Resultats de la cerca
Es mostren 1062 resultats
Costa d’Ivori 2012
Estat
Les inversions d’organismes internacionals en el conreus tradicionals com el cacau permet el creixement de l’economia de la Costa d’Ivori © World Agroforesty Centre Les denúncies de les Nacions Unides contra l'exèrcit, al qual acusen de practicar tortures i execucions d'opositors, va enfosquir la tasca del president Alassane Ouattara, que té el suport dels governs francès i dels Estats Units L'informe de les Nacions Unides havia estat precedit pels documents d'Amnistia Internacional AI i Human Rights Watch HRW, que denunciaven la persecució pels militars dels sospitosos de simpatitzar amb l'…
Eduardo Chillida
Elogi de l’aigua, escultura d’Eduardo Chillida situada al parc de la Creueta del Coll, a Barcelona (1986)
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor basc.
Inicià estudis d’arquitectura, però aviat es decantà cap a l’escultura Seguidor de l’estètica escultòrica iniciada per Pau Gargallo, utilitzà, dins un estil auster, elements de fusta i, sobretot, de ferro per tal de donar forma a una sèrie de construccions no figuratives, les quals, forjades, es despleguen en l’espai, plenes de força Els títols de les seves obres, amb les quals actualitzà l’estètica tradicional basca, són prou expressius Enclusa de somnis, Modulació de l’espai, Entorn del buit, Iru zulo, Pinta del vent, Homenatge, Topos, Lurra , etc Allí on aquestes…
El Fénix
Historiografia catalana
Setmanari
Setmanari en castellà, publicat amb el subtítol de Periódico universal, literario y pintoresco e ilustrado a la ciutat de València del 5 d’octubre de 1845 al novembre del 1849.
Tingué quatre etapes diferents, amb numeració distinta Fundat i dirigit per Rafael de Carvajal, en la redacció participaren, entre d’altres, Vicent Boix, Ramon Ferrer i Matutano i Josep Maria Zacarés També hi collaboraren Lluís Miquel i Roca, Joan Antoni Almela, Francesc i Joan Arolas i Pelegrí Garcia L’orientació moderada dels seus articles es contraposà a una altra publicació coetània, de característiques semblants, però de tarannà més liberal, La Esmeralda , en la redacció de la qual participaren progressistes com Cristòfol Pascual i Genís o Josep Peris i Valero, i demòcrates com Francesc…
Eduard Artells i Bover
Gramàtica
Gramàtic.
El 1931 ingressà al Departament d’Extensió d’Ensenyament Tècnic de la Generalitat de Catalunya, sota la direcció de Pompeu Fabra Des del 1932 formà part de l’Oficina de Revisió d’Originals de l’Institut d’Estudis Catalans Amb el franquisme i la consegüent supressió d’aquestes institucions, durant els primers anys de la dictadura fou pràcticament l’únic corrector dels pocs textos que s’editaven en català És autor del Vocabulari castellà-català abreujat 1958 i del Vocabulari català-castellà abreujat 1961, publicats per l’editorial Barcino, que es compten entre les primeres obres…
seguiment d’envoltant
Electrònica i informàtica
Tècnica d’alimentació d’amplificadors orientada a maximitzar l’eficiència energètica d’aquests, especialment significativa quan els senyals a amplificar presenten una relació potència de pic potència mitjana (PAPR) força gran.
La tècnica consisteix a modular la tensió de drenador que és la que proporciona l’alimentació a l’amplificador mitjançant l’envoltant del senyal a amplificar, la qual cosa fa augmentar l’eficiència de l’amplificador en comparació a una solució clàssica consistent a fixar una tensió d’alimentació constant en el drenador
Putapela
Cinematografia
Pel·lícula del 1980-1981; ficció de 91 min., dirigida per Jordi Bayona i Url.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Teide Josep Maria Forn, Barcelona, La Llanterna Films Barcelona ARGUMENT JBayona GUIÓ JBayona, Andreu Martí FOTOGRAFIA Carles Gusi Eastmancolor, normal MUNTATGE Anastasi Rinos MÚSICA Ludwig van Beethoven, Miquel Porter, Oriol Tramvia, Orquestra Plateria INTERPRETACIÓ Ovidi Montllor Pinxo, Mireia Ros Pilar, Teresa Estrada Marta, Arnau Vilardebó Caracortada, Pepón Coromina Pere, Walter Cots Pep, Carme Callol Laura, Carme Liaño mestressa, Marta May estrangera, Alfred Lucchetti Antoni, Berta Cabré la muda, Pepón Coromina Pere, Jordi Torras, AMartín ESTRENA…
Singapur 2011
Estat
Les eleccions presidencials i parlamentàries van posar en relleu les creixents dificultats del Partit d’Acció Popular, al poder des del 1965, per a mantenir indefinidament el control absolut del sistema polític Al maig, els comicis parlamentaris li van donar novament la victòria, amb una àmplia majoria, però el seu percentatge de vots va caure al 60,14%, el més baix de tota la seva història Aquests resultats van permetre, a més, un augment de la representació dels partits polítics de l’oposició, cada vegada més crítics amb les limitades reformes democratitzadores impulsades des del Govern…
Solutrià
Jaciment arqueològic
Fàcies cultural de mitjan Paleolític superior europeu, que ha pres el nom del jaciment francès de Solutré (Saône-et-Loire), descobert l’any 1866.
Succeeix el Gravetià , i la seva indústria lítica és una de les més ben definides tipològicament del Paleolític, a causa de l’aparició del retoc pla i parallel, fet amb tècnica de pressió, que ocupa de vegades tota la superfície de l’utensili i que no té continuació en les indústries posteriors Cronològicament ocupa l’espai comprès entre els anys 20000-18000 a 15000 aC, i es divideix en tres fases, caracteritzada cadascuna per l’aparició de nous tipus d’instruments les puntes de cara plana, les fulles de llorer i les de salze i les puntes d’osca, respectivament, que conviuen amb els…
Pompeu Crehuet i Pardas

Pompeu Crehuet i Pardas
© Fototeca.cat
Teatre
Dramaturg.
Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona el 1904 Aquell mateix any estrenà i publicà la seva primera obra i la més significativa, La morta , d’influència ibseniana i ambient negre i malaltís Després escriví Claror de posta 1905, peça de vague ressò maeterlinckià i no tan reeixida El 1907 feu una incursió en el teatre líric amb El mestre , musicada per Enric Morera Posteriorment es decantà cap a la moda de l’anomenada “alta comèdia”, en la qual s’havia iniciat el 1905 amb Comèdia d’amor En aquesta línia se situa bona part de la seva extensa producció…
,
dadaisme
Art
Literatura
Moviment artístic i literari del segon i del tercer decennis del segle XX, també anomenat dadà, caracteritzat per la revolta contra les concepcions generals de la cultura i contra la situació social coetànies.
Naixement i evolució del moviment Prové del nom dadà , adoptat a l’atzar per Hugo Ball, Richard Huelsenbeck, Hans Arp i Tristan Tzara Zuric, 1916 per a designar el corrent estètic en el qual s’inclogueren Designà, a més, una revista i una galeria 1916 Posteriorment, el terme ha estat utilitzat com a sinònim de dadaisme El dadaisme tingué com a precedents l’expressionisme, el cubisme i el futurisme, i les obres d’Alfred Jarry, Raymond Roussel i Guillaume Apollinaire Aquest, juntament amb Kandinskij i Marinetti, fou la personalitat més significativa per als dadaistes Els ready-…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina