Resultats de la cerca
Es mostren 241 resultats
Jacomí de Senlecques
Història
Joglar de Joan I de Catalunya-Aragó.
Les seves obres pertanyen a l' ars nova tardana, i llur notació és complicada Se'n conserven quatre balades a tres veus Je m'émerveil aucune fois, En ce gracieux temps joli, Fusions de ci, dedicada a Elionor d’Aragó, germana del rei i reina de Castella, i En attendant espérance , obra notable en l’aspecte rítmic, la balada-caça La harpe de mélodie i el virolai Tel me voit et me regarde
Joan Lloveras i Sorni
Música
Tenor.
Estudià música al Conservatori Superior de Música de Barcelona i cant al Conservatori del Liceu Debutà el 1966 a Tel-Aviv, amb La Bohème de Puccini Passà després a la República Federal d’Alemanya, on fou primer tenor estable, durant diverses temporades, als teatres d’òpera d’Essen i Hamburg El 1979 cantà per primera vegada al Metropolitan de Nova York Cavalleria rusticana , de Mascagni, i posteriorment en diversos teatres europeus i americans
Laurent Schwartz
Matemàtiques
Matemàtic francès.
Professor d’anàlisi i de càlcul diferencial i integral, creà la teoria de les distribucions, que constitueix una generalització de les nocions de funció i d’utilitat per a la matemàtica aplicada És autor de Théorie des distributions 1950-51 i Méthodes mathématiques de la physique 1955 Doctor honoris causa per les universitats de Humboldt 1960, Tel-Aviv 1981 i Atenes 1993, entre d’altres, el 1950 li fou atorgada la medalla Fields
María del Carmen Riu Pascual
Natació
Nedadora amb discapacitat física.
Fou la primera esportista catalana que guanyà una medalla olímpica Aconseguí la fita en els Jocs Paralímpics de Tel-Aviv 1968 amb l’obtenció de dues medalles de plata en les proves de 50 m lliure i 50 m braça de la classe S3 En l’edició següent Munic, 1972 guanyà una altra medalla de plata, però no l’acceptà, en senyal de protesta perquè volia que les persones amb discapacitat física poguessin competir en els Jocs Olímpics
Pinchus Krémègne
Pintura
Pintor jueu lituà.
Format a Vílnius, començà com a escultor S'establí a París el 1912, on rebé influències del fauvisme, i passà després a un expressionisme personal de colors forts, inserit en el figurativisme de l’École de París Des del 1918 formà part —amb el seu gran amic Soutine— de l’anomenada segona escola de Ceret, vila on retornà el 1930 i el 1946 És representat a museus de Moscou, Grenoble, Tel Aviv, Melbourne, Ginebra, Ceret, etc
Jacobo Sucari
Art
Compositor audiovisual.
Ha estudiat cinema i filosofia a la Universitat de Tel-Aviv, Israel, i és llicenciat en ciències de la informació per la Universitat de Barcelona, on és professor Cursà estudis musicals i en la seva videografia s’endevina una constant investigació de diverses disciplines i expressions de la creació contemporània, d’on sobresurt el seu desig de treballar el so i la imatge de manera parallela Dels seus nombrosos treballs destaquen La contemplación 2002 i La ciudad transformada 2007
Holon
Ciutat
Ciutat d’Israel, situada al SE de Tel-Aviv-Jafa.
Fundada el 1933, és un nucli d’indústria tèxtil, metallúrgica i alimentària
Acord de govern a Israel
Els líders dels guanyadors de les eleccions del 2 de març, el fins ara primer ministre Benjamin Netanyahu Likud i Benny Gantz coalició Blanc i Blava signen un acord de govern, després de tres eleccions successives i tres intents fracassats de formació de govern L’acord és el resultat de les pressions per evitar un nou període de bloqueig i poder fer front a la pandèmia de la covid-19 El mateix dia milers de persones es manifesten a Tel-Aviv contra l’acord mantenint entre elles una distància de seguretat de dos metres
Abba Ptachya Lerner
Economia
Economista nord-americà d’origen moldau.
Estudià economia a la London School of Economics Fou professor a les universitats de Michigan 1959-65, Tel Aviv 1965-66, Califòrnia 1966-71 i de Nova York a partir del 1971 La seva obra se situa dins el corrent keynesià, fent, però, un èmfasi especial en els problemes que planteja la gestió de l’economia des del punt de vista socialista Entre les seves obres cal esmentar The Economics of Control, Principles of Welfare Economics 1944, Economics of Employement 1951, Essays in Economic Analysis 1953 i Flation 1973
avinagrament
Enologia
Alteració del vi produïda pel desenvolupament d’una fermentació acètica no controlada ( vinagre
).
Els vins, en començar a acidificar-se picar-se, gairebé sempre es tornen tèrbols El vi atacat desprèn olor acètica i és de paladar àcid El seu aspecte pot ésser, també, característic en vins negres es forma un tel finíssim, gris blanquinós o rogenc Són més sensibles a l’avinagrament els vins novells de poc grau i els que han fermentat defectuosament Els vins de graduació molt alta poden ésser considerats pràcticament immunes La prevenció contra l’avinagrament és feta principalment seguint les normes d’una bona elaboració, emprant gas sulfurós, per tal de mantenir les condicions…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina