beca per a prosseguir la seva formació a Espanya, on estudià amb Regino Sainz de la Maza Obtingué el premi extraordinari al Conservatori de Madrid i posteriorment, entre els anys 1951 i 1958, estudià a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena amb Andrés Segovia, de qui es convertí en assistent Actuà a les principals sales de concert d’arreu del món, combinant un repertori eclèctic que inclogué estrenes d’obres del segle XX Impartí classes magistrals a Europa i a Amèrica
vidrier | vidriera
Història
Oficis manuals
Menestral que fabrica objectes de vidre.
El treball del vidre a Barcelona estigué reglamentat per disposicions municipals des del 1324 El 1455 esparters i vidriers integraren plegats la confraria de Sant Bernadí de Siena, tot conservant la seva autonomia professional La fabricació d’objectes de vidre experimentà una forta davallada vers el 1490 i un moviment d’expansió al s XVI El 1595 els vidriers se separaren dels esparters i formaren una nova confraria, posada sota l’advocació de sant Miquel El gremi de vidriers obtingué ordinacions pròpies en 1659-64, i les conservà vigents fins al moment d’ensulsiada…
Josep Esteve i Joan
Cristianisme
Eclesiàstic i canonista.
Fou professor de filosofia a Siena, canonge de Sogorb, degà de València i bisbe de Viesti, Itàlia 1586-94 i d’Oriola 1594-97 En morir era arquebisbe electe de Tarragona Consagrà la catedral d’Oriola 1600, publicà el sínode del 1600 1602 i procurà la conversió dels moriscs de la diòcesi Dedicà a Sixt V el tractat De potestate coactiva quam Romanus Pontifex exercet in negotia saecularia Roma, 1586, i és autor, entre altres tractats, d’una Paranaesis 1590 als catòlics francesos sobre Enric de Borbó Deixà inèdit un Lexicon ecclesiasticum vocum, phrasum ac rituum veteris ecclesiae…
Brígida

Estàtua de Brígida realitzada per Johannes Junge el 1425 (Abadia de Vadstena)
Håkan Svensson (CC BY-SA 3.0)
Literatura sueca
Cristianisme
Escriptora mística sueca, fundadora d’un orde monàstic femení.
Casada amb Ulf Gudmarsson 1316, tingueren vuit fills, entre els quals santa Caterina de Suècia Després d’un viatge a Compostella, Brígida i el seu marit decidiren d’entrar a la vida religiosa i ella ho feu en el monestir d’Alvastra 1344, on hom diu que tingué revelacions Fundà a Valburga l’orde del Santíssim Salvador brigitina A partir del 1350 visqué a Roma Fou canonitzada el 1391 per l’Església Catòlica L’any 1999 fou proclamada copatrona d’Europa, juntament amb Edith Stein i Caterina de Siena La seva festa se celebra el 23 de juliol
Ruggero Gerlin
Música
Clavecinista italià.
Es formà com a pianista al Conservatori Giuseppe Verdi de Milà L’any 1920 inicià els estudis de clavicèmbal amb Wanda Landowska a París Durant molt anys collaborà amb aquesta intèrpret en concerts per a dos instruments de tecla L’any 1941 fou nomenat professor de clavicèmbal del Conservatori de San Pietro a Majella de Nàpols A partir del 1947 participà regularment en els cursos d’estiu de l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena Publicà edicions d’obres de Benedetto Marcello, Giovanni Battista Grazioli i Alessandro Scarlatti Els anys 1948 i 1966 fou distingit amb el Grand Prix du…
Camillo Golgi

Camillo Golgi
Biologia
Històleg italià.
Fou professor d’anatomia a les facultats de medicina de Torí i Siena, i d’histologia i de patologia general a la de Pavia Féu estudis microscòpics del teixit nerviós impregnat per bicromat potàssic i nitrat d’argent, i aquest mètode li permeté de fer importants descobriments al protoplasma cellular El 1886 publicà a Milà la seva obra cabdal, Sulla fina anatomia degli organi centrali del sistema nervoso És autor també de monografies molt importants sobre la medulla espinal, el cerebel i els agents de la malària El 1906 fou distingit, conjuntament amb Ramón y Cajal, amb el premi…
Alain Meunier
Música
Violoncel·lista francès.
Fou alumne del Conservatori de París, on estudià amb Maurice Maréchal Es perfeccionà a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena de Sergio Lorenzi i formà part del Quartet Chigiano Ha fet una carrera important com a solista i també com a intèrpret de música de cambra, primer amb el pianista Christian Ivaldi, al qual s’afegiren posteriorment Gérard Caussé i Sylvie Gazeau, collaboració que donà origen al Quartet Ivaldi Des del 1979 és professor del Conservatori de Lió El seu repertori inclou obres barroques i contemporànies, amb especial dedicació a aquestes últimes Ha enregistrat obres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina